–
CONFIAR EN DÉU
L'esforç fet, al llarg dels segles, pels teòlegs per a exposar amb conceptes humans el misteri de la Trinitat, no ajuda gaire als cristians d'avui a revifar la seva confiança en Déu Pare, refirmar la seva adhesió a Jesús, el Fill encarnat de Déu, i acollir amb fe viva la presència de l'Esperit de Déu en nosaltres.
Per això, pot ser bo fer un esforç per a apropar-nos al misteri de Déu amb paraules senzilles i cor humil, seguint de prop el missatge, els gestos i la vida tota de Jesús: misteri del Fill de Déu encarnat.
El misteri del Pare és amor entranyable i perdó continu. Ningú està exclòs del seu amor, a ningú es nega el perdó. El Pare ens estima i ens cerca a cada un dels seus fills i filles per camins que sols ell coneix. Mira cada esser humà amb tendresa i profunda compassió. Per això, Jesús l'invoca sempre amb una sola paraula: “Pare”.
La nostra primera actitud davant aquest Pare ha de ser: confiança. El misteri últim de la realitat, que els creients diem “Déu”, mai no ens ha de causar por ni angoixa. Déu sols pot estimar-nos. Ell entén la nostra fe petita i vacil·lant. No ens hem de sentir trists per la nostra vida, quasi sempre mediocre, ni descoratjar-nos quan descobrim que hem viscut allunyats d'aquest Pare. Ens podem lliurar a ell amb senzillesa. La nostra poca fe basta.
També Jesús ens convida a la confiança. Aquestes són les seves paraules: “que els vostres cors s'asserenin. Creis en Déu. Creis també en mi”. Jesús és el viu retrat del Pare. En els seus gests i en el seu mode d'actuar, entregat totalment a fer la vida més humana, ens descobreix com ens vol Déu.
Per això, en Jesús podem trobar-nos, en qualsevol situació, amb un Déu concret, amic i proper. Ell posa pau en la nostra vida. Ell ens fa passar de la por a la confiança, del recel a la fe senzilla en el misteri últim de la vida, que només és Amor.
Acollir l'Esperit que alena el Pare i el seu Fill Jesús, és acollir dins nosaltres la presència invisible, silenciosa, però real del misteri de Déu. Quan ens fem conscients d'aquesta presència continua, comença a desvetllar-se en nosaltres una confiança nova en Déu.
La nostra vida és fràgil, plena de contradiccions i incertesa: creients i no creients, vivim envoltats de misteri. Però, la presència, misteriosa també, de l'Esperit en nosaltres, encara que dèbil, és suficient per a sostenir la nostra confiança en el Misteri últim de la vida que sols és Amor.
José Antonio Pagola
"No ens podem imaginar una altra manera de viure que estimant Déu"
Santíssima Trinitat
No volem viure la festa de la Trinitat apartant la mirada del món.
No podem estar alegres i celebrar la festa de Déu oblidant els seus fills i les seves filles avui mateix
torturats
terroritzats
violats
i degradats de mil maneres.
Necessitem creure en Déu Pare de tots els pobles i religions, força creadora que ens vol bé a tots. Roca ferma i sòlida on arrelar amb confiança i sense temor en aquests temps insegurs i brutals.
Necessitem creure en Jesús, Fill de Déu i germà nostre, que ens dignifica i ens salva. En Ell hi descobrim la fesomia i el cor de Déu. En Ell sentim Déu molt a prop, torturat i crucificat junt a tants d’altres.
A Ell ens volem agafar en aquest temps de confusió en el que se’ns vol enganyar de tantes maneres i de tantes maneres se’ns enganya.
Necessitem creure en l’Esperit transformador de Déu que no abandona mai a cap persona humana. Dador de vida i defensor de tots els pobres en aquests temps indefensos i desvalguts. Necessitem el seu recolzament per a no caure en la desesperança i la frustració.
Volem estimar Déu Pare estimant la vida i lluitant a favor de les seves criatures.
És millor construir que destruir.
És millor fer el bé que perjudicar.
És millor la pau que la guerra.
És millor acollir que refusar.
És millor besar que escopir.
És millor ser que no ser.
Volem estimar Jesús, Fill de Déu encarnat, defensant el seu projecte de vida.
Jesús l’anomenava el “Regne de Déu i la seva justícia”.
Un projecte tantes vegades
-oblidat
-traït
-desfigurat
-trivialitzat
-i prostituït pels que ens diem l’Església de Jesús.
Volem acollir l’Esperit Sant de Déu per mantenir sempre la nostra resistència davant els amos perversos del món.
Volem pensar, sentir i actuar contra els seus projectes de mort i menyspreu dels petits i menystinguts.
No ens podem imaginar una altra manera de viure que estimant Déu i desvivint-nos pel nostre proïsme desvalgut, oprimit i necessitat.
Només així assolirem la nostra pròpia humanitat de persones
bones
honrades
sense por a la bondat i a la tendresa.
És per aquests camins i actituds que podrem arreglar aquest món tan i tan desgavellat. Almenys, intentar-ho!
****************
– DISSABTE, 10 JUNY 2017, a les 19 hores.:
CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DEL SAGRAMENT DE L'UNCIÓ DELS MALALTS
A l'Església de Sant Vicenç Ferrer, ES CONVENT : 
