Primer diumenge – Quaresma

Gn 9,8-15
1 Pe 3,18-22
Mc 1,12-15

Jesús, quin misteri! Què sorprenent és el seu caminar! Què perplexes ens deixa el seu dir i fer! A l’hora, quina gran esperança ens desvetlla!

Diu que ser el primer és estar entre els últims; guanyar la vida, disposar-se a perdre-la per amor; i l’autoritat és per a qui es disposa a rentar els peus dels amics.

Avui hem escoltat que l’Esperit Sant empeny Jesús al desert. Acaba de reconèixer la veu dels cels dient que Ell és el fill estimat, en qui Déu s’ha complagut. Amb l’evidència del missatge nosaltres ens posaríem, de seguida, mans a l’obra i a dir de totes les maneres possibles la benaurada proximitat de Déu, el que això significa.

 

En canvi, l’Esperit Sant sembla corregir el que seria el primer moviment de qualsevol -potser també, de Jesús-: l’empeny a anar lluny d’on és la gent, aquells que Déu estima. Jesús va al desert. Allà, com si fos l’únic home sobre la faç de la terra, convivint amb la natura i els animals feréstecs, experimenta la mateixa batalla que has de lliurar tu, i també jo, i cadascú: exercir la llibertat amb l’ajut dels àngels, vencent les proves del temptador.
Calia així aprendre que la Paraula de Déu és mitjà per la victòria. Per a mi: és ella el meu ajut? L’estimo com la meva guardaespatlles en els tràngols?

Tot d’una Joan el Baptista és empresonat per anunciar la imminència de Déu. No seria la defensa la primera reacció que esperaríem d’un batejat seu? amagar-se, deixar passar un temps prudencial?

Però –de nou, misteri de salvació- és en aquesta contrarietat que Jesús comença a proclamar la Bona Nova de Déu. El Regne de Déu és a prop i aquesta no és una opinió empresonable. Simplement, és. De manera que, convertiu-vos! No hi ha excuses. No es pot silenciar l’evidència. Déu ha fet una aliança amb nosaltres irrevocable.

Per aquells que juguem amb la procrastinació diferint la conversió de cor, per aquells que refem l’argumentari per portar Déu on som sense desinstal·lar-nos: Jesús, tot i que costi posar-se en camí, és l’esperança d’arribar.

Simplement cal mirar més enllà de la mandra, de la dificultat present, del dejuni forçós, per entendre que Déu mai deixa sol, sinó que té cura sempre  qui som. Res ens podrà excloure de la salvació: cap diluvi, cap pèrdua, cap mort… Sols cal deixar-nos remoure, atraure i abraçar per Déu. Vet aquí el que comença en aquesta Quaresma, camí de Resurrecció.

AIXÍ SERIA LA VIDA…

Creieu la Bona Nova.

En realitat, Jesús no va ensenyar una “doctrina religiosa” per a que els seus deixebles l'aprenguessin i difonguessin correctament. Jesús anuncia més tost un “esdeveniment” que demana ser acollit, ja que pot canviar-ho tot. Això ja està experimentat: “Déu entra dins la vida amb la seva força salvadora. Cal fer-li lloc”.

Segons l'evangeli més antic, Jesús “proclamava aquesta Bona Nova de Déu: el temps s'ha complert. El regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu la Bona Nova”. És un bon resum del missatge de Jesús: “Un temps nou s'acosta. Déu no vol deixar-nos tot sols en front dels nostres problemes i desafiaments. Vol construir amb nosaltres una vida més humana. Canvieu la manera de pensar i actuar. Viviu creient aquesta bona nova”.

Pensen els experts que això que Jesús anomena “regne de Déu” és el bessó del seu missatge i la passió que animà  tota sa vida. És sorprenet que Jesús mai expliqui directament què és el “regne de Déu”. El que fa és suggerir en paràboles inoblidables com actua Déu i com seria la vida si la gent actués com ell.

Per a Jesús, el “regne de Déu” és la vida tal com la vol construir Déu. Aqueix era el foc que portava dintre: ¿ Com seria la vida dins l'Imperi si a Roma regnàs Déu i no Tiberi ?, ¿ com canviarien les coses si imitassin, no a Tiberi que cerca poder, riquesa i honor, sinó a Déu que demana justícia i compassió per als darrers ?

¿ Com seria la vida en els llogarets de Galilea si a Tiberiades reinàs Déu i no Antipes ?, ¿ com canviaria tot si la gent s'assemblàs, no als grans terratinents que explotaven els camperols, sinó a Déu que els vol veure menjant i no amb fam ?

Per a Jesús el regne de Déu no és un somni. És el projecte que Déu vol tirar endavant dins el món. L'únic objectiu per als seus seguidors. ¿ Com seria l'Església si es dedicàs només a construir la vida talment com la vol Déu, no com la volen els amos del món ?, ¿ com seríem els cristians si visquéssim convertits al regne de Déu ? ¿ com lluitaríem pel “pa de cada dia” per a tot esser humà ? ¿ com cridaríem “Vingui el teu regne” ?

José Antonio Pagola

 

 

 

 

 

"Jesús va ser un home portat per l’Esperit, no per altres interessos o apetències"

Primer Diumenge de Quaresma. Cicle B

 

El primer que se’ns diu de Jesús un cop va ser batejat per Joan és.- que l’Esperit l’empenyia.

Jesús va ser un home portat per l’Esperit, no per altres interessos o apetències.

Cap a on el va conduir l’Esperit?

Cap al desert.

Què era el desert?

En aquells temps el desert era la ruptura total amb el sistema de vida i de societat que aleshores es vivia.

Jesús ha sigut decisiu en la història de la humanitat.

Ho ha sigut, sobretot, per la seva forma

-d’entendre la vida

-les relacions humanes

-el poder

-el valor del diner

-la importància dels pobres, dels últims, dels que pateixen, dels que s’ho passen malament.

I també ha sigut decisiu perquè va donar un gir copernicà :

-a la religió

-i a la nostra idea sobre Déu.

I de seguida es va posar a dir que ja estava ben a prop el Regne de Déu.

Aquesta és la Bona Notícia.

Bona perquè anuncia una vida diferent, una societat diferent, una felicitat per a tothom, una esperança pels pobres, pels malalts, pels que pateixen, pels que ja han perdut tota esperança.

Déu sempre es deixa trobar pels que el busquen amb cor sincer. Això és la Quaresma: el retorn cap a Déu i cap a l’estimació dels germans: estimació verdadera, pràctica, operativa, transformadora.

Com la rebem nosaltres aquesta Bona Notícia?

-amb la indiferència del tant se me’n dóna – i això seria molt greu –

-o bé amb la gratitud del creient que se sap ben orientat – i això és motiu d’esperança estimulant i creativa.

Com la rebem la Bona Notícia del retorn cap a Déu i de l’estimació cap als germans.

Siguem de debò pràctics i concretem.

* * * * * * * 

 

 

COMUNICACIONS:

( 17- 18 FEBRER )

 

– La col·lecta d’avui és per Mans Unides. Contra la fam en el món

– Com en anys anteriors enguany farem l’exercici del viacrucis donant a aquesta pràctica de pietat un relleu especial. El dimecres 28 de febrer serà a la Parròquia dels Dolors a les 20h. El dijous dia 8 de març a la Parròquia de sant Pau i el divendres dia 16 de març a la Parròquia de Crist Rei. El dies assenyalats se suprimirà la missa a la Parròquia corresponent.

 

 

– Vos recomanam agafar el nou full Lluerna.

* * * * * * 

 

     

 

* * * * * * * * * * * * 

 

EXCURSIÓ DE LA “CATEQUÈSIS”

 

 “Consolació de Santanyí”

(Diumenge, 18 febrer 2018)

 

Catequistes, nins i nines, i familiars

 

• • – Catequesi Primera Comunió (Primer i Segon)

  • – Catequesí en “Família”

Unes dues-centes persones, nins i grans, gaudiren d'una “trobada”,

celebració de l'Eucaristia i dinar en germanor

al Santuari de Consolació de Santanyí-Alqueria Blanca.

 

 

 

            

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  * * * * * * *