MEMÒRIA CARITAS
fulldominical : Cardenals mallorquins MEMÒRIA CARITAS
LECTIO DIVINA… CAN VALLESPIR,
Dimecres, 30 maig 20'30 – 21'30 hores
LECTURES:
Èxode 24, 3-8 Salm 115 Hebreus 9, 11-15 Marc 14, 12-16.22-26
REFLEXIÓ – HOMILIA
Fracció del Pa
Per a les comunitats cristianes, el gest eucarístic de la ‘Fracció del Pa’ no es reduïa simplement a quelcom rebut de la tradició i que s’havia de conservar i transmetre amb fidelitat, sinó que es tractava d’un gest que havia de servir a la pròpia comunitat, per a treure’n les conseqüències per a la vida.
El Dijous Sant, Jesús es comporta amb els deixebles com el primer, com el cap del grup d’aquells que s’asseuen amb Ell a la taula. Jesús actua com a cap de casa, com el pare de família.
Quan Jesús pren amb les seves mans el pa i pronuncia aqueixes paraules, assigna al pa una funció que no és sols d’aliment físic, sinó la de fer present la seva persona enmig de la comunitat dels creients. Aquest canvi de funció volgut per Jesús té el poder de transformar realment la ‘substància’ del pa.
Segons la mentalitat palestina, en parlar de ‘cos’ entenen no sols una part de la persona (carn i ossos), sinó l’home sencer. Per tant, ‘això és el meu cos’ – dit per Jesús – significa la presència de la persona de Crist, tot Ell, baix del signe del pa romput i distribuït… Una presència salvífica que s’experimenta al llarg d’un sopar ‘pasqual’.
Memorial
I encara hi ha una altra novetat respecte als antics rituals del ‘sopar pasqual jueu’. La celebració pasqual del Senyor és un ‘Memorial’, o sia, no un simple record, sinó una actualització d’un esdeveniment passat, a través del ritu i dels signes.
Allò que du a terme Jesús és – abans de convertir-se en memorial per als cristians – anticipació de l’esdeveniment salvífic que tindrà lloc a la creu… Per tant, la Cena de Jesús es projecta cap al futur.
El gest de Jesús fa pensar ben clarament en la seva mort imminent, parlant del ‘cos romput’ i de la ‘sang vessada’, subratllant l’aspecte sacrificial de la seva mort… “Això som jo mateix, que m’entreg per a vosaltres” (la vida de Jesús és una vida entregada, oferta en sacrifici).
El Sant Sopar és el punt culminant de tota la vida de Jesús. És l’explicació de la seva existència, en tant que ‘donada’, vida entregada, expropiada en benefici de tots els homes.
El gest (signe, expressió) del Sant Sopar no és un gest aïllat, sinó qualque cosa que està arrelada en el dinamisme de tota l’aventura humana de Jesús, que està orientada en la pròpia donació, en el ‘ser-per-als-altres’.
Així, aquest ‘pa-romput’ i entregat, aquesta ‘sang-vessada’ expliquen el misteri de l’Encarnació, que continua en el món i en la història.
Nova Aliança i compromís d’estimar
Quan Jesús beneeix el calze, fa una clara referència al ritu del Sinaí… Però anuncia, al mateix temps, que amb la seva mort s’inaugura una Nova Aliança, perquè així pugui néixer una nova comunitat.
La participació en el convit eucarístic comporta un compromís concret d’estar presents a qualsevol lloc on l’home sofresqui.
* * * *
FESTIVITAT DEL COS I LA SANG DE CRIST
Això és el meu cos. Aquesta és la meva sang.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 14-12-16. 22-26
Preparatius del sopar pasqual
12 El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l'anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús:
–On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?
13 Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:
–Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, 14 i allà on entri digueu al cap de casa: "El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?" 15 Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar.
16 Els deixebles se n'anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.
L'últim sopar
22 Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:
–Preneu: això és el meu cos.
23 Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. 24 Els digué:
–Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. 25 Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.
26 Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
Paraula de Déu.
Cada diumenge ens trobem per celebrar l’Eucaristia. Ens apleguem al voltant de la taula, per compartir el pa i el vi. Dijous Sant celebràvem el sopar de Jesús, en el seguit de les celebracions del tridu pasqual. I situàvem –celebrativament i històrica- el comiat als seus amics, tot anticipant el que anava a viure tot seguit. En aquell sopar van passar coses ben importants.
Avui celebrem la solemnitat de Corpus Christi –el cos i la sang del Crist-. Aquesta festivitat va establir-se en el s. XIII, quan alguns qüestionaven la presència real de Crist en el pa i el vi eucarístics. De d’aleshores, aquesta festivitat ens mou a estima, reconeixement públic, delicadesa i reverència amb la materialitat dels elements eucarístics, pràctiques i tradicions diverses…
Benvingut tot això, si ens ajuda a ser més autènticament cristians –seguidors de Jesús, l’amic dels petits i els pobres-. I, també, benvinguda necessària traducció als llenguatges i sensibilitats dels nostres dies.
La celebració d’avui ens parla de 3 coses:
1.- D’Aliment.
De la mateixa manera que el nostre cos necessita aliment, la nostra fe –la nostra vivència cristiana- també necessita aliment. Necessitem alimentar-nos de Jesús. Del mateix Jesús. No de succedanis que potser treuen la sensació de fam, però, de fet, no alimenten.
Avui és un dia per preguntar-nos ben sincerament, ben obertament: de què alimento el meu cor? De què nodreixo la meva fe? Quan Jesús s’ofereix com aliment de vida, m’acosto a alimentar-me de Jesús? O, potser, vaig tastant de diversos plats… segons em van sortint al pas?
2.- Entrega.
En aquell sopar, Jesús identifica la seva vida amb aquell pa que es parteix per arribar i donar vida a tants afamats. La vida de Jesús és un donar-se sencerament. Partir-se per donar vida. Per alimentar la vida. La vida entregada de Jesús, present i visualitzada en un pa que es reparteix. L’entrega de Jesús.
Però és –ha de ser també- l’entrega del cristià que segueix el seu mestre. I, tot seguint-lo, s’entrega als seus germans. El cristià que participa de la celebració de l’Eucaristia, participa també del compromís de donar-se per donar vida. Que a ningú no li falti del necessari. Una existència entesa al servei dels altres.
3.- Comunitat.
Alimentar-me de Jesús i configurar-me en l’entrega de la vida… però no “per lliure, al meu aire”. Sinó amb una comunitat que s’aplega al voltant de la taula per fer del memorial de la seva vida entregada, el criteri del seu viure comunitari. Una colla de gent que s’aplega per reconèixer i constituir-se com la comunitat de Jesús. Com aquells que posen Jesús al seu centre i s’apleguen al seu voltant.
La comunitat cristiana som aquells que hem dinat i sopat junts, sentint-nos convocats per Jesús. Enviats per Jesús. Una comunitat per a la missió. I el re-coneixem partint el pa i passant la copa.
Començava dient que cada diumenge ens trobem per celebrar l’Eucaristia. Ens trobem per escoltar la Paraula de Déu, reconèixer-nos comunitat, trobar-nos amb Jesús, contrastar el nostre viure amb el seu. Cada diumenge celebrem l’eucaristia per assimilar-nos a Jesús. Identificar-nos en la seva vida entregada al servei de la fraternitat dels fills de Déu. Cada diumenge ens alimentem de Jesús, per tal que sigui Ell qui vagi vivint en nosaltres.
EUCARISTIA I CRISI
Tots els cristians ho sabem. L'eucaristia dominical es pot convertir fàcilment en un “refugi religiós” que ens protegeix de la vida conflictiva en la qual ens movem durant la setmana. És temptador anar a missa per a compartir una experiència religiosa que ens permeti descansar dels problemes, tensions i males notícies que ens pressionen de tota banda.
A voltes som sensibles a a dignitat de la celebració, però oblidem fàcilment les exigències de celebrar la Cena del Senyor. Ens enutja que un sacerdot no atanyi bé la normativa ritual, però celebrem de rutina la missa, sense fer cas a les crides de l'Evangeli.
El risc és sempre el mateix: combregar amb Crist en l'íntim del cor, sense tenir cura de combregar amb els germans que sofreixen. Compartir el pa de l'eucaristia i ignorar la fam de milions de germans mancats de pa, justícia i futur.
En pròxims anys els efectes de la crisi s'agreujaran més del que pensem. L'allau de mesures que es dicten faran créixer més la desigualtat injusta. Moltes persones del nostre entorn més o menys pròxim es trobaran davant un futur incert i imprevisible. Veurem immigrants mancats d'assistència sanitària, malalts sense solució al seus problemes de salut o medicació, famílies obligades a viure de caritat, persones amenaçades per desnonament, manca d'assistència, joves sense futur. És inevitable. Ens endurim o ens fem solidaris.
La celebració de l'eucaristia enmig d'aquesta societat en crisi pot ser un lloc de conscienciació. Cal alliberar-nos d'una cultura individualista que ens avesa a viure i pensar només en els nostres interessos, i aprendre senzillament a ser més humans. Tota eucaristia està orientada a crear fraternitat.
No podem escoltar a Jesús cada diumenge, i no reaccionar a les seves cridades. No podem demanar al Pare “nostre pa de cada dia”, i no pensar en aquells que no en tenen. No podem combregar amb Jesús i no ser més generosos i solidaris. No podem donar-nos la pau i no allargar una mà als qui estàn tot sols i indefensos.
José Antonio Pagola
