(Juny 2018.- CARDENALS MALLORQUINS – MEMÒRIA CARITAS, Mallorca)
* * * * * * *
BISBAT DE MALLORCA
Cancelleria – Secreteria General
|
||||||||||||||
* * * * * *
COMUNICACIONS:
A la col·lecta realitzada amb motiu de la festa del Corpus vàrem recaptar 3.165’50 €.
(La meitat d’aquesta quantitat és per Càritas diocesana i l’altra meitat per Càritas de Manacor.)
* * * * * * * *
EVANGELI
Mc 3,20-35
Jesús i Beelzebul
20Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent, que no els quedava temps ni de menjar.
21Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l, perquè deien:
–Ha perdut el seny!
22Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien:
–Està posseït per Beelzebul.
I encara:
–Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
23Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles:
–Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs?24Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar.25I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà.26Si és cert, doncs, que Satanàs s'ha aixecat contra si mateix i s'ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi.27Ningú no pot entrar a casa d'un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa.
28»Us asseguro que tot serà perdonat als homes, els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit, 29 però el qui blasfema contra l'Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més.
30Jesús va parlar així perquè deien d'ell que tenia un esperit maligne.
La mare i els germans de Jesús
31Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. 32 Hi havia molta gent asseguda al voltant d'ell. Li diuen:
–La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen.
33 Ell els respon:
–¿Qui són la meva mare i els meus germans?
34Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu:
–Aquests són la meva mare i els meus germans.35El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.
Paraula de Déu
Desè diumenge – Temps Ordinari
Gen 3,0-15 2 Co 4,13-5,1 Mc 3,20-35
El mal no es pot desarrelar fàcilment de la vida humana. La serp, que sedueix i enganya, enlaira el seu cap de moltes maneres. El mal està ben viu en els conflictes interminables del nostre món i en tantes xacres que l’afeixuguen. Les màximes antigues sovint són reivindicades pels esdeveniments. "El poder corromp i el poder absolut corromp absolutament". O també: "Perquè el mal triomfi, n'hi ha prou que les bones persones no facin res". Hi ha molta gent que mira cap a l'altre costat, mentre que els refugiats s'amunteguen en camps o són retornats a llocs de sofriment. I els nostres propis pecats personals poden ser menys notoris, però no per això menys nocius.
Jesús va treballar per superar el poder i la influència del mal. El que va revelar en la seva acció era el poder de Déu que restaura la creació: guarició i rehabilitació de dones i homes. Però en la reacció cínica dels líders jueus es fa palès que l’orgull i el desig de fer-se el criteri de tot, els motiva a veure en Jesús no el poder visible de l'Esperit de Déu, sinó un truc del diable. El que semblava ser bo no ho podien pas negar, però sí reinterpretar-ho per justificar l’aferrar-se a la seva pròpia posició fixa.
El nostre camí cap a la nova creació implica obertura i humilitat. És un viatge que no implica llocs de privilegi garantit. Fins i tot els familiars de la sang de Jesús no tenen una posició especial en el Regne. Pertànyer a Jesús és igualment obert a tothom; l'única condició és la disposició a comprometre's a fer la voluntat del Pare: estimar de debò. Aquest era el compromís que Adam i Eva no podien fer per si sols, però que ens és obert en Crist i possibilitat per la força de l’Esperit.
L'evangeli de Joan es refereix a l'Esperit Sant amb el terme de ‘Defensor’, el que ajuda sempre i en qualsevol circumstància, el que dóna seguretat i llibertat interior, l’ «Esperit de la veritat», que manté viu en el creient l'esperit, el missatge i l'estil de vida del mateix Crist. Si Jesús alerta severament sobre «la injúria contra l'Esperit Sant» és perquè aquest pecat consisteix precisament en tancar-se a l'acció de Déu en nosaltres, quedant-nos desemparats, sense ningú que ens defensi de l'error i del mal.
Més en concret, «pecar contra l'Esperit» és no sentir-se necessitat de cap salvació. No posar-se, per tant, en camí de salvació. Pot passar que una persona no se senti pecadora. I, naturalment, qui no es reconeix pecador es tanca a l'oferiment del perdó i de la conversió que el portaria a ser alliberat. Però, fins i tot, pot succeir que hom rebutgi la conversió justificant la seva actitud, distorsionant la mateixa manifestació de Déu i manipulant interessadament la crida que se li fa.
Atrapat per la immediatesa de cada dia, l'home de la ciutat moderna viu massa agitat, massa atordit per fora i massa sol per dins com per poder aturar-se a meditar sobre la seva vida i intentar l'aventura de ser persona. S’acostuma a viure sense respondre la qüestió més vital de la seva vida: per què i per a què viure. El greu és que, quan la persona perd tot contacte amb la seva pròpia interioritat i misteri, la vida cau en la trivialitat i el sense sentit. Hom viu llavors d'impressions, en la superfície de les coses i dels esdeveniments, desenvolupant només l'aparença de la vida. Probablement, aquesta banalització de la vida és l'arrel més important de la increença de no pocs.
LA FORÇA GUARIDORA DE L'ESPERIT
Qui blasfemi contra l'Esperit Sant.
L'home de nostre temps s'ha avesat a viure sens respondre a la qüestió vital de sa vida: per què i per a què viure. Quan la persona perd contacte amb la interioritat i misteri tomba dins la trivialitat i l'absurd, i això és greu.
Viu d'impressions, a la superfície de les coses i dels esdeveniments, desenvolupa només l'aparença de la vida. Aquesta banalització de la vida és l'arrel de la increença de molts.
Quan l'esser humà viu sense interioritat, perd el respecte per la vida, per les persones i per les coses. Però, sobre tot, queda incapaç per “escoltar” el misteri que s'amaga en el pregon de l'existència.
L'home d'avui es resisteix a la profunditat. No està dispost a tenir esment de sa vida interior. Però es sent insatisfet: intueix que necessita qualque cosa que la vida de cada dia no li dóna.. En aquesta insatisfacció pot haver-hi el començament de salvació. El teòleg, Paul Tillich, deia que sols l'Esperit ens pot ajudar a descobrir “el camí del profund”. Per contra, pecar contra aquest Esperit Sant seria “carregar amb nostre pecat per a sempre”. L'Esperit pot desvetllar en nosaltres el desig de lluitar per quelcom més noble i millor que això trivial de cada dia. Pot donar-nos l'audàcia necessària per a iniciar un treball interior dins nosaltres. L'Esperit pot fer brollar una alegria diferent dins nostre cor; pot vivificar nostra vida envellida; pot encendre en nosaltres l'amor inclús cap aquells pels quals no sentim cap interés. L'Esperit és "una força que actua en nosaltres i que no és nostra”. És el mateix Déu que inspira i transforma nostres vides.
L'important és no apagar-lo… Com diu el salmista: “No allunyis de mi ton Esperit”.
José Antonio Pagola
MANERES DE CREURE
Qui acompleix la voluntat de Déu…
La fe no és una reacció automàtica, sinó una decisió personal que ha de madurar cada persona. Per això, cada creent ha de fer son camí. No hi ha dues formes iguals de viure el misteri de Déu.
Hi ha persones intuïtives que no necessiten reflexionar massa ni aturar-se en analisis complexes per a captar l'essencial de la fe; saben que tots caminem entre fosques i albirem que l'important és confiar en Déu. Altres, per contra, necessiten raonar-ho tot, discutir-ho, comprovar la racionaliats de l'acte de fe. Sols llavors s'obriran al misteri de Déu.
Hi ha persones espontànies i vitalistes que reaccionen amb promptitud devant un missatge esperançador, escolten l'evangeli i aviat es desperta en llur cor una resposta confiada. Altres, tanmateix, necessiten madurar lentament llurs decisions; escolten el missatge cristià, però han d'aprofundir a poc a poc dins el contingut i llurs exigències abans d'assumir-lo com a principi inspirador de llurs vides.
Hi ha persones que subratllen sempre els aspectes negatius de les coses. Llur fe estarà tenyida de pessimisme: “La religió es perd”, “l'Església no reacciona”, “per què permet Déu tant pecat i immoralitats?”. Hi ha també persones optimistes que veuen el caire positiu de la vida, i viuen llur fe amb to confiat: “Aquesta crisi purificarà el cristianisme”, “l'Esperit de Déu segueix actuant avui també”, “el futur està en mans de Déu”.
Hi ha persones contemplatives, amb gran capacitat de “vida interior”. Saben fer silenci, escoltar Déu en el fons del seu ser i obrir-se a l'acció de l'Esperit. Persones, també, de temperament més actiu. Per a aquestes, la fe és compromís pràctic, amor concret al germà, lluita per un món més humà.
Persones de mentalitat conservadora, viuen la fe com una tradició rebuda dels pares i que han de transmetre, també, als fills: es preocupen, sobre tot, per conservar fidelment les tradicions i creences religioses. Altres, al contrari, miren el futur. Per a ells, la fe ha de ser principi renovador, font de creativitat i recerca de camins nous per l'acció de Déu.
El temperament i la trajectòria de cadascun condiciona la manera de creure de la persona. Cadascun té son estil de creure. Tanmateix, Jesús dóna importància decisiva a una cosa: “Fer la voluntat de Déu”.
Aquesta recerca realista de "la voluntat de Déu” caracteritza sempre al vertader creent.
"Què pensem fer amb la nostra vida?"
En aquest fragment evangèlic, una cosa queda clara:
les relacions de Jesús amb la seva família no van ser gens fàcils.
Per què?
Aquí se’ns diu que els familiars de Jesús el tenien per boig.
Més endavant, se’ns informa que els parents més propers de Jesús no creien en ell.
I encara pitjor: en el seu poble de Natzaret van voler matar Jesús tirant-lo daltabaix d’un barranc, com ens diu S. Lluc.
És complicat entendre Jesús. És molt dur acceptar el seu missatge renovador, el seu projecte de vida i viure’l integralment.
Per què?
Perquè aquest missatge renovador va en contra del Sistema imperant aleshores i encara avui, basat en l’imperi del diner, dels plaers i de la màxima cobdícia.
I és que, en el missatge de Jesús, la relació humana i fraternal entre els deixebles, entre els seguidors té un poder que està inclús per damunt de les relacions més fonamentals de família i de parentiu de sang.
Si fem l’opció de posar Jesús en el centre de les nostres vides.-
té més poder
i és més determinant
que l’amor a una mare o a uns germans.
I això és bàsic per començar a entendre la vida, l’ensenyança de Jesús.
Hi estem d’acord o no hi estem d’acord?
Què pensem fer amb la nostra vida?
