(Power-Point)
COMUNICACIONS:
ADORACIÓ NOCTURNA
Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx
Dijous, 4 d’Octubre de 2018 Hora 20:30 h
* * * *
1.- Aquesta setmana de l’1 d’octubre comença la catequesi de nins de primera comunió. A les 17:30h.
2.- Diumenge 7 d’octubre, hi haurà la peregrinació a l’Ermita de Manacor. Concentració a la plaça del Convent a les 9:30h. Partida cap a l’Ermita a les 10h. Missa a les 12:30h. A les 9:30h a la plaça del Convent hi haurà alguns vehicles de l’organització per portar les motxilles i bosses amb el pa i taleca, així com també, per aquells que vulguin pujar a l’Ermita i no ho puguin fer a peu.
3.- Després de les vacances d’estiu, tornam a tenir el primer full Lluerna. Vos recomanam agafar-ne un si encara no el teniu. Els trobareu com sempre damunt les tauletes.
* * * * * * *
26º diumenge Temps ordinari
EVANGELI
+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 9,38-43.45.47-48
|
Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres 38 Joan digué a Jesús: –Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres. 39 Jesús respongué: –No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. 40 Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. 41 Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa. Fer caure en pecat 42 »Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar. 43 »Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern. ( 46 ) 47 »I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, 48 on el cuc no mor i el foc no s'apaga: Paraula de Déu
|
Perquè, a vegades, en comptes d’ajudar fem mal"
Què és el primer i més important per Jesús?
Dins del grup dels seus seguidors, el primer i més important és: oblidar-se dels propis interessos i ambicions i posar-se a servir col·laborant en el seu projecte de fer un món més humà.
Evidentment, això no resulta gens fàcil.
Perquè, a vegades, en comptes d’ajudar fem mal.
És el que preocupa a Jesús: que entre els seus hi hagi qui escandalitzi a un d’aquests petits que creuen o que ho intenten. Que entre els cristians hi hagi persones que amb la seva manera d’actuar facin mal a creients més dèbils i trontollants.
Jesús utilitza imatges extremadament dures per aconseguir que cadascú extirpi, arrenqui de la seva vida allò que s’oposa a l’estil de Jesús d’entendre i viure l’existència.
Perquè el que aquí està en joc és entrar en el regne de Déu o bé quedar-ne exclòs.
El llenguatge utilitzat aquí per Jesús és metafòric.
En concret:
la mà és símbol de l’activitat i del treball
Jesús utilitzava les seves mans per
-beneir
-curar
-tocar els exclosos segons la Llei.
És dolent, utilitzar les mans per
-ferir
-colpejar
-sotmetre o humiliar.
Per això diu Jesús: Si la teva mà et fa caure, talla-te-la i renuncia a actuar en contra de l’estil de Jesús.
També els peus poden fer mal i perjudicar si ens porten per camins contraris a l’entrega i al servei.
Jesús caminava per estar ben a prop dels més necessitats i per buscar als que estaven perduts.
Si el teu peu et fa caure, talla-te’l i abandona els camins errats que no ajuden a ningú a seguir a Jesús.
Els ulls representen els desigs i aspiracions de la persona. Però, si no miren les persones amb l’amor i la tendresa amb què les mirava Jesús.- acabarem pensant només en el nostre propi interès egoista.
Si el teu ull et fa caure arrenca-te’l i aprèn a mirar la vida de manera més evangèlica.
¿Com se li va acudir a Jesús aquesta figura tràgica i, al mateix temps còmica, d’un home sense braç, coix i amb un sol ull entrant en la plenitud de la vida?
Què va experimentar la gent en sentir-lo parlar així?
Com podem reaccionar avui nosaltres?
Per molt doloroses que siguin, si els cristians no fem opcions que assegurin la fidelitat màxima a Jesús.—el seu projecte salvador no s’obrirà pas mai camí en el món.
I nosaltres, en serem
els responsables
i els culpables.
1- Aquest evangeli d’avui, ens dóna unes pistes de referència que ens poden ajudar a orientar les nostres relacions amb els altres.
Comencem dient que la formació de les persones és lenta: no s’aconsegueix en un dia. Fa falta temps i un contacte molt continuat amb el Senyor. Dic això, perquè precisament Joan, el deixeble predilecte de Jesús, diu unes paraules que mostren que no ha entès encara gran cosa del seu missatge.
Li sap greu –diu- que un “que no és dels que venen amb nosaltres” alliberi del mal, en nom de Jesús. Li dol que un faci el bé pel simple fet de no ser dels seus. Podríem dir que, a Joan, li ha entrat el “complex de grup”.
Però això també ens podria passar a nosaltres. Sobretot en el camp de les ideologies polítiques, però també en tots els altres grups on ens movem.
De vegades, no m’alegro tant perquè creix el bé, sinó perquè això es realitza a través meu. Amb la meva actuació, aparentment, estic buscant el bé, però en el fons el que busco és el meu protagonisme personal.
Si fos així, no estaria contribuint a fer créixer el Regne de Crist, sinó, en tot cas, a fer créixer el meu propi regne, que és una cosa molt diferent.
2- Enfront d’aquesta actitud, la resposta de Jesús és clara: “Deixeu-lo fer”. És a dir, no li impediu de fer el bé. Perquè l’Esperit bufa allà on vol, i nosaltres no som ningú per impedir-ho. Moltes persones que no són de la “nostra corda” són també capaces de fer sincerament el bé, d’obrar amb rectitud.
Jesús vol que entenguem que no admet el sectarisme intransigent que intenta monopolitzar el bé com a propietat seva. Perquè els qui pensen així, tenen tendència a veure malícia en les paraules i actuacions dels altres, que sempre són vistos com a enemics, com a gent de mala fe.
I això no contribueix de cap manera a fomentar la solidaritat i la fraternitat entre tots. Al contrari: més aviat és ferment de divisió i de violència.
Descobreixo en mi quelcom d’aquesta actitud? Si fos així, demanem humilment de ser-ne alliberats, perquè això és antievangèlic.
3- També ens ha dit Jesús, que tothom qui doni un vas d’aigua en nom seu, no quedarà sense recompensa.
El vas d’aigua és el signe d’un servei molt petit. La nsotra vida està feta de gestos petits, de detalls menuts. I tots tenen la seva importància. Jesús vol que entenguem que el valor d’una acció es mesura solament per la càrrega d’amor amb què es fa.
Un gran sacrifici fet només per ser ben vist, per orgull, o de mala gana, no val per a res. En canvi, donar un vas d’aigua per amor del Senyor, és un fet positiu davant d’Ell.
Sabem tenir delicadeses amb els altres? Sempre és al meu abast donar les gràcies, saber escoltar, saber fer una carícia quan l’altre està trist, fer companyia quan se sent sol, donar un cop de mà… Què m’impulsa a fer-ho?
4- Finalment, hem vist que Jesús parla amb un llenguatge molt dur contra l’escàndol: tirar al mar, tallar-se la ma o el peu, treure’s l’ull… Aquestes paraules de Jesús són molt dures. Poques vegades parla així a l’evangeli. Contra qui van dirigides?
El qui mereix aquesta pena, és aquell que allunya els altres de Jesús. Es comprèn que sigui així, perquè allunyar algú de Jesús, és causar-li el dany pitjor: un dany definitiu, irreparable. És desfer l’obra de Crist, que ha vingut a portar la salvació a tots els homes i dones.
Sant Jaume, a la segona lectura, ens parla d’una de les coses que més escandalitzen, que més aparten de la fe les persones senzilles: la insensibilitat, d’aquells que es manifesten cristians, davant les necessitats dels pobres.
I no pensem que les paraules de Sant Jaume van dirigides solament a les grans fortunes. Ens afecten a tots. Avui dia, tothom qui té feina i té uns ingressos assegurats és ric, si ens comparem amb els molts homes i dones que viuen en la inseguretat: immigrants, persones en atur, moltes viudes i pensionistes… I, evidentment, totes les víctimes de la fam i de la malaltia del Tercer Món.
Per això, de tant en tant, hauríem de revisar la nostra vida a la llum de l’evangeli, per verificar si les nostres paraules, els nostres costums, la nostra manera de viure, la nostra sensibilitat envers les persones necessitades, impulsa als altres a acostar-se a Jesús o a més aviat apartar-se’n.
Aquestes imatges de treure’s l’ull o tallar-se la mà, no s’han de prendre, evidentment, al peu de la lletra. Però Jesús, amb aquest llenguatge tan radical, vol que entenguem que, de vegades, per ser fidels al seu evangeli, ens caldrà trencar hàbits i actituds que tenim molt arrelats i que costen de treure.
Intentem de fer-ho i no tinguem por, perquè hi sortirem guanyant. El Senyor no es deixa vèncer mai en generositat. Sap donar el cent per u de tot allò que renunciem per amor a Ell.
Qui s’esforça per ser fidel a l’evangeli, viu amb esperança, i experimenta dintre del seu cor una pau i una alegria serena que res ni ningú no li podrà prendre.
Reflexionem-hi.
(POWER-POINT)
* * * * * * *
INICI DE CURS
DIÒCESI DE MALLORCA
CARTA BISBE TROBADES DIOCESANES
* * * * * *
