Les parròquies de Mallorca dedicaran aquest diumenge oracions i realitzaran col·lectes especials amb motiu de la celebració del Diumenge Mundial de Propagació de la Fe (DOMUND). El lema enguany és "Canvia el món".
La Diòcesi de Mallorca és una de les més compromeses en el suport a les missions. Va recaptar el 2017 97.000 € dels 11.263.397 € del total d'Espanya. Els donatius per a l'Obra de la Propagació de la Fe es reben a les parròquies i comunitats cristianes, i arriben, a través de les adreces diocesanes, a la Direcció nacional d'OMP. Des d'allà aquests doblers s'envien, per mitjà de les nunciatures Apostòliques als països corresponents. Els donatius procedeixen de parròquies, subscripcions, herències, llegats, escoles, comunitats religioses i particulars.
APORTACIÓ DE MALLORCA A LES MISSIONS
Espanya és, després dels Estats Units, el país que més doblers envia a les missions. Els espanyols varen enviar a les missions l'any passat 11.263.397 € amb motiu de la Jornada del Domund. Aquests doblers varen ser recaptats el 2017 a través de col·lectes a les parròquies i donatius a la web durant la Jornada; i de les aportacions periòdiques, herències i llegats durant l'any. S'ha donat suport a 644 projectes a 44 països beneficiats.
Aportació nacional: 11.263.397€
Aportació de Mallorca: 97.000 €
* * * * *
COMUNICACIONS:
1.- Com cada any, aquest penúltim diumenge d’octubre, celebram el Diumenge Mundial de Propagació de la Fe (DOMUND). El lema d’enguany és “Canvia el món”. Avui, pregam i col·laboram econòmicament a favor de l’activitat evangelitzadora dels missioners i missioneres en terres de missió. Per això, la col·lecta d’aquest cap de setmana serà destinada a n’aquesta finalitat.
2.- A les col·lectes del passat cap de setmana a les nostres parròquies i llocs de culte de Manacor, així com també, a la col·lecta de la missa funeral de dimecres 17, s’han recaptat un total de 5.180 € que van destinats a pal·liar les necessitats dels damnificats per les inundacions al Llevant de Mallorca.
3.- Desde les parròquies de Manacor, oferim la possibilitat d’anar a la Seu amb autocar a la presa de possessió com a canonge de Mons. Andreu Genovart., Dissabte, 27 octubre. Aquells que estigueu interessats, podeu adquirir els tickets fins dimecres a qualsevol de les sacristies parroquials abans o després de la missa, o bé, al despatx parroquial de dimarts a divendres de 18:45h a 19:45h. El preu de l’autocar són 6 €. L’hora de partida serà a les 17:30h desde davant Juguettos o desde la Plaça de sa Mora. 
(POWER-POINT)
29º diumenge Temps ordinari (B)
El hijo del hombre ha venido para dar su vida en rescate por todos.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 10, 35-45
Petició dels fills de Zebedeu
35 Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen:
–Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.
36 Jesús els preguntà:
–Què voleu que faci per vosaltres?
37 Ells li respongueren:
–Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.
38 Jesús els contestà:
–No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?
39 Ells li respongueren:
–Sí que podem.
Jesús els digué:
–Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; 40 però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat.
41 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. 42 Jesús els cridà i els digué:
–Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. 43 Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, 44 i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; 45 com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.
Paraula de Déu.
TRIUMFAR EN LA VIDA
Qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor
¿Quin ressò poden tenir aquestes paraules de Jesús en la societat d'ara ? Ningú vol ser avui important ni heroi ni sant. Basta “triumfar”, assegurar-se bona qualitat de vida, èxit professional i benestar afectiu suficient.
L'ideal no és créixer i ser persona. L'important és trobar-se bé, tenir salut, gestionar bé els “stress” i no complicar-se la vida. Intel·ligent és viure a gust, ser un “bon jan” i tenir sempre quelcom que fer o contar. Ser un “triumfador”.
I ¿els altres? ¿Qui pensa amb els altres ? El que cadascú fa és cosa seva. No aficar-se amb la vida dels altres. Ser tolerants. L'important és no fer mal a ningú. Respectar sempre a tothom.
Si és possible, és millor viure sense dependre dels altres. Mantenir una sana “independència” sense estar agafats per cap vincle exigent. Cal ser “hàbils” i no assolir compromissos, responsabilitats o càrregues que no deixen viure a gust.
¿ Servir als altres ? Un “triumfador” no enten exactament que vol dir “servir”. Més tost sap “servir-se” dels altres i utilitzar-los per als seus interessos i jocs.
Però, ¿que vol dir triumfar en la vida? Sovint, aqueix individu autosuficient i triumfador acaba més fràgil i perdut que no hagués pensat. A poc a poc, pot romandre sense arrels ni força interior, centrat en ell mateix, tancat en la soletat del propi cor. El risc de tot triumfador és tombar caigut per la manca d'estimació.
Segons Jesús, si algú vol triumfar en la vida, ha de saber estimar, sortir dels narcisisme, obrir els ulls i ser sensible al sofriment dels altres. No és una piedosa consideració cristiana. Mentre creiem triumfar en la vida, la podem espatllar cada dia un poquet. Ningú és triumfador si no fa més ditxosa la vida dels altres.
* * * * * *
La Diòcesi convoca tots els agents evangelitzadors que treballen en els diferents àmbits pastorals de l'Església per a una celebració d'enviament. Hi estan convidats tots: preveres, diaques i membres de la Vida Consagrada. D'entre ells, professors i mestres cristians de les escoles diocesanes, col·legis religiosos, públics i universitats; responsables de delegacions, secretariats i serveis, moviments i associacions, membres de la Cúria Diocesana i Casa de l'Església. S'ha pensat també en els treballadors i voluntaris de Càritas i altres entitats d'acció social, a més dels visitadors de malalts i aquells que fan un servei específic dins parròquies i entitats d'Església: Consells parroquials, catequesi, economia, patrimoni, litúrgia, treballs de sagristia, cuina o neteja. En definitiva, és convocat qualsevol cristià o adult batiat que se sent enviat a fer-se present, proclamar i fer viure l'Evangeli en els diferents àmbits de l'Església i de la societat.
Per tal de facilitar-hi la participació, hi haurà una celebració a tres llocs diferents:
Dissabte 20 d'octubre a Crist Rei de Manacor
Què és el més important d’aquesta vida?
No és tenir èxit.
No és sobrepujar els altres.
El més decisiu és:
-ser autèntic
-saber créixer com a persona humana.
Però sovint, sovint, ens equivoquem des del mateix punt de partença.
Per què ens equivoquem?
Perquè pensem que per afirmar la nostra pròpia vida i assegurar la nostra petita felicitat i llibertat.– necessàriament hem de dominar els altres.
Insatisfets per no tenir sempre el que volem, atemorits per perdre la felicitat, volem assegurar-nos tractant de dominar la situació des d’una posició de superioritat i de poder sobre els demés.
I així, mirem de manipular, de mil maneres, als que són més dèbils que nosaltres i volem que estiguin al servei de les nostres expectatives, interessos i egoismes.
Fixem-nos en els tipus de relacions que s’estableixen entre
-directors i dirigits
-entre els poderosos i els econòmicament dèbils
-entre professors i alumnes
-entre marits i mullers.
De manera que no encertem a ser algú
-si no és manipulant
-si no és dominant
-si no és oprimint els altres.
Aquest camí és el propi i el típic dels neuròtics.
Què és un neuròtic?
Segons Fritz …: “neuròtic és tot aquell que utilitza el seu potencial per a manipular els altres en compte de créixer ell mateix.”
Aquest desig de ser grans, dominant els altres, no prové de la força que posseeix, sinó precisament de la debilitat i del buit personal.
De manera que és un intent equivocat d’aconseguir per la força el que hom no sap viure des de la pròpia llibertat i capacitat d’estimar.
Què és el més important d’aquesta vida? ens preguntàvem al començar.
El més important és adonar-nos que existeixen altres camins per a orientar i governar la nostra existència i ser autènticament grans.
Segons Jesús, qui vulgui ser gran ha de renunciar al seu desig de poder sobre els altres i aprendre senzillament a servir des d’una actitud de veritable i constructiu amor fratern.
Els que encerten a viure des de
la generositat
el servei humil
i la solidaritat
són persones que irradien una autoritat única.
No necessiten
amenaçar
ni manipular
ni subornar
ni adular ningú.
Són homes i dones que ens atreuen per la seva generositat i noblesa de vida.
En el seu viure hi resplendeix la grandesa del mateix Jesús que “no ha vingut a ser servit sinó a servir i a donar la vida per tots” Mc 10, 45
La seva vida és gran precisament perquè saben i volen donar-la.
La donem, nosaltres, la nostra?
Quines proves en tenim?
