28-OCTUBRE 2018
* * * * * *
AMB ULLS NOUS
La curació del cec Bar-Timeu està contada per Marc per urgir les comunitats cristianes a sortir de la ceguesa i mediocritat. Només així seguiran a Jesús pel camí de l'Evangeli. El relat és de sorprenent actualitat per a l'Església del nostre temps.
Bartimeu és “un captaire cec assegut a la vorera del camí”. Dins sa vida sempre és de nit. Ha sentit parlar de Jesús, però no coneix la seva cara. No el pot seguir. Està a la vora del camí pel qual passa Jesús, però està fora. ¿No és aquesta la nostra situació ? ¿ Cristians cecs, asseguts vora el camí, incapaços de seguir Jesús ? Entre nosaltres és de nit. Desconeixem a Jesús. Ens manca la llum per a seguir son camí. No sabem cap on va l'Església. Ni tan sols sabem quin futur volem per a ella. Instal·lats en una religió que no arriba a convertir-nos en seguidors de Jesús, vivim vora l'Evangeli, però fora. ¿ Què podem fer?
Malgrat sa ceguetat, Bartimeu capta que Jesús passa a prop d'ell. No dubta un instant. Qualque cosa li diu que en Jesús hi ha salvació: “¡Jesús, Fill de David, tinguès pietat de mi!”. Aquest crit repetit amb fe porta la salvació.
Avui es senten dins l'Església queixes i llaments, crítiques, protestes i desqualificacions. No s'escolta la súplica humil i confiada del cec. Hem oblidat que només Jesús pot salvar l'Església. No captem la seva presència propera. Només creiem en nosaltres.
El cec no hi veu, però sap escoltar la veu de Jesús que li arriba pels seus enviats: “¡ Coratge, aixeca't, que et crida”. Aquest és el clima que necessitem crear dins l'Església. Encoratja'ns mutuament per reaccionar. No seguir intal·lats en una religió convencional. Tornar a Jesús que ens crida. Aquest és el primer objectiu pastoral. El cec reacciona de manera admirable: amolla el mantell que li impedeix aixecar-se, pega un bot enmig de l'obscuritat i s'atansa a Jesús. De son cor sols brolla una súplica: “Mestre, fes que hi vegi”. Si els seus ulls s'obrin tot canviarà. El relat conclou dient que el cec recobrà la vista i “el seguia camí enllà”
Aquesta és la curació que necessitem avui els cristians. El bot qualitatiu que pot canviar l'Església. Si canvia nostra manera de mirar a Jesús, si llegim l'Evangeli amb ulls nous, si captem l'originalitat del seu missatge i ens entusiasmem amb son projecte d'un món més humà, la força de Jesús ens atreurà. Les nostres comunitats coneixeran l'alegria de viure i seguir-lo de prop.
COMUNICACIONS:
27/28 OCTUBRE
1.- A la col·lecta del DOMUND del passat cap de setmana a les nostres parròquies de Manacor, s’han recaptat un total de 2.432,87 €.
2.- Recordam que amb el canvi d’hora d’aquest cap de semana, l’horari de missa d’hivern de les benedictines i Sant Josep serà a les 17h.
3.- Dia 31 d’octubre, vigília de Tots Sants, les misses seran com un dissabte normal.
-Dia 1 de novembre, festa de Tots Sants, les misses com un diumenge normal, més la missa com cada any al cementiri a les 16h, si el temps ho permet.
-Dia 2, festa dels Feels Difunts, hi haurà missa a les 8h del matí als Dolors i una missa funeral per a tots els difunts a cada església parroquial :
– A les 19h a Crist Rei, a les 19:30h a Sant Pau i a les 20h als Dolors.
30º domingo Tiempo ordinario (B)
(POWER-POINT)
EVANGELI
Mestre, fes que hi vegi.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 10, 46b-52
Guarició del cec Bartimeu
46 Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s'estava assegut vora el camí. 47 Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar:
–Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!
48 Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
–Fill de David, tingues pietat de mi!
49 Jesús s'aturà i digué:
–Crideu-lo.
Ells van cridar el cec dient-li:
–Coratge! Aixeca't, que et crida.
50 Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. 51 Jesús li preguntà:
–Què vols que faci per tu?
El cec respongué:
–Rabuni, fes que hi vegi.
52 Jesús li digué:
–Vés, la teva fe t'ha salvat.
A l'instant hi veié i el seguia camí enllà.
Paraula de Déu.
Jr 31,7-9 He 5,1-6 Mc 10,46-52
A la frontissa de l’Evangeli segons Sant Marc, quan Jesús és a punt d’entrar a Jerusalem, cimal del seu mestratge, ens arriba una lliçó de qui menys l’esperàvem.
Un home cec, al marge del camí, fora de la ciutat. No es pot guanyar la vida, no pot justificar la seva existència amb les pròpies forces. La seva debilitat, -agreujada per les circumstàncies- li ho impedeix. És improductiu. Depèn de la benvolença del qui entra o surt de Jericó. Ell sap què és viure el dia a dia, sense amples horitzons de futur. Però no hi ha opció. Què importa l’escàndol que pugui produir en els altres la seva inutilitat! Ni que sigui al marge de la vida, la prioritat és sobreviure.
I tanmateix, el seu nom és Bartimeu, que significa “fill de dignitat”. La dignitat que és tirada per terra i no sembla que ningú vulgui o pugui aixecar. Ni la fe dels seus avantpassats té resposta a la pregunta més radical: ¿de què serveix un home cec, improductiu, al marge del camí, demanant caritat? No fa més que molestar: que calli!
L’home a la vora del camí, tot i no veure res, té l’oïda fina i sent que Jesús passa per allà.
De sobte, una nova esperança envaeix el seu ésser. Ja n’ha sentit a parlar i el seu cor li diu que aquest fill de David portarà la salvació als que –com ell- són als marges.
Ha après a projectar la veu per a fer-se notar i el crida amb veu forta.
-Fill de David, Jesús, tingues compassió de mi!
I més fort encara!
-Fill de David, tingues compassió de mi!
Bartimeu és el primer en reconèixer públicament Jesús com a messies i mestre. Dels seus llavis sortiran les paraules que, al llarg dels segles, tants creients han fet seves: Kyirie, eleison! Aquell cec captaire assegut a la vora del camí ens ensenya a pregar.
Jesús li diu que l'hi portin i allà comença tot. D’una revolada, llença el mantell, la carcassa de l’antiga llei, que l’oprimia i l’apartava de la misericòrdia del Sant. D’una salt, atret pel Senyor, es posa en la seva presència invisible per escoltar de Jesús una pregunta tan necessària com òbvia:
-què vols que et faci?
I Bartimeu, de nou, posa paraules al desig més pregon dels que cerquen viure en plenitud:
-El meu mestre, que hi vegi!
I a nosaltres, deixebles, que ho escoltem, també se’ns pot revelar la dignitat del nom que Déu ens dona. De la seva veu surt la nostra veritat, la de cadascú. Pel baptisme participem del sacerdoci de Crist i de la seva reialesa. Som consagrats a Déu, i ningú ni res ens ho podrà prendre.
Si ens sentim apartats, al costat del camí o incapaços de veure-hi clar, recordem que la dignitat no la podem posseir aferrissadament, sinó que l’estem captant a cada instant de l´Únic que ens la pot donar. I en demanar-la ens hi va l’ésser que ens fa assolir la plena visió, la llibertat i la dignitat.
