(cliqueu damunt imatge)
ACTE INAUGURAL
Dissabte, 13 abril a les 20 hores
CONVENT DE SANT VICENÇ FERRER
(Cliqueu sobre imatge)
BENEDICTUS
(Cliqueu damunt imatge)
LECTURES – DIUMENGE DE RAMS
"Els dotze sermons"
PROCESSÓ DEL "CALVARI" PARRÒQUIA DE CRIST REI
(cliqueu sobre fotos..)
* * * * *
"MISSA CRISMAL"
A LA SEU
(cliqueu)
(Power-Point, cliqueu sobre imatge)
“Enmig de tanta incomprensió, Jesús confia en el Pare”
Un negre espiritual canta: “Hi eres tu quan el duien a la creu?”. En aquells moments ningú no l’entén.
No el podien entendre Herodes ni Pilat. Ells estaven tan agafats al poder material que la pretensió de Jesús els semblava ridícula.
Tampoc no l’entenien els grans sacerdots i els mestres de la Llei que, quan Jesús proclamava l’amor de Déu, veien que perillava la tirania que ells exercien sobre les consciències de la gent. Tampoc no l’entenia aquella gentada que havia passat en poc temps d’aclamar-lo com a rei a rebutjar-lo cridant: Crucifiqueu-lo! Tampoc no l’entenien els qui es burlaven d’ell. Tampoc no l’entenia aquell malfactor, crucificat amb ell: “No ets el Messies, tu? Salva’t a tu mateix i a nosaltres!”
Però enmig d’aquest desori, les paraules de Jesús ho clarifiquen tot: a les dones que ploren, ell les consola; els que el torturaven, ell els perdona; al malfactor penedit li diu: “Avui seràs amb mi al Paradís.”
I enmig de tanta incomprensió, mor amb la confiança plena en el Pare: “Confio el meu alè a les Vostres Mans.” Aquesta és la confiança que hauríem de viure nosaltres.
La vivim?
PROCESSÓ DEL "SILENCI"
Dimarts, 16 abril 21 hores
"VIA-CRUCIS" PAPA (cliqueu sobre imatge)
Dijous Sant
Jesús capgira l’ordre establert.
Hi ha una sèrie de factors en aquesta introducció que impressionen. Impressiona el moment: l’hora de passar d’aquest món al Pare. Impressiona la circumstància: sopant i sabent la traïció que el portava cap al fracàs i la mort. Impressiona la consciència de Jesús: Jesús sabia el seu origen i destí, que Déu ho havia posat tot a les seves mans. Impressiona l’experiència: l’amor fins a l’extrem fins a l’excés. En tot el Nou Testament no hi ha cap introducció tan solemne. Aquí estan en joc realitats essencials, realitats decisives.
El gest que fa Jesús durant el sopar: rentar els peus era feina obligada dels esclaus. Així consta en la literatura i les lleis antigues quan parlen d’aquest fet de rentar els peus. Pere no tolera que Jesús faci això. És en ell un gest d’humilitat? No. És l’afany de singularitzar-se, cosa que Jesús no tolera. La resposta tallant de Jesús a Pere indica que, en això, s’hi juga el ser o no ser deixeble del Mestre. “Si et resisteixes –li diu–, no tens res a veure amb mi.”
Jesús explica que en el seu projecte, el Mestre (el que ensenya) i el Senyor (el que mana) és el que accepta l’últim lloc que la societat assigna a un individu: ser un esclau. D’aquesta manera Jesús capgira l’ordre establert. L’aterrador desordre en el que vivim o malvivim no es resol des de dalt, sinó des de sota, des de baix; no des del poder, sinó des del carisma, des de la gràcia.
El Mandat es concreta en un imperatiu “El que jo he fet, feu-ho també vosaltres.” Jesús afirma d’una manera clara i rotunda: en l’Església que neix aquí no pot haver-hi una altra manera de manar que servir. Jesús va actuar i després va explicar el que havia fet.
A l’Església ni s’ensenya ni es mana sinó el que prèviament fa el que ensenya i el que mana. Les paraules sempre després de les accions. Primer les accions de servir, la generositat. I, només després, les paraules aclaridores. És així com actuem nosaltres o bé ens limitem a xerrar per xerrar? Aquesta és la feina dels hipòcrites.
7 Jesús li respon:
–Ara no entens això que faig; ho entendràs després.
8 Pere li diu:
–No em rentaràs els peus mai de la vida!
Jesús li contesta:
–Si no et rento, no tindràs part amb mi.
9 Li diu Simó Pere:
–Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta'm també les mans i el cap.
10 Jesús li diu:
–Qui s'ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots.
11 Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: «No tots sou nets.»
12 Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué:
–¿Enteneu això que us he fet? 13 Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. 4 Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. 15 Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres.
( LA NOVA ALIANÇA)
(cliqueu sobre text.. )
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria.
Jesús ens dona un nou mandament. "Només us demano que us estimeu; no cal altres lleis ni altres ritus; que us estimeu els uns als altres. Que multipliqueu les trobades, les tendreses, les abraçades; només vull que poseu en comú el que teniu, el que sou;
que dialogueu, que us entengueu, que compteu els uns amb els altres.
Vull, amics meus, que us serviu,
que us renteu els peus els uns als altres, que us acompanyeu i us ajudeu a caminar; que us cureu mútuament les ferides; que us perdoneu i que no deixeu a ningú sol.
Doneu-vos el temps que faci falta.
Regaleu-vos mútuament algun detall: coses, gestos… com a signe d'amistat i de presència,
com jo vaig fer amb vosaltres".
Facem uns minuts de pregària a la Casa Santa
PROCESSÓ DE "LA SANG"
(cliqueu sobre imatge)
(cliqueu sobre fotos)
* * * * *
DIVENDRES SANT
Aquesta vida Jesús la va pagar amb la mort. I mort en creu. I sense exagerar, s’ha de parlar del que suposava en aquells temps morir crucificat. Per això, recordant la vida de Jesús celebrem la Setmana Santa, que va des de… fins a…
Però Déu Pare va voler donar com a premi a una vida com la de Jesús, la vida de Déu, ressuscitant-lo. I el va ressuscitar per dir-nos que Jesús TENIA RAÓ, i que no hi ha dret que una persona tan bona acabi malament (paraules textuals d’un nen que es queixava que Jesús acabés en una creu)
Suposat això, ara CAL ENFOCAR EL DIBUIX.
Què hi fan aquests nens pujats a dalt d’una creu? Qui els hi ha posat? Per què hi són? Creieu que hi ha molts nens i nenes (és a dir, persones del nostre temps) que pateixen? D’alguna manera la seva vida s’assembla a la de Jesús que es va sacrificar per tots nosaltres.
Què pretenia fer Jesús quan renyava als rics i poderosos? Es pot fer una cosa així sense estimar? És cosa bona intentar fer una vida més feliç per als altres?
Llavors, per què van crucificar Jesús? Perquè hi ha persones bones que també són perseguides? Què és més poderós: l’amor o l’odi? La pau o la guerra? El bé o el mal?
El segon dibuix és molt diferent de l’anterior. Quines diferències hi veieu? Estan al voltant d’una mena de cova, que estava tapada per una gran pedra: era un sepulcre d’aquell temps. Què vol dir que la pedra està apartada? Per què hi ha cares rialleres, contentes? Què ha passat?
La vida de Jesús, l’Evangeli, ens parla que Jesús va ressuscitar: Déu Pare va premiar la vida de Jesús amb una altra vida, la de Déu, per dir-nos que totes aquelles coses bones que va fe Jesús NO PODEN MORIR, que el bé NO POT MORIR, que l’AMOR NO POT MORIR. És una manera de dir que Jesús és més fort que el mal, que la mort.
(EL SEPULCRE , cliqueu foto)
LECTURES – DIVENDRES SANT
LA VERITAT DE LA CREU
El crucificaren.
Des dels primers segles el cristianisme ha estat menyspreat per anunciar un missatge de salvació que es fonamenta en quelcom tan indigne com és la mort d'un crucificat.
En la nostra societat ningú s'incomoda per atacar la creu com ho feia el filòsof Cels al segle II. Però no són pocs els que, quan frueixen aquests dies de setmana santa, miren amb estranyesa i fins i tot pena els creients que es reuneixen per celebrar al Crucificat.
Per a molts, adorar la Creu és justificar quelcom inhumà, beneir el dolor, fomentar un ascetisme morbós, coartar l'alegria de viure.
La creu obstaculitza cercar lliurament l'expansió i el goig de la vida. La creu glorifica les dissorts, el sofriment, les humiliacions i la mort. La creu és enemiga de la vida i contrària al nostre desig més íntim de ser ditxosos.
Això es pot pensar i dir quan no parem compte en Aquell que fou crucificat o ignorem el que fou la crucifixió.
Perquè Jesús no va morir a una creu per magnificar el dolor, promoure un ideal ascètic de sofriment, o anar en contra de la felicitat i la vida.
Jesús ha mort no perquè menyspreàs la vida sinó perquè l'estimava tant que no podia consentir que en fruissin només uns pocs privilegiats.
Jesús ha mort no perquè menyspreàs la felicitat sinó per a donar testimoni de la serietat amb la qual cal respectar i cercar la felicitat de tots els homes, també dels més pobres i indefensos.
Jesús ha mort no perquè es resignàs a les opressions i injustícies sinó perquè es posà al costat dels oprimits sense promoure violències i injustícies en nom d'ells.
La Creu de Jesucrist, lluny de justificar el dolor i la dissort, desenmascara la inhumanitat de la nostra societat en la qual els interessos de poder exclouen i crucifiquen els més febles.
La Creu de Jesucrist que celebrarem els cristians aquesta Setmana no s'oposa a la felicitat, sinó solament a la d'aquells que frueixen egoísticament de la vida, fent befa del sofriment dels crucificats i desheretats de la terra.
(Processó del DIVENDRES, cliqueu)
PROCESSÓ DEL "SANT ENTERRAMENT"
(cliqueu sobre fotos)
Jesús va morir tal com havia viscut:
estimant.
D’entrada, un advertiment: Res del que jo ara us diré és més important que tot el que acabem de llegir i d’escoltar. Les paraules llegides i devotament escoltades són santes. Les paraules que jo us diré són simplement humanes. I, per tant, limitades i pobres; discutibles i caduques.
Com va viure Jesús les seves últimes hores? Quina va ser la seva actitud en el moment de l’execució? Els evangelis no es detenen a analitzar psicològicament els seus sentiments. Senzillament, ens recorden que Jesús va morir tal com havia viscut.
Lluc, per exemple, ha volgut destacar la bondat de Jesús fins al final: el seu veïnatge amb els que pateixen, la seva extraordinària capacitat de perdonar, segons el seu relat, Jesús va morir assassinat però estimant.
Enmig de la gentada que observa el pas dels condemnats camí de la creu, unes dones s’apropen a Jesús plorant. No poden veure’l sofrir d’aquesta manera tan cruel i tan humiliant. Jesús es gira cap a elles i se les mira amb la mateixa tendresa que les havia mirat sempre i els hi diu: “No ploreu per mi. Ploreu més aviat per vosaltres i pels vostres fills.” Així va Jesús cap a la creu: pensant més en aquelles pobres mares que en el seu propi sofriment personal.
Falten poques hores pel desenllaç final, per la seva mort. Des de la creu només s’escolten els insults d’alguns i els crits de dolor dels seus dos veïns també crucificats. De sobte, un d’ells s’adreça a Jesús: “Recorda’t de mi” – li diu. La resposta de Jesús és immediata: “Avui mateix estaràs amb mi en el Paradís.”
Jesús sempre ha fet el mateix: pensar en el bé dels altres, escombrar les pors, infondre confiança en Déu, contagiar esperança, encomanar alegria. I així ho segueix fent fins al final.
El moment de la crucifixió és inoblidable. Mentre els soldats romans el van clavant a la creu, Jesús diu: “Pare, perdoneu-los perquè no saben el que estan fent.” Així és Jesús. Així ha viscut sempre: oferint als pecadors el perdó del Pare, sense que se’l mereixin. Segons Lluc, Jesús mor demanant al Pare que segueixi beneint els que el crucifiquen, que segueixi oferint el seu amor, el seu perdó, la seva pau a tots els homes, fins i tot als que el refusen.
No és gens estrany que Pau de Tars convidi als cristians de Corint a que descobreixin el misteri que s’amaga en el Crucificat: “En Crist estava Déu reconciliant el món amb si mateix, no tenint en compte les transgressions dels homes.” D’aquesta manera està Déu en la creu: no acusant el món dels seus pecats, sinó oferint-li el seu perdó.
És això el que celebrem i agraïm durant aquesta setmana. Com ho pensem agrair, nosaltres?
* * * * * * *
NO ÉS ENTRE ELS MORTS…
“¿ Per què cerqueu entre els morts aquell que viu ? No és aquí. Ha ressuscitat”. Segons Lluc, aquest és el missatge que escolten les dones en el sepulcre de Jesús. Sens dubte, el missatge que hem escoltat també els seus seguidors. ¿ Per què cerquem a Jesús en el món de la mort ? ¿ Per què tombem sempre en el mateix error ?
¿ Per què cerquem Jesús en tradicions mortes, en fórmules anacròniques o en cites gastades ? ¿ Com ens trobarem amb ell, si no alimentem el contacte viu amb una persona, si no captem bé la seva intenció pregona i ens identifiquem amb son projecte d'una vida més digna i justa per a tots ?
¿ Com ens trobarem amb “el qui viu”, ofegant la vida entre nosaltres, extingint la creativitat, alimentant el passat, autocensurant la nostra força evangelitzadora, supimint l'alegria entre els seguidors de Jesús ?
¿Com acollir la “salutació”: “Pau a vosaltres”, si vivim desqualificant-nos els uns als altres ? ¿ Com sentir l'alegria del ressuscitat, si posem por dins l'Església ? I, ¿com alliberar-nos de tantes pors, si la nostra principal por és trobar-nos amb Jesús viu i concret que ens transmeten els evangelis ?
¿ Com contagiar-nos fe en Jesús viu, si no sentim mai “abrusar el nostre cor”, com els deixebles d'Emaús ? ¿ Com el seguirem de prop, si hem oblidat l'experiència de reconéixer-lo viu enmig de nosaltres, quan ens reunim en nom seu ?
¿On el trobarem avui, dins aquest món injust i insensible al sofriment alié, si no el volem veure en els petits, els humiliats i crucificats ? ¿ On escoltarem sa crida, si ens tapem les orelles per no sentir els crits dels que sofreixen a prop o lluny de nosaltres ?
Quan Maria Magdalena i les companyes contaren als apòstols el missatge que havien escoltat en el sepulcre, ells no “les cregueren”. Aquest és el nostre risc avui també: no escoltar a qui segueix a Jesús viu.
José Antonio Pagola
!!! P A S Q U A ¡¡¡
VETLLA PASQUAL
«Que tot el món vegi i experimenti
que el que és abatut s’aixeca,
i el que és vell es renova,
i tot torna a la integritat primera
per nostre Senyor Jesucrist,
del qual té l’origen.»
PASQUA
DIUMENGE DE GLÒRIA
(cliqueu sobre imatges)
