TEMPS PASQUAL – TERCER DIUMENGE

CELEBRACIÓ 3º DIUMENGE PASQUA 

 

   RECORDAR  A  JESÚS  (clicar)

3º diumenge de Pasqua (A)

 

EVANGELI

 

El reconegueren quan partia el pa.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 24, 13-35

Els deixebles d'Emmaús

13Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, 14 i conversaven entre ells de tot el que havia passat.15 Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells,16però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.

17 Jesús els preguntà:

–De què parleu entre vosaltres tot caminant?

Ells es van aturar amb un posat de decepció,18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:

–¿Tu ets l'únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?

19 Els preguntà:

–Què hi ha passat?

Li contestaren:

–El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: 20 els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar 21Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! 22 És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23 no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d'àngels, els quals asseguraven que ell viu.24Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l'han vist pas.

25 Aleshores Jesús els digué:

–Feixucs d'enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes!26 ¿No calia que el Messies patís tot això abans d'entrar a la seva glòria?

27 Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.

28 Mentrestant, s'acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. 29 Però ells van insistir amb força dient-li:

–Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.

I va entrar per quedar-se amb ells. 30 Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. 31Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. 32 I es van dir l'un a l'altre:

–¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?

33 Llavors mateix es van aixecar de taula i se'n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 3 4 que els van dir:

–Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó!

35 També ells contaven el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa.

Paraula de Déu.

 

CADA  DIUMENGE       (clicar)

 

 

DUES EXPERIÈNCIES CLAU

Es posà a caminar amb ells.

Al pas dels anys, en les comunitats cristianes se plantejà un problema molt real. Pere, María Magdalena i els altres deixebles havien viscut experiències «especials» d'encontre amb Jesús viu després de la seva mort. Unes experiències que els dugueren a «creure» en Jesús ressuscitat. Per els que s'acostaren més tard al grup de seguidors, ¿com podien desvetllar i alimentar aquesta mateixa fe?

Aquest és també avui el problema. Nosatres no hem viscut l'encontre amb el ressuscitat que visqueren els primers deixebles. ¿Amb quines experiències podem comptar nosaltres? Això és el que planteja el relat dels deixebles de Emaús.

Ells dos caminen cap a casa, trists i desolats. La fe en Jesús s'ha apagat. Ja no esperen res d'ell. Tot ha estat una il·lusió. Jesús que els segueix sense fer-se notar, els abasta i camina amb ells. Lluc exposa així la situació: «Jesús se posà a caminar amb ells, però els seus ulls no eren capaços de reconèixer-lo». ¿Què poden fer per a poder reconèixer la seva preséncia viva devor ells?

L'important és que aquests deixebles no obliden a Jesús; «conversen i discuteixen» sobre ell; recorden les seves «paraules» i els seus «fets» de gran profeta; deixen que aquell desconegut els expliqui tot el que ha passat . Els seus ulls no s'obren de seguida, però «el seu cor comença a abrusar-se».

És el primer que necessitem en nostres comunitats: recordar a Jesús, aprofundir en son missatge i en la seva actuació, meditar en sa crucifixió… Si, en qualque moment, Jesús ens commou, les seves paraules ens entren molt endins i nostre cor se comença a abrusar, és senyal de que nostra fe se desvetlla.

No basta. Segons Lluc és necessària l'experiència de la cena eucarística. Encara no saben qui és, els dos vianants senten necessitat de Jesús. Els fa bé la seva su companyia. No volen que els deixi: «Queda't amb nosaltres». Lluc ho subratlla amb goig: «Jesús entrà per a quedar-se amb ells». A la cena s'ls obren els ulls.


 

EXPERIÈNCIA   DE  FE  (clica)

 

Esta entrada fue publicada en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.