DIOCESANES:
ENVIAMENT DELS CATEQUISTES
24-25 Octubre, 2020
CATEQUESI – PROPOSTA 2020 PER AQUEST CURS
ESGLÉSIA NOTÍCIA (Programa 25.10.20)
COMUNICACIONS:
DIUMENGE, 25 D’OCTUBRE DE 2020
MISSES DE TOTS SANTS I MORTS
– Dissabte 31 d’octubre, Vigília de Tots Sants
18.30 hores a Crist Rei
19.30 hores a St. Pau
Diumenge 1 de novembre, Solemnitat de Tots Sants
8.00 hores als Dolors
12.00 hores als Dolors
19.00 hores a Crist Rei
20.00 hores als Dolors
NO HI HAURÀ MISSA AL CEMENTIRI EL CAPVESPRE
Dilluns 2 de novembre. Commemoració dels fidels difunts
7.00 hores als Dolors
8.00 hores als Dolors
19.00 hores a Crist Rei
19.30 hores a Sant Pau
20.00 hores als Dolors
* * * *
30º diumenge Temps ordinari (A)
EVANGELI
Estima el Senyor, el teu Déu, …i els altres com a tu mateix.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 22, 34-40
El primer manament
34 Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35i un d'ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:
36 –Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?
37 Jesús li digué:
– Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. 38 Aquest manament és el més gran i el primer. 39 El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. 40 Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.
Paraula de Déu.
(clicar sobre imatge)
CREURE EN EL AMOR
Ex 22,20-26 1Te 1,5c-10 Mt 22,34-40
Havent llegit i escoltat les lectures de la Sgda. Escriptura d'aquest diumenge, que tots hem de comprendre per millorar la nostra vida cristiana, primer hauríem de proposar-nos aquesta pregunta:
Llegim realment la Paraula de Déu, i la acollim com a tal, com una crida als nostres cors, una crida a viure la vida de Jesús amb plenitud?
Si som sincers, i reflexionem sobre el que veiem i sentim al voltant nostre, poques coses ens conviden a l'optimisme. Però estem convidats a buscar la veritat i a mirar-nos amb sinceritat.
La primera lectura, presa del llibre de l'Èxode, és tan clara i tan actual que no es comprèn com els que es diuen cristians actualment tingui tanta dificultat per acollir els immigrants. Se'ls tanquen les fronteres, se'ls acull malament, encara que molts arrisquen la seva vida per poder arribar als nostres països del món occidental. “Qui acull un d'aquests germans més petits, a mi m'acull" ens diu el Senyor.
"Que altres els acullin", diu la gent, o pitjor, "cal tornar-los als seus països", afirmen alguns polítics o militars. Fabriquem armes per vendre-les, i no tenim diners per als que vénen fugint dels països en guerra. És una vergonya.
Rellegim el llibre de l'Èxode,"…els orfes, les vídues…, si alcen a mi el seu clam, jo els escoltaré perquè jo sóc compassiu", diu el Senyor. Hem vist emigrants, recollits en una illa de Grècia, protestar perquè viuen tan malament que es troben sense aigua per a beure, etc.
Però nosaltres tanquem els ulls i les nostres oïdes, perquè diem que ja tenim molta gent en dificultat, aquí a prop.
El text de l'Evangeli de Mateu ens ho ha dit també amb tota claredat: "Estima el teu proïsme com a tu mateix". Hauríem llegir el text de la carta-document el Papa Francesc, el més recent, Fratelli tutti ", sobretot quan explica bé la paràbola del Bon Samarità .. Deixem-nos tocar el cor pel que ell ens recorda. Sant Pau ens ho ha recordat:"Hem acollit la Paraula enmig de moltes adversitats, plens del goig de l'Esperit Sant". Sí, és un do de Déu, deixar-nos tocar en profunditat per aquest do de l'Esperit, que ens convida a la conversió i, per això, a l'alegria
Enmig d'aquests temps difícils que ens toca viure, amb la pandèmia al voltant i la pobresa ben propera, Déu no ens abandona, és el Pare de tots els que pateixen. Confiem en Ell en aquesta Eucaristia.
(clicar sobre imatge)
ALLÒ ESSENCIAL
Vivim un temps on hem de tenir una especial cura dels uns pels altres. El combat per la salut, pel pa a taula, per l’abraçada diferent, comporta ferides que podem guarir significativament amb l’escolta. Oferint temps a l’altre per a que expressi allò que el supera, donant temps a que l’altre posi a lloc el que ha esclatat en trossos, pot ser una bonica manera de pregar junts.
Tu i l’altre, cadascú de nosaltres, necessita temps per a comprendre el pas de Déu per la vida i comprendre’s a si mateix en el transcurs dels dies. Crist, que mor i ressuscita en cada esdeveniment, anuncia Déu present en totes les coses, en cada persona, en el meu interior.
Es per això que l’escolta de l’altre pot esdevenir pregària per a tu i pregària per a l’altre, encara que potser no se n’adoni. Però tu sí t’hi pots disposar abans de l’encontre, perquè heu quedat per xerrar una estona, perquè us heu trucat per saber com portàveu tot plegat, perquè us heu intercanviat correus a cor obert.
Escoltes, i ho fas amb el gest humil de qui es objecte d’un privilegi concedit a ben pocs, potser a ningú més. No ets el jutge que ha d’emetre un veredicte ni el lampista que ha vingut a arreglar un despropòsit. Ets qui abraça amb la seva escolta i permets que l’altre també s’escolti mentre parla. Demanes aclariment quan hi ha algun aspecte que no has acabat d’entendre, subratlles alguna expressió difícil de ser dita, assenteixes amb el cap per a que l’altre senti que no es rar el seu relat.
Tot tu està contemplant el Déu de Jesucrist que vol veure la llum enmig de la incertesa, de la perplexitat i dels gestos de qui és davant teu. El contemples en l’altre i l’invoques interiorment dient algun cosa així com: “Veniu, Senyor Jesús, veniu en mig nostre”.
