DIOCESANES:
El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, consultats els preveres dels arxiprestats interessats, ha fet públics els següents nomenaments:
Mn. Josep Cerdà Tomàs
Arxipreste de Llevant
Mn. Carles Seguí Pou
Arxipreste de Pla Nord
FULL DOMINICAL 18.10.20
CELEBREM EL DOMUND
DOMUND 2020
https://www.facebook.com/parroquiesmanacor/ PARRÒQUIES DE MANACOR
* * * * *
29º diumenge Temps ordinari (A)
(clicar sobre imatge)
Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: Per què em poseu a prova, hipòcrites? Ensenyeu-me la moneda del tribut.
Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà: De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?
Li responen: Del Cèsar.
Jesús els diu: Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
EVANGELI
Doneu al Cèsar el que és del César i a Déu el que és de Déu.
-
Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 22, 15-21
El tribut al Cèsar
15 Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. 16 I van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li:
–Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes de debò el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. 17 Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar?
18 Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué:
–Per què em poseu a prova, hipòcrites? 19 Ensenyeu-me la moneda del tribut.
Ells li portaren un denari. 20 Jesús els preguntà:
–De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?
21 Li responen:
–Del Cèsar.
Jesús els diu:
–Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
22 En sentir aquesta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se'n van anar.
Paraula de Déu.
Is 45,1,4-6 1Te 1,1-5b Mt 22,15-21
Domund
Celebrem, avui, la diada del Domund. Potser, de tant fer servir sigles i diminutius, no ens ve malament recordar-nos que el títol sencer de la diada d’avui es la “jornada d’evangelització del pobles.” L’oferta de l’Evangeli a tots aquells pobles als que la Bona Notícia de Jesús és ben desconeguda. Rrecordar-nos que la salvació de Jesús és per a tota la humanitat. Ni països, ni continents, ni ètnies, ni llengües, ni tradicions, poden aturar la joia expansiva i lluminosa de l’Evangeli. I ens recorda que tots estem compromesos en aquesta tasca. La comunitat cristiana és missionera. Tota ella i tots els seus membres. Transmetre l’alegria i la llum de l’Evangeli no és una activitat reservada a alguns. Cert que alguns ho faran lluny del seu país i la seva terra. I els tenim ben presents avui! Però avui celebrem la dimensió missionera de l’Església. De la que tots hi participem.
Precisament l’Evangeli que llegim avui, ens posa davant la pregunta sobre el que és important i central a la vida. Com situar-nos, a la vida.
No sé si sempre l’hem orientat i entès bé, aquest episodi. Sovint l’enfoquem com el respecte a diferents àmbits de vida en societat. El respecte a la realitat social-civil–política, d’una banda. I l’autonomia de la realitat religiosa, d’una altra. L’àmbit de la política i l’àmbit de la religió. Mirem, però, una altra perspectiva per entendre aquest passatge.
Venim de la lectura dels dos diumenges anteriors, en què els interlocutors de Jesús, -ancians i sacerdots, fariseus i dirigents- queden en evidència. I no li ho perdonen. El volen comprometre. Amb una pregunta-trampa. Respongui el que respongui, trobarà oposició. Se li dirigeixen amb el títol de Mestre. A l’Evangeli de Mateu, qui reconeix Jesús li diu Senyor. Qui no el coneix, li diu Mestre.
I Jesús no entra per la trampa de la pregunta (¿És lícit pagar impostos?). Sinó que se situa tot mirant el nostre viure i els paràmetres, que organitzen el nostre viure i els nostres moviments.
ELS POBRES SÓN DE DÉU… (clicar sobre imatge)
ORACIÓ D'INTEMPERIE
Ets el Déu del camí, i nosaltres caminants, sempre d’un lloc a l’altre.
Tu surts a trobar-nos allà on menys ho imaginem; en el cansament compartit, en els moments de festa, a les hores de calma i en les de tempesta.
Ets el Déu del camí, i nosaltres pelegrins buscant, en les nostres vides, la teva presència que ens omple de pau, d’assossec, d’alegria.
Ets el Déu del camí, i nosaltres testimonis cridats a anunciar el teu nom, a afirmar-lo amb les nostres vides, amb la forma en què estimem, en què perdonem, i en què tenim cura els un dels altres.
Ets el Déu del camí, i nosaltres vivim en marxa, maldant per descobrir-te, perquè ets entre nosaltres.
