https://jopersa41.blogspot.com/2021/06/pregaria-sincera.html PREGÀRIA SINCERA
COMUNICACIONS
LLUC – AULA NATURAL LLUC NASTURA
- * * * * * * * *
.13º diumenge Temps ordinari (B)
EVANGELI
Amb tu parlo: «Noia, aixeca’t.»
- Lectura del sant evangeli segons sant Marc 5, 21-43 (lectura breu: 5.21-24.35-43)
21Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l’altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l’aigua. 22 Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus 23 , suplicant-lo amb insistència, li diu:
–La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui.
24 Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu.
25 Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. 26 Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. 27 Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, 28 perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.» 29 Immediatament va deixar de perdre sang i sentí dintre d’ella que estava guarida del mal que la turmentava. 30 Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell i es girà per preguntar a la gent:
–Qui m’ha tocat la roba?
31 Els seus deixebles li contestaren:
–¿Veus que la gent t’empeny pertot arreu i encara preguntes qui t’ha tocat?
32 Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet. 33llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, tremolant de por es prosternà davant d’ell i li va explicar tota la veritat. 34 Jesús li digué:
–Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau i queda guarida del mal que et turmentava.
35 Mentre Jesús encara parlava, en van arribar uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li:
–La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar el Mestre?
36 Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga:
–No tinguis por; tingues només fe.
37 I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. 38 Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys. 39 Entra a la casa i els diu:
–Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm.
40 Ells se’n burlaven, però Jesús els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena, 41 l’agafa per la mà i li diu:
– Talita, cum —que vol dir: «Noia, aixeca’t.»
42 A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren sorpresos i no se’n sabien avenir. 43 Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.
Paraula de Déu
Sv 1.13-15.2,23-24 2 Co 8,7.9.13-15 Mc 5,21-43
QUAN EL CAOS AMENAÇA AGRESSIVAMENT
1. Fa dos diumenges Marc ens feia escoltar Jesús quan animava a “sembrar a dojo” la llavor, el Regne de Déu, encara que molta es perdi, i ens feia escoltar que la llavor creix per ella mateixa i que és petita, que, qui “sembra” llavors de Regne, no pateixi tant.
I amb aquest grat regust, diumenge passat, vàrem pujar a la barca i descobrirem astorats que no era només problema de lentitud, sinó també de l’escomesa brutal de la Natura caòtica: la tempesta que retorna al caos originari de Gènesi 1, quan les “aigües superiors i inferiors” estaven barrejades.
Tot seguit Marc mostra com un “home-perill” que ni els grillons poden encadenar, surt a l’encontre de Jesús provocativament. El cor de l’endimoniat està posseït per una “legió” de totes les forces caòtiques.
Jesús enmig del caos en la Natura (Tempesta) i del caos en el cor de l’home (endimoniat). En l’evangeli d’avui, Marc fa un pas més: les forces que no controlem, el caos, decididament mata. Primer a poc a poc durant dotze anys, després a una noieta que tot just ha fet dotze anys.
DIUMENGE XIII https://jopersa41.blogspot.com/2021/06/diumenge-xiii-2.html
2. Ben segur que els deixebles als anys 30 es trobaren: a) amb el pànic de tempestes a la mar, i que Jesús els feia vèncer la seva por posant la fe i confiança en el Pare; b) es ben segur que Jesús es trobà amb homes-caos i perill.
Però el tema no és que va passar als anys 30, sinó el que els està passant als deixebles missioners i als membres de la comunitat de Marc, als anys 70 (i a nosaltres en el s. XXI). Deixar-se en mans de Déu ha estat per a ells la gosadia que els ha salvat; és a dir, encaixar els caos des de la Fe i la Confiança.
3. L’evangeli d’avui ens situa en els “límits” del triomf del caos. Quan el caos mata. Deuria ser una situació difícil d’encaixar entre els primers cristians i els missioners itinerants de maneres tan precàries.
Una gentada, quan Jesús i els deixebles (i nosaltres…!) arriba a l’altra banda del Llac de Galilea. I en el bell mig, un pare desfet per la malaltia mortal de la seva nena de dotze anys, que busca Jesús desesperadament i amb presses. El Mestre es posa en camí cap a casa d’ells. Gran esperança del pare. Però…, massa gent va retardant el viatge.
I una dona que vol quedar oculta entre la gentada. El fluix de sang la fa impura (la margina de la societat religiosa i civil), i fa impur tot el que toca. Darrera seu una llarga experiència de fracàs mèdic, que li esgotà inútilment tots els seus estalvis. L’experiència diària que la vida (=la sang) se li escola irreversiblement.
L’un i l’altra estan segurs que el «gest» de Jesús o el fet de «tocar-li» la roba els salvarà.
https://jopersa41.blogspot.com/2021/06/dona-de-fe.html DONA DE GRAN FE
4. Avui l’evangeli vol provocar en nosaltres, una gran estimació per un Jesús, tan humà i tan diví (“tan humà, només ho pot ser Déu, tan diví només ho pot ser l’home” – L. Boff): són dos miracles per estar-se llarga estona mirant-los. I vol provocar en nosaltres que com la dona i el pare, “contra tota esperança”, ens deixem a mans del Pare, una catequesi sobre la fe.
En el cas de l’hemorroïsa, Marc vol que la dona deixi de pensar que és un simple gest màgic que l’ha guarit: «Filla, la teva fe t’ha salvat». L’evangelista ho havia de deixar clar en aquells ambients tan carregats de màgies, amulets, mitologies paganes…, ambients que també s’anaven adherint a la fe cristiana (i que massa sovint hi ha continuat). El mateix Jesús va haver de deixar clar que el que salva no és el simple contacte físic, sinó la fe.
5. “La nena ha mort…!” L’alliberament no podrà traspassar el límit suprem. Ja no val la pena molestar el Mestre. Hem arribat massa tard.
Jesús provoca en el pare la fe que el Regne arriba amb totes les conseqüències. Li demana una fe contra tota esperança, davant l’evidència de la mort que nega tota possibilitat. El «món de la mort», dels plors, els planys es burlen de Jesús…! (I de tothom qui en aquestes circumstàncies continua anunciant
