COMUNICACIONS: 

EN   XISCO   VICENS,   NOU   VICARI   EPISCOPAL

 

"El bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, ha presidit avui matí l'acte de jurament del nou equip del consell episcopal de la Diòcesi de Mallorca. Aquest grup de vuit preveres, constituït d'acord amb el càn. 473 §4 del Codi de Dret Canònic, l'ajudarà en el govern diari de la Diòcesi de Mallorca i a fomentar millor l'activitat pastoral.

L'acte ha començat amb la lectura del nomenament dels nous membres del Consell Episcopal: Antoni Vera Díaz, vicari general; Nadal Bernat Salas, vicari episcopal per a les relacions institucionals i patrimoni històric i cultural; Miquel Gual Tortella, vicari episcopal per a l'educació i la formació; Marià Gastalver Martín, vicari episcopal per al territori de Palma, arxiprestat de Ponent i arxiprestat de Miramar – Vall de Sóller; Antoni Cañellas Borràs, CO, vicari episcopal per a la Vida Consagrada i la Pietat Popular; Eugeni Rodríguez Adrover, vicari episcopal per a l'atenció a les delegacions i als moviments; Francesc Vicens Gomila, vicari episcopal per al territori de l'arxiprestat de Lluc-Raiguer, Nord, Llevant, Migjorn i es Pla i Jaume Estela Cortès confirmat com a canceller – secretari general i secretari del Consell Episcopal i nou moderador de Cúria.     

 

 

 

* * * * * * * * 

 

 

LECTIO DIVINA – I DIUMENGE ADVENT – B 3-12-2017

DIMECRES,   29   NOVEMBRE,    20'30-21'30  h.   CAN   VALLESPIR…

 

 

 

 

 

 

Introduccció

 

Les lectures del primer diumenge d’Advent posen davant els nostres ulls la vinguda del Senyor (ho havíem vist ja els diumenges darrers del temps ordinari: ‘el servent feel sempre a punt que arribi l’amo’; ‘els convidats a la festa de Noces’; ‘les al·lotes que esperen el novii per a entrar a la festa’; ‘l’amo que encarrega distints “talents” o blocs d’or als administradors i llavors demana comptes’; ‘el rei que arriba per a fer el “judici definitiu”...)

Aquesta vinguda l’expressa Isaïes com un profund anhel d’un poble que es reconeix allunyat de Déu, i que clama – com llegim al salm – perquè sigui restaurat el seu poder.

A la segon lectura i a l’evangeli, el punt de mira canvia: els cristians ja han reconegut la vinguda de Déu en Jesús de Natzaret. Per això Pau (Iª carta als Corintis) els recomana que siguin feels mentre esperen el retorn del Senyor; i, a l’evangeli de Marc, insisteix que estiguin atents i vigilants, compromesos en la construcció del Regne.

Com aquells primers cristians, també nosaltres vivim entremig de dues realitats ben certes:

* El Senyor ve

* No sabem quan.

L’evangeli ens deixondeix del nostre ensopiment (endormiscament) i a la vegada ens recorda quina és la nostra tasca en el món, enmig de la gent que ens envolta.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Llegim i contemplam

Evangeli de Marc (13, 33-37)

 

Diumenge que ve iniciam un nou ‘any litúrgic’ amb l’Advent. És un temps per a preparar amb fe renovada, per una banda el naixement de Jesús en el Nadal, i per altra el seu retorn definitiu. Les lectures d’aquests quatre diumenges ens acompanyaran amb aquesta finalitat. De bell nou el passatge de l’evangeli del I diumenge d’Advent ens convida a estar desperts i atents, i ho fa a partir d’una comparança treta de la vida de cada dia.

 

En aquell temps digué Jesús: ‘Deixondiu-vos i vetlau, que no sabeu quan arribarà el moment’.

‘Li emprèn com a un home que se’n va de viatge. Abans de sortir de ca seva, deixa tasca senyada als seus criats, cadascú en el seu redol, i recomana al porter que estigui a l’aguait’.

‘Igualment a vosaltres vos toca vetlar d’aixecats, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de la casa; no sabeu si s’entregarà de vetlada, a mitjanit, en cantar els galls o a trenc d’alba; no fos cosa que es presentàs de cop i resposta i vos trobàs adormits’.

‘I això que vos a vosaltres, ho dic a tothom: vetlau!’

 

 

Comentari

Aquest passatge de l’evangeli, el trobam al final del gran discurs amb que l’evangeli de Marc conclou l’activitat pública de Jesús. S’anomena ‘discurs apocalíptic’, Perquè Jesús fa algunes “revelacions” (apocalipsis) que il·luminen distints aspectes de la seva segona vinguda.

El tema central, per tant, és l’adveniment de Jesús, que veim identificat amb “el Fill de l’home”, personatge que trobam a l’Antic Testament (Daniel 7, 13-14; Marc 13, 26-27).

Seria, però, una equivocació creure que aquest discurs de Jesús es refereix a la fi del món i, per tant, queda molt enfora. Sembla que l’evangelista fixa la mirada en la fi de la història, però va dirigit a un grup concret de cristians del segle I. Després, a tots nosaltres, també ara. El missatge de Jesús és senzill, perquè pren forma d’exhortació, que es repeteix tres vegades: al començament, a mitjan passatge i al seu final.

Es tracta d’una exhortació a la vigilància: ‘Deixondiu-vos i vetlau’. I per a fer-la més entenedora, posa una comparança i en treu la conseqüència: es tracta de la tasca del porter, que ha d’estar a l’aguait. I la conclusió és que hem de vetlar en tot moment.

 

La petita paràbola que posa Jesús és molt bona d’entendre: l’amo que se’n va de viatge és Crist ressuscitat i que ha ‘pujat al cel’. Deixa ca seva – la seva Església – a l’atenció i a l’esment dels seus criats o servidors. Cadascun ha de complir la tasca senyada. Tots som, en certa manera, porters que hem de restar desperts, vigilants, perquè de cert que ha de venir el Senyor, i no sabem quan.

Aquest ensenyament no es pot convertir en una proposta per a viure amb la por d’un futur incert. Per a la comunitat de Marc – i també per a nosaltres – ha de ser una convidada a l’esperança a envigorir més i més la fe. No se sap l’hora, perquè totes les hores són bones per a obrir-se a l’evangeli i comprometre l’existència. Mantenir-se vigilants i feels al missatge de Jesús, ara i aquí, és una forma de preparar-se per al futur que arribarà sense cap dubte. No és un sermó per a provocar angoixa, sinó per a convidar a ‘estar deixondits i atents’.

Recordem, per exemple les paraules finals de la paràbola de les al·lotes negligents i les al·lotes previsores (Mateu 25,13), així com també llegim de bell nou l’exhortació a la vigilància (Lluc 12, 35-40).

 

L’exhortació final del passatge fa que la crida de Jesús arribi no sols als qui estan a prop, sinó a ‘tothom’. Els seguidors de Jesús de tots els temps (nosaltres també) estam representats en Pere, Jaume, Joan i Andreu, primers destinataris directes. Per tant, qualsevol deixeble de Crist ha de restar en vigilància constant.

 

Els antics ‘Pares de l’Església’ (segles II-V) parlaven de tres vingudes del Senyor: la primera va ser quan s’encarnà; la segona és la que tindrà lloc a la fi del temps; i la tercera és la vinguda a cada un de nosaltres. En aquest temps d’Advent recordam la primera, ens preparam per a la segona i tractam de fer realitat la tercera.

 

Miram de fer vida la Paraula de Jesús

El cristià sap que Crist ja ha vingut, i viu a l’espera del seu retorn definitiu. Per això celebram cada any la primera arribada del Senyor i recordam que tota la nostra vida s’ha de configurar com una constant espera. L’eco de les paraules de Jesús, quan ens promet la seva vinguda i ens demana que estiguem desperts, vigilants, atents, tornen a sonar també avui amb tota la seva força.

 

Qüestionari

1.- ¿Què ha de canviar en la nostra vida per a poder viure de forma adequada l’Advent? ¿Per on hauria de començar?

2.- ¿Vivim conscients que la nostra meta és la trobada amb Crist, o ens hem instal·lat en a quest món?

3.- ¿Com esperam l’arribada del Senyor? ¿Amb por, angoixats? ¿Passius, indiferents…? ¿Com expressam l’esperança en la nostra vida?

 

Facem un compromís concret.

 

Pregària

Nosaltres som l’argila i tu el terrisser (el gerrer).

Vine, Senyor, i fé de les nostres vides un instrument útil, bell i únic.

Vine a fer del nostre món un lloc de pau, justícia i fraternitat…, on ningú no sigui exclòs, considerat inútil i manco digne. Que els més petits ocupin els llocs d’honor, i els més capaços sentin el goig de servir.

Que obriguem el cor i els nostres sentits a que4lsevol que tengui qualque cosa que dir.

Que estiguem disponibles per a escoltar la teva paraula, que és font de vida. Amén.

*********

AVISOS 2-3 DESEMBRE

 

–   LA COL·LECTA  SERÀ PER LES OBRES REALITZADES RECENTMENT EN ELS DOLORS I CRIST REI  

 

– Dijous dia 7, vigília de la Immaculada, les misses seran com els dissabtes: hi haurà celebracions a St. Josep a les 17; a Fartàritx, Crist Rei i Convent a les 19 h. i a Sant Pau a les 19’30 h.

–  Aquest dia, per coincidir amb el primer dijous del mes, hi haurà una hora de pregària a les,20’30 preparada pel Grup d’Adoració Nocturna a la capella de les religioses de la Puresa,

 

– Divendres dia 8 és la festa de la Immaculada. Les misses seran com els diumenges. A la parròquia dels Dolors hi haurà exposició major del Santíssim i una hora de pregària. Serà de 18’30 h. a 19’30 h. 

 

–  Diumenge que ve, dia 10 farem un sopar per ajudar a pagar les obres que hem realitzat a les Parròquies de Crist Rei i dels Dolors, que sobrepassen els 10.000 euros. Bàsicament hem enrajolat cinc terrasses de l’església dels Dolors; una feina del tot necessària, mala de fer pel lloc on estan situades i poc vistosa. El sopar serà a les 20’30 en el restaurant «Es Cruce»; el donatiu és de 15 euros i els tiquets es poden adquirir a les Parròquies i llocs de costum.

 

GUIÓ Pregària 7 Desembre 2017 ADVENT

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: pàgina 224 “Anunciarem vostre Regne…”

Reso de Vespres: Antífones: pàgina 61 – 66 “Advent”. Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “De la Dispersió a la Integració”.

Responsori breu: pàgina 71

Magníficat: pàgina 71

Pregàries + Oració: pàgina 71 ….

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5

Pregàries comunitaries.

Amoris Leatitia: 133-137 

Cant: Pange Lingua (pag. 218) 

Benedicció i Cant final: Salve Regina

 

 

* * * * * * *  

 

 

 

 

Primer diumenge – Advent

Is 63,16b-17.19;64,2b-7
1 Co 1,3-9
Mc 13,33-37

En bones mans

És una meravella veure com un mestre terrisser d’un tros amorf d’argila, amb la delicadesa de les seves mans, en fa una bella figura; fins i tot en pot fer una obra d’art. Avui Isaïes ens ha dit que nosaltres som com l’argila i Déu, el nostre pare, n’és el terrisser. I nosaltres, que sovint ens sentim febles, cal que ens deixem emmotllurar per les mans amoroses del nostre terrisser. Però és tan hàbil el nostre terrisser que per resseca i endurida que s'hagi fet la nostra argila, la nostra fe, ell sap fer-la de nou «emmotllurable».

 

Nova oportunitat

Comencem aquest nou any litúrgic potser amb el temor que sigui un advent més en els nostres advents de la vida. Però, cal considerar-lo com una nova oportunitat, i més encara per als que ja tenim uns quants anys, potser després de moltes oportunitats desaprofitades. Ens trobem en una nova oportunitat per creure de debò en el gran regal de la bondat de Déu; oportunitat de creure de debò que Déu s’ha volgut fer autènticament un de nosaltres.

Estem vivint uns moments històrics, en els que gran part de la societat (voldria creure que inconscientment) no compta o no creu necessari assumir res, que pretengui superar les vivències experimentades pels nostres sentits i per sensacions més o menys complaents. I, per tant, en aquest nostre món secularitzat, els cristians, perquè siguem creïbles i interpel·lants, hem de viure amb més autenticitat la bona nova de la vinguda de Déu al món.

 

Atents!
Per això, avui se’ns exhorta a estar atents, vetllant, perquè Jesús novament vol venir a nosaltres. Però cal que el deixem venir, cal que l’acollim. Ell vol venir en el marc de la nostra pregària senzilla i oberta, vol venir a través de la seva paraula, vol venir a través de les interpel·lacions que ens vénen de les necessitats de les persones i del dolor del nostre món ocasionat: per la violència de les guerres, la violència de gènere, la violència dels fanatismes religiosos, els abusos de menors, els dolors ocasionats pel tancament de fronteres i negatives o passivitats davant la demanda d’asil, per les penúries econòmiques, conseqüència de la manca de treball o de treball digne, per la manca de llibertat o de salut…el Senyor vol venir per moure’ns a una resposta

 

Deixem-lo venir

Aquest advent, doncs, és una oportunitat perquè, a través de la nostra pregària, la nostra escolta de la paraula de Déu i la interpel·lació dels fets, deixem que Déu, el terrisser, vagi amarant la nostra argila. I que la nostra terrissa vivent vagi expressant una mica més la figura i la persona de Jesús: la seva compassió, la seva bondat, el seu compromís per la causa dels necessitats.

Certament, molts estem molt lluny de expressar-ho, perquè la nostra terrissa s’ha endurit, s’ha anat ressecant al llarg dels anys per la fredor dels valors promoguts per la nostra societat del benestar, individualista i insensible a la injustícia, i impedim que ens deixen emmotllurar per les mans compassives i amoroses del nostre terrisser. Però sabem que, amb el nostre penediment i el seu perdó generós, la nostra argila resseca s’estova, o, com diu el profeta Ezequiel, el nostre cor de pedra es renova i es transforma en cor de carn.

Renovem-nos, doncs! No deixem passar l’oportunitat de l’advent ’17!. Que l’acollida que farem de Jesús en el pa de l’eucaristia, ens porti a acollir Jesús present en els homes i dones que viuen en qualsevol mena de dolor. Ell ho espera.

Francesc Xicoy s j

 

LA CASA DE JESÚS

Jesús és a Jerusalem, assegut a la muntanya de Les Oliveres, mirant el Temple i parlant confidencialment amb quatre deixebles: Pere, Jaume, Joan i Andreu. Els veu capficats per saber quan arribarà la fi del món. Ell, per contra, es preocupa per com viuran els seus quan ell no hi sigui.

Per això, descoberta la seva inquietud, els diu: “Mirau, viviu desperts”. Després, deixant a banda el llenguatge terrorífic dels visionaris apocalíptics, els conta una paràbola curteta que ha passat desapercebuda entre els primers cristians.

”Un amo anà de viatge i deixà la seva casa”. Però, abans de partir, “confià a cada un dels seus criats una tasca”. Quan s'acomiadava, només va remarcar una cosa: “Vigileu, ja que no sabeu quan tornarà l'amo”. No fos cosa que en tornar, us trobi adormits.

El relat suggereix que els seguidors de Jesús formen una família. L'Església és “la casa de Jesús” que substituirà “la casa d'Israel”. Dins ella tots som servidors. No hi ha amos ni senyors. Tots viuran esperant l'únic Senyor de la casa: Jesús el Crist. No ho oblidem mai.

A la casa de Jesús ningú roman passiu. Ningú se sent exclòs, sense responsabilitat. Tots són necessaris. Tots tenen qualque missió encomanada per ell. Tots estan cridats a contribuir a la tasca de viure com Jesús a qui han conegut sempre dedicat a servir el regne de Déu.

Els anys passaran. ¿Es mantindrà viu l'esperit de Jesús entre els seus ? ¿ Recordaran el seu estil servicial cap els més necessitats i desvalguts ? ¿ Seguiran pel camí obert per ell ? La seva preocupació és que l'Església no s'adormi. Per això, insisteix fins a tres pics: “viviu desperts”. No és una recomanació als quatre deixebles que l'escolten, sinó un   

 

 

 

 

"Hem oblidat el veritable motiu de la festa de Nadal"

Per Josep Llunell

Primer diumenge d’Advent. Cicle B

Avui, primer diumenge d’Advent.

Què és l’Advent?

Són les 4 setmanes que dediquem a preparar el Nadal.

I, què és el Nadal?

El dia en què es recorda que Déu, en Jesús, es va fer present en la història humana.

Per això se’ns exigeix estar

-atents

-i vigilants.

I, per què?

Perquè des de l’instant en què Déu entra en la història humana – mitjançant la persona i la vida de Jesús – en qualsevol moment pot passar el que no esperem.

De què es tracta?

La crida a la vigilància que hi ha en aquest evangeli és la conclusió del discurs que, segons Sant Marc, Jesús va pronunciar abans de la seva mort. En aquest discurs Jesús hi anuncia dues coses:

1ª.- La destrucció total del Temple, cosa que significa acabar amb la perversió del sagrat en els seus sacerdots, cerimònies i sacrificis.

2ª.- La caiguda del sol, de la lluna i de les estrelles que indiquen, segons els profetes, la ruïna dels grans imperis, els poders opressors de la humanitat.

Preparar el Nadal és, abans que res, estar atents al que la presència de Jesús desencadena en la història.

Primer: una altra forma d’entendre i de viure la religió, no reclosa en el temple, sinó present en tota la vida.

Segon: una altra forma d’entendre la política: no com un poder d’uns sobre uns altres –domini despòtic -, sinó com una responsabilitat compartida entre tots i al servei de tots.

Com vosaltres mateixos podeu apreciar això exigeix una atenció constant i una vigilància extrema.

És això el que hauria de comptar. No la comèdia dels aparadors, ni el negoci dels regals, ni les fartaneres de les festes.

Hem oblidat el veritable motiu de la festa de Nadal però, per vergonya nostra, ens queden les disbauxes i les indigestions.