"Necessitem afecte i afecte sincer, no regals!"
El gest dels Mags davant el Nen Déu de Betlem expressa i concreta l’actitud bàsica de tot creient davant de Déu.
Déu existeix. Està aquí mateix, en les arrels de la nostra vida. Som acollits per Ell. No sabem a on ens vol conduir a través de la mort. Però podem viure amb confiança davant del Misteri perquè la seva és voluntat de Salvació.
Davant d’un Déu del que només sabem que és Amor, només hi cap per part nostra
-el goig inefable
-l’adoració alegre
-l’acció de gràcies pel do rebut.
Quin és el gran secret del creient?
L’alegria de saber-se estimat per Déu. Estimat personalment. Perquè cadascú és únic, irrepetible, original per Déu.
I, quina és la gran responsabilitat del creient?
El dia dels Reis Mags és dia de regals: tots ho sabem això.
L’exemplaritat dels Mags no està en els regals, sinó en el seu interès pel nen.
Quina és la gran responsabilitat del creient?
Abunda la gent que intenta omplir la seva falta d’estimació i de bon tracte amb costosos regals.
Hi ha pares, parents i amics que disfressen el seu desinterès, la seva fredor o escàs afecte amb un regal.
Quina lectura hem de fer-ne d’això?
Amb això, se serveix més els interessos del comerç i del consum que no pas la necessitat real d’afecte que tots tenim i experimentem.
¿Som capaços d’oferir afecte i de fer-ho desinteressament, és a dir, sense esperar ni exigir res a canvi?
O som o no ho som?
Necessitem afecte i afecte sincer, no regals!
Pregària 3 de GENER de 2019
Monició d’entrada: Joan Perelló.
Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.
Exposició Santíssim.
Inici: pàgina 55
Cant d’entrada: “VENIU TOTS ELS HOMES”
Reso de Vespres: Antífones TEMPS DURANT L’ANY: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66
Lectura: “Només ens faltava això” (Amàlia).
Responsori breu: pàgina 74
Magníficat: pàgina 74
Pregàries + Oració: pàgina 74
Oració personal: 15 minuts.
Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”
Pregàries comunitaries.
Catequesis NAVIDAD Papa Francisco: 18/12/18 (Maria Llull).
Cant: Pange Lingua (pag. 218) estrofes 5 i 6 J. Perelló…
Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.
EPIFANIA:
(Power-Point)
Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar
L'Epifanía del Senyor (C)
EVANGELI
Venim d'Orient a adorar el Rei.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 2, 1-12
-
1 Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, 2 preguntaven:
–On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.
3 Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. 4 Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. 5 Ells li respongueren:
–A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:
6 » I tu Betlem, terra de Judà,
no ets de cap manera la més petita
de les principals viles de Judà,
perquè de tu sortirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble.
7 Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella 8 i els encaminà a Betlem dient-los:
–Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.
9 Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. 10 L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. 11 Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.
12 I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.
Paraula de Déu
UN RELAT DESCONCERTANT
Davant Jesús es poden adoptar actituds prou diferents. El relat dels màgics ens parla de la reacció de tres grups de persones. Uns pagans que cerquen, guiats per la llum d'una estrella. Els representants de la religió del Temple, que estan indiferents. El poderós rei Herodes que només veu un perill.
Els màgics no pertanyen al poble elegit. No coneixen al Déu vivent d'Israel. Res sabem de llur religió ni del poble d'origen. Només que viuen atents al misteri que s'amaga en el cosmos. Llur cor cercar veritat.
A un moment creuen veure una petita llum que apunta a un Salvador. Necessiten saber qui és i on està. Es posen en camí de pressa. No coneixen l'itinerari precís a seguir, però dins son interior hi ha l'esperança de trobar una Llum per al món.
Arribats a Jerusalem, causen un devessall general. Es reuneix, convocat per Herodes, el gran Consell de “grans sacerdots i escribes del poble”. La seva actuació és decepcionant. Són els guardians de la vertadera religió, però no cerquen la veritat. Representen el Déu del Temple, però no escolten la seva crida.
Estan segurs religiosament i estan cecs. Coneixen on ha de néixer el Messies, però cap d'ells anirà a Betlem. Es dediquen a donar culte a Déu, però no sospiten que el seu Misteri és més gran que totes les religions, i té camins per a trobar-se amb els seus fills. Cap reconeixerà a Jesús.
El rei Herodes, poderós i brutal, només veu en Jesús una amenaça per al poder i sa crueltat. Farà tot el possible per eliminar-lo. Des del poder opressor només és pot “crucificar” al qui porta alliberació.
Mentre, els màgics segueixen cercant. No s'agenollen davant Herodes: no hi troben res digne d'adoració. No entren en el temple grandiós de Jerusalem: tenen l'accés prohibit. La petita llum de l'estrella els atreu cap al petit pobles de Betlem, lluny de tot centre de poder.
Quan arriben, l'únic que veuen és el “nin amb Maria, sa mare”. Res pus. Un nin sense esplendor ni poder. Una vida fràgil que necessita cura de la mare. Suficient per a desvetllar en ells l'adoració.
El relat desconcerta. Aquest Déu, amagat dins la fragilitat humana, no el troben els instal·lats en el poder o tancats en la seguretat religiosa. Es revela als qui, guiats per petites llums, cerquen una esperança per a l'esser humà en el tendresa i la pobresa de la vida.
EPIFANIA
El vostre cor es va posar a caminar vers Déu
igual que els vostres passos es dirigien a Betlem.
Buscàveu i Déu guià la vostra recerca
des del moment en què la vàreu començar.
Buscàveu la salvació,
la buscàveu al firmament del cel,
però també als vostres cors; en el silenci
i en les preguntes que els homes us posaven.
Quan, arribats al costat de l’Infant,
us agenollàveu davant seu,
li oferireu l'or del vostre amor,
l'encens de la vostra veneració,
la mirra dels vostres patiments
davant la Faç del Déu invisible (…).
I tu, arrisca tu també, i viatja cap a Déu!
Anem, posem-nos en camí!
Oblida el passat, està mort!
El que et queda és el futur.
Mira doncs endavant:
la vida és allà, plena de possibilitats,
sempre podem trobar Déu,
cada dia n’és una possibilitat.
Un àtom de realitat sobrenatural
val més que els nostres somnis més grandiosos:
Déu és l’eterna joventut i no hi ha lloc
pel fatalisme al seu Regne!
Inspirada en un text de Karl Rahner
FESTES SANT ANTONI 2019
(Programa)
(Esgésies de Mallorca)
