(Power-Point )
(clicar sobre imatge)
(Benedictines 50 anys)
El Monestir de la Santa Família celebra aquest 2019 el 50è aniversari del pas de la Congregació de les Serventes de la Santa Família a benedictines.
El Monestir de la Santa Família celebra aquest 2019 el 50è aniversari del pas de la Congregació de les Serventes de la Santa Família a benedictines. Per commemorar aquest fet, el Monestir ha organitzat diversos actes, com una conferència a càrrec de Pere Fullana Puigserver el passat 11 de maig. Amb el títol "Església i societat a Mallorca en un context de canvi: 1969, una data plena d'esperances", l'historiador i professor dissertà sobre el context social i religiós de la Mallorca de mitjans segle XX, un moment de canvi ple d'esperança per les monges de la Santa Família de Manacor.
El punt central de les celebracions va ser la missa d'acció de gràcies presidida pel bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull. En l'homilia destacà l'acció "de guiatge, acollida i acompanyament" que han realitzat les monges al llarg d'aquest mig segle.
El Monestir de la Santa Família té els seus orígens en les Serventes de la Santa Família, una congregació pròpia de Mallorca fundada per Bartomeu Domenge el 1907. Tot i que els seus orígens no són benedictins, el 1964 les Serventes demanen poder abraçar l'orde benedictí i al Consell de la Federació Catalana de Monges Benedictines, celebrat al Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona el 8 de novembre de 1966, s'acorda enviar un grup de monges catalanes a Manacor per formar-les en l'esperit benedictí. D'aquesta forma, el 10 d'abril de 1969 la comunitat de serventes de La Santa Família de Manacor es constitueixen en monestir benedictí, tot conservant el nom i l'advocació original.
El 2016 el Monestir de la Santa Família de Manacor es fusionà amb el de Sant Benet de Montserrat, i des d'aleshores les monges que resideixen a Manacor són membres de la comunitat de Montserrat.
* * * * *
(clicar)
* * * * * *
AL CONVENT DE SANT VICENÇ FERRER
PROGRAMA (Clicar…)
CONCERT DIUMENGE 19 maig AL CONVENT
* * * * *
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.
( clicar sobre "imatges" )
Quan Judes va ser fora, Jesús digué: Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat.(…) Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres.
Senyor, sabem que ets Amor!
Tu ets un Déu vençut en la tendresa.
Tu esperes sempre, Pare, i aculls i restaures la vida.
Acull-nos, oh Pare, oh Mare, oh bressol,
oh casa de tots els que retornen cercant la teva abraçada!
Pere Casaldàliga
5º diumenge de Pasqua (C)
EVANGELI
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 13,31-33a. 34-35
31Quan Judes va ser fora, Jesús digué:
–Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. 32 Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. 33 Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps.,….. 34 Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. 35 Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres.
Paraula de Déu.
Ac 14,20b-27 Ap 21,1-5a Jn 13,31-33a.34-35
Avui en començar l’eucaristia demanem a Déu que ens miri. Si tanquem els ulls i imaginem la seva mirada sobre nosaltres, potser se’ns dóna un tast i ens adonem quant ens estima.
En obrir els ulls de nou, ens diríem a nosaltres mateixos: “¿on aniria o quina altra cosa buscaria que no fos la seva mirada a cada instant?” I amb els ulls i el cor ben obert desitjaríem viure sempre davant Déu, com un nen s’esplaia jugant davant del seu pare, que el contempla i l’estima.
La mirada Déu sobre nosaltres ens recorda que d’Ell venim, per Ell ens movem i som. La seva mirada és el millor marc on enquadrar la nostra existència, el context on tot el que fem o diem pren el seu sentit més ple.
Pau i Bernabé tenen ben present aquesta mirada de Déu sobre ells. Sota el seu esguard realitzen aquest complicat periple de gaire bé mil quilòmetres per terra i mar, travessant totes les ciutats, confortant i exhortant a la fidelitat dels creients.
Aquells que havien sentit la proximitat de la mirada de Déu en Jesús i es van convertir a Crist, ara, expressaven als apòstols les seves dificultats per viure el quotidià des d’aquesta experiència tan fondant. Les paraules del Pau i Bernabé venen aleshores a donar nom, de nou, a aquest amor de Déu. Ells els encoratgen a persistir i ordenen preveres, que puguin acompanyar cada comunitat.
Abans d’emprendre el viatge, els cristians d’Antioquia havien confiat a Pau i Bernabé l’obra que ara, de retorn, els hi relataven. Mentre ho expliquen, semblen adonar-se que ells no actuaven sols, sinó que Déu ho feia amb ells. Fins i tot, també els no jueus havien albirat en les seves paraules la mirada i l’accent de Déu.
Per la seva part, l’evangeli d’avui ens remet al cenacle i al moment de l’inici de la Passió de Crist. Jesús diu als deixebles que els millors arguments per convèncer de la proximitat de Déu, no es sustenten en els mots, sinó en l’amor. Aquell amor que va portar Jesús, tot agafant un gibrell i una tovallola, a rentar els peus dels seus amics; fins i tot els de qui l’havia de trair. “Estimeu-vos com jo us he estimat”, digué en acabat.
Sota aquesta perspectiva, ens resulta fàcil imaginar-nos com ha de ser un missatge convincent sobre Déu i l’Evangeli. Fàcil d’imaginar, difícil de dur a terme. Sovint ens amaguem rere les paraules o rere els silencis, sense deixar que la mirada de Déu pugui arribar a tants que l’estan esperant.
Si comencéssim per estimar com Jesús estima, mirar com ell mira, sentiríem que Déu col·labora en els nostre gest. I, sobre tot, els qui es sentissin estimats d’aquesta manera entendrien que som enviats per Ell a donar glòria a Déu portant arreu la notícia, que cadascú dels habitants d’aquest planeta, en el fons del seu cor, està esperant.
(clicar sobre "imatges")
CARITAS MALLORCA PROPOSA
(clicar)
“L’amor de Jesús és eminentment servicial”.
Els cristians iniciaren la seva expansió en una societat en què hi havia distints mots per expressar el que nosaltres, avui, anomenem amor. La paraula més utilitzada era “philia” que servia per designar l’afecte cap a una persona propera i s’utilitzava per parlar de l’amistat, el carinyo o l’amor als parents i als amics. Es parlava també de “eros” per designar la inclinació o atracció plaent, l’amor passional o, senzillament, el desig orientat cap a qui ens produeix goig i satisfacció a nivell sexual.
Els primers cristians abandonaren pràcticament aquesta terminologia i van posar de moda una altra paraula gairebé desconeguda: “agapé”, a la que donaren un contingut nou i original. No volien que l’amor inspirat en Jesús es confongués amb qualsevol cosa de les que aleshores s’estilaven. D’aquí el seu gran interès en formular correctament el manament nou, l’amor: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat.”
Com és l’estil d’estimar de Jesús? No hi ha humana manera de confondre’l. Jesús no s’acosta a les persones buscant el seu propi interès o satisfacció personal, la seva seguretat o benestar exclusiu i egoista. Jesús només s’interessa en fer el bé, acollir, regalar el millor que ell té, oferir amistat franca, ajudar a viure. Ho recordaran així anys més tard en les primeres comunitats cristianes: “Va passar tota la seva vida fent el bé.”
Per això, l’amor de Jesús té un caràcter eminentment servicial. Jesús es posa al servei dels que més el poden necessitar. Fa lloc en el seu cor i en la seva vida als que no tenen on caure, ni vius ni morts. Defensa els dèbils i petits, els que no tenen cap mitjà ni cap poder per a defensar-se ells mateixos. Els sense vot ni veu. Defensa els que no signifiquen res per a ningú. S’apropa als que estan sols i desvalguts, als que no tenen a ningú que els doni suport.
Què és l’habitual entre nosaltres? És estimar als que ens aprecien i ens volen de veritat. Som carinyosos i atents amb els nostres familiars i amics. El més normal és viure indiferents cap els que sentim estranys i forasters del nostre petit món d’interessos. Fins i tot sembla correcte viure refusant i excloent als que ens refusen i exclouen. Però, cal tenir ben clar que el que distingeix al seguidor de Jesús no és qualsevol mena d’amor. Sinó que, precisament aquest estil d’estimar consisteix en saber i voler apropar-se als que ens puguin necessitar. Aquest és el veritable amor.
L’altre, podrà ser comèdia, sexe o negoci. Però de cap manera autèntic amor. Si féssim una radiografia a la nostra concreta manera d’estimar, què hi descobriríem? Amor noble i generós envers l’altre o càlcul egoista per aprofitar-se’n i treure’n guanys personals? ¿Què hi trobaríem generositat o bé, indiferència i fredor?
