TEMPS DURANT L’ANY – DIUMENGE XVIII

Però Déu li digué: -Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà? Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.

 

 

 

 

COMUNICAT   DEL  RECTOR

ANTONI  AMORÓS

1   AGOST  2019Marc   Capó   Mestre

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
A  TOTES  LES  COMUNITATS   PARROQUIALS
 
El Sr. Bisbe, al cap de l'Església de Mallorca, ha estat generós amb la nostra comunitat cristiana i la nostra ciutat.

Em va alegrar molt, el dia de St. Jaume, la gran mostra d'agraïment que el poble va retre al nostre estimat vicari en Francesc Xavier Riutort. Fa 7 anys que és capellà i s'ha anat formant sense tenir una primera responsabilitat de parròquia. Ja està sobradament preparat per ser primer responsable. I l'Església, a pesar de la gran necessitat que pateix, ha volgut que vagi a ampliar estudis a la Universitat Gregoriana. Tots n'hem d'estar contents per ell. Enyorarem la seva prudència, la seva diligència, la seva afabilitat i sentit de l'humor. Sobretot enyorarem la feinada que ha anat fent per nosaltres durant 5 anys. Ens farà molta falta, però està destinat a serveis de major responsabilitat que podrà dur perfectament. La necessitat de les institucions no pot estar per damunt de les persones.
 
Jo, personalment, quedaré per sempre amb un deute de gratitud amb ell per el seu acompanyament i consell que m'ha fet sentir segur dins la gran dificultat que és un primer any en una unitat pastoral tan gran i tan complexa.
 
Tenim un segon motiu de gratitud amb el Sr. Bisbe. En tot moment ha volgut cercar qui pugui cobrir el servei a la nostra comunitat i a la nostra ciutat. Ha tengut dificultats enormes. Jo he arribat a oferir la meva dimissió pensant si era jo l'obstacle perquè Manacor pogués rebre un altre capellà. Pens que alguns membres del clero radicat a Palma haurien de fer una reflexió. El Bisbe, no per manca d'esforç, no ens ha pogut enviar un capellà.
 
Però, de vegades, Déu escriu dret amb retxes tortes. I pens que hem tengut molta sort. El Bisbe ens envia en Marc Capó Mestre. Ha acabat els estudis eclesiàstics i, en un temps encara indeterminat, será ordenat capellà. En Marc, ve amb ganes. Ve amb tota la il.lusió i frescura que dóna la joventut. Vos puc dir que la seva vocació ha superat proves molt fortes, tant inicials com durant el procés de formació. Vos puc dir que és un gran amant de "lo nostro" molt en sintonia amb la joventut activa de Manacor. Vos puc dir que té un cor net. La netedat del seu cor ja em va edificar a mi en la meva etapa de formador del Seminari. Hem tret a la loteria (i hi havia pocs números).
 
Es dedicarà principalment a les àrees de catequesi i d'evangelització. Li hem d'obrir les portes i l'hem de rebre amb els braços oberts com he comprovat que tan bé sabeu fer els manacorins.
 
Ja sé que dins la nostra comunitat funciona molt més lo personal que lo institucional. Però, a pesar de que encara no sigui capellà, l'hem de considerar el número 2 de la nostra unitat pastoral en capacitat de decisió i representació de l'Església a Manacor.
 
Hem de ser conscients que Manacor quedarà un temps indeterminat amb el servei d'un sol capellà no jubilat. Això podrà significar alguna deficiència en els serveis sacramentals. Estàvem molt mal avesats. Potser s'hagi de suprimir alguna missa. Potser hi hagi manco possibilitats en la celebració de funerals. Potser alguna missa dominical hagi de ser substituida per una celebració de la Paraula amb dispensa del del precepte. Faré un esforç perquè les molèsties siguin les mínimes. Però el servei que donam és molt extens per un sol capellà en actiu ajudat per capellans jubilats, encara que tenguin tan bona disposició.

 

 

 

*  *  *  *  *  *  *  

 

 

 

 

 

 

 

 

INSENSATESA    (POWER-POINT)

18º diumenge del Temps ordinari (C)

 

EVANGELI

Tot això que volies guardar-te, ¿de qui serà?

 

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 12,13-21

 

Paràbola del ric insensat

13Llavors un d'entre la gent digué a Jesús:

–Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l'herència.

14 Ell li respongué:

–Home, ¿qui m'ha manat que fos jutge o mediador entre vosaltres?

15 Llavors digué a la gent:

–Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns.

16 I els explicà una paràbola:

–A un home ric, la terra li va donar molt.17 Ell pensava: "Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?"18 I es va dir: "Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i els meus béns, 19 i em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te."

20 »Però Déu li digué:

»–Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?

21»Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.

Paraula de Déu.

 

(clicar   sobre  imatge)

 

Ec 1, 2; 2, 21-23 Col 3, 1-5. 9-11 Lc 12, 13-21

  1. De la lectura de l'evangeli d'avui, no n'hem de treure pas la conclusió que hem de menysprear els béns materials, sinó únicament que hem de saber situar-los al seu lloc. És a dir, que no ens hem de deixar esclavitzar per ells. No se'ns convida, evidentment, a negligir el treball per a millorar el benestar de les nostres famílies. Però sí se'ns demana que no donem valor prioritari a les coses materials, perquè n'hi ha d'altres de més importants.
    Quin és el meu ideal en la vida? Guanyar diners per damunt de tot?
    Cal reconèixer que seria un ideal ben curt. No hi ha persona més pobra, fins i tot a nivell purament humà, que aquella que només té diners, riqueses materials. Encara que siguin moltes.


    2. Jesús vol que entenguem que la recerca dels béns materials no pot constituir la nostra principal preocupació, ni el motiu prioritari dels nostres esforços. Per unes raons molt clares. Unes raons que també corrobora l'experiència perquè aquesta orientació de la vida, porta a la més gran decepció i perquè no porta la felicitat.

    Tots busquem ser feliços: és una tendència que Déu ha posat en nosaltres. Per això, el motiu conscient o inconscient de les les nostres actuacions és sempre la felicitat: mediata o immediata; a curt termini o a llarg termini. Però, en el fons, sempre la busquem.

    Però no tothom encerta el camí que hi porta. Hi ha persones que creuen que si aconseguissin determinat càrrec, o si traguessin uns "millonets" a la loteria, o si els somrigués l'èxit somiat, llavors sí que serien feliços.
    Però, si ara que no tenen això, no ho són, ben segur que tampoc no ho serien si ho obtinguessin. Cal tenir les idees clares si no volem ser víctimes d'enganys i desercions.

    La felicitat no es troba fora de nosaltres. La felicitat brolla de dins del cor. És conseqüència de saber descobrir que estem plens per dins, perquè hi portem l'Esperit de Déu, la nostra major riquesa.

    És prendre consciència que allò que omple i fa feliç és deixar-se guiar per aquest Esperit que ens impulsa a estimar i respectar els altres.
    Qui viu amb aquesta convicció troba sentit a qualsevol situació que li toqui de viure. No perd mai la pau interior i té coratge per tirar endavant.

    3. No sempre ens resulta fàcil entendre-ho així. Potser per això, perquè en prenguem consciència clara, Jesús a l'evangeli d'avui fa una afirmació molt forta. Ens diu que aquell que va darrere dels diners s'equivoca. No en un aspecte més o menys important de la vida, sinó que s'equivoca del tot: que no sap què vol dir viure. És molt fort això! Ens hauria de fer reflexionar.
    És signe de saviesa saber distingir els valors importants dels que no ho són. El diner té la seva funció. Però en la vida hi ha valros millors: l'amistat, la vida de família, la cultura, la salut, l'art, la pau, la solidaritat, la fe …
    Hi ha persones que, potser sí que guanyen molts diners, però que mai no troben temps per somriure, per dialogar amb la parella, per jugar amb els fills, per xerrar amb els amics, per fruir de la natura, per interessar-se pels altres, per contribuir a millorar el seu entorn…

    D'això se'n pot dir viure? D'això se'n pot dir sana fuïció de la vida? Aquesta mena de persones només passen pel costat de la vida, però no hi entren a fons: no la viuen. Quan se n'adonen, ja se'ls ha escapat.

    4. I, sobretot hi ha els valors espirituals. Val la pena que fem cas d'allò que ens ha dit St Pau a la segona lectura "cerqueu allò que és de dalt", "estimeu allò que és de dalt". Hem de saber valorar la Paraula de Déu i la pregària, que porten pau i serenor als nostres cors. Hem de valorar l'eucaristia que ens dóna força i ens agermana fent-nos més solidaris.
    Hem de cercar i estimar allò que Jesús ens ha ensenyat: saber compartir, saber donar la mà, esforçar-se per fer la vida amable a les persones que ens envolten, saber perdonar, posar la nostra confiança en el Senyor… Aquesta és l'única riquesa valuosa, l'única que val la pena acumular, l'única que ens emportarem a l'altra vida.

    I també l'única que, ja ara, porta pau i esperança als nostres cors.
    Reflexionem-hi.

     

 

(clicar  sobre  imatge)

 

 

 

 

*  *  *  *  *  *  

Pregària Eucarística

1 d’AGOST de 2019,  20'30-21'30 h   Església  de  Fartèritx

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “Juntam les mans germans”

Reso de Vespres: Antífones “Temps Ordinari”: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “” (Amàlia).

Responsori breu “Temps Ordinari”: pàgina 68

Magníficat “Temps Ordinari”: pàgina 68 – 69

Pregàries + Oració “Temps Ordinari”: pàgina 69 (Joan Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Francisco “PARENOSTRE”: 24/04/19 (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua .   Salve  Regina

Esta entrada fue publicada en Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.