DARRER CONCERT D'ESTIU
CONVENT SANT VICENÇ FERRER
26 setembre 2016
***********
Arrencar moreres…moure muntanyes?
Arrencar moreres i plantar-les al mar…Si no aprofundim en la manera que Jesús té d’expressar-se, i no intentem captar el significat de les seves gràfiques imatges i vives expressions, i ens quedem en la literalitat, podem caure en la ingenuïtat o en la broma fàcil. L’evangeli de Mateu parla també de “moure muntanyes”.
Evidentment l’autèntica fe no ens mourà mai a demanar això i, per altra banda no crec que, si ho demanéssim, ho aconseguiríem.
Coses grans!
Però sí que és veritat que la fe porta a fer coses grans. I és que la fe no és solament una creença en un Déu que és totpoderós. La fe és, sobretot, una gran confiança, una adhesió, una comunió amb la bondat de Déu, el nostre Pare-Mare que ens ha donat el seu Fill i que ens comunica l’Esperit. I aquesta confiança i adhesió al nostre Déu, al que Ell és, és també, evidentment, adhesió al que Ell desitja: instaurar el seu regne, el seu projecte sobre la humanitat..
I aquesta fe sí que fa coses grans, meravelles. Més grans i més admirables que arrencar moreres per plantar-les al mar! Perquè com hem dit, la fe és entrar en comunió amb Déu, amb el que Ell és, amor i bondat. I l’amor i la bondat busca fer la més gran meravella: el bé als altres.
Enmig del nostre món!
L’home i la dona de fe enmig del nostre món, estimen, busquen i treballen per un món més just i més humà, per la pau de les consciències i la reconciliació entre les persones, per animar i encoratjar els decebuts, per donar fermesa i esperança als qui pateixen qualsevol mena de dolor, per ser efectivament solidaris amb les necessitats dels altres.
I això, enmig d’un món en el que hi ha tant d’egoisme, d’ambició de posseir, d’afanys individualistes, de terribles injustícies, el sol fet que hi hagi persones que tinguin plena confiança en el que Déu és i vol, ja és una gran meravella, molt més que el trasllat d’una morera o d’una muntanya.
El do de la fe
I avui i sempre cal fer aquells petició senzilla dels deixebles: “Senyor, augmenteu-nos la fe!” perquè, en definitiva, la fe és un do, un regal de Déu. La fe no s’adquireix a base d’esforços mentals o voluntaristes. La fe el Senyor ens l’augmenta quan nosaltres reconeixem la nostra petitesa, les nostres febleses i amb senzillesa l’ hi demanem. El profeta Habacuc ens ha dit: «l'home de esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà de la fe».
Fàcilment nosaltres tenim tendència a posar-nos medalles després d’una bona acció. Per això el Senyor ens diu que, fem el que fem de bo, no és mèrit nostre, ha estat una obra d’Ell a través nostre. El que nosaltres fem no és més que no posar obstacles a la seva acció.
La fe és un tresor que ens ha estat confiat, com ens ha dit Pau, i que hem de guardar amb la força de l'Esperit Sant que viu en nosaltres.
“Senyor, augmenteu-nos la fe!”
Francesc Xicoy, sj
DIUMENGE XXVII del Temps Ordinari
COMUNICACIONS:
– Diumenge, 2 octubre es celebrarà la FESTA de la MARE DE DÉU DEL ROSARI.
(enguany, amb l’ermita ja netejada, tindrà un caire especial)
-Hi haurà concentració a la plaça del Convent de S. Vicenç Ferrer a les 9’30.
– A les 10 se partirà en processó cap al Puig de l’Ermita portant la imatge de la Mare de Déu del Roser.
– A les 12 a l’esplanada de l’Ermita hi haurà missa.
– Després els que vulguin quedar a dinar ho podran fer (cadascú porta el seu) i a les tres del capvespre hi haurà ball de bot
*********
– Aquesta setmana comencen les CATEQUESIS
– Dilluns seran a Crist Rei i els Dolors;
– Dimarts en els Dolors i a Sant Pau
– Dijous a Crist Rei. L’horari de 17’30 a 18’30 a tots els llocs.
******
– Recordam que els dissabtes a les 19 h. hi ha missa en el convent de Sant Vicenç Ferrer
********
– PREGÀRIA EUCARÍSTICA
Dijous, dia 6 octubre, a les 20'30 h.
Església de FARTÀRITX. Convent de les Monges de la Puresa.
*******
– LECTIO DIVINA – EVANGELI DE DIUMENGE 28È ORDINARI C
Reunió: dimecres, 5 octubre de 2016, a les 20’30
a Ca Na Vallespina
******
Doneu-nos més fe…
De cop i volta, els deixebles fan a Jesús una petició vital: “Doneu-nos més fe”. En una alta ocasió li havien demanat: “Ensenyeu-nos a pregar”. A mesura que Jesús els descobreix el projecte de Déu i la tasca que els hi vol encomanar, els deixebles que la fe que viuen des de nins no basta per a respondre a la crida. Necessiten una fe més robusta i vigorosa.. Han passat vint segles. Al llarg de la història, els seguidors de Jesús han viscut anys de fidelitat a l’Evangeli i temps foscos de deslleialtat. Temps de fe robusta i també crisis d’incerteses ¿Necessitem demanar de nou al Senyor que ens doni més fe?
Senyor, doneu-nos més fe
Ensenyeu-nos que la fe no consisteix en creure quelcom sense creure en tu. Fill encarnat de Déu, perquè obtinguem al teu Esperit, deixa’ns omplir per ta Paraula, aprendre a viure amb ton estil de vida i seguir de prop tes petjades. Només tu ets qui “inicia i abasta la nostra fe”.
Doneu-nos més fe
Doneu-nos una fe centrada en l’essencial, purificada d’adherències i afegits postissos, que allunyen del teu Evangeli. Ensenyeu-nos a viure en aquests temps una fe, no recolzada en coses externes, sinó en la teva presència viva dins els nostres cors i dins les nostres comunitats creients.
Doneu-nos més fe
Feu-nos viure una relació més vital amb tu, sabent que tu, el nostre Mestre i Senyor, ets el primer, el millor, el més valuós i atractiu que tenim a l’Església. Doneu-nos una fe contagiosa que ens orienti cap a una fase nova de cristianisme, més fidel al teu Esperit i a la teva trajectòria.
Doneu-nos més fe
Feu-nos viure identificats amb ton projecte del regne de Déu, col·laborant amb realisme i convicció per fer una vida més humana, com vol el Pare. Ajudeu-nos a viure humilment la nostra fe amb passió per Déu o compassió per l’esser humà.
Doneu-nos més fe
Ensenyeu-nos a convertint-nos cada dia a una vida més evangèlica, i no resignar-nos a un cristianisme rebaixat on la sal es torna fada i on l’Església perd de manera estranya la qualitat de llevat. Desperta entre nosaltres la fe dels testimonis i profetes.
Doneu-nos més fe
No ens deixis caure en un cristianisme sense creu. Ensenyeu-nos a descobrir que la fe no és creure en el Déu que ens convé sinó en aquell que dóna força a nostra responsabilitat i desenvolupa nostra capacitat d’estimar. Ensenyeu-nos a seguir-te carregant la nostra creu de cada dia.
Que t’experimentem ressuscitat enmig de nosaltres renovant nostres vides i animant nostres comunitats
José Antonio Pagola
Si cadascú no canvia, res no canviarà en l'Església
Segons les primeres fonts cristianes, els deixebles que rodegen Jesús no destaquen per la seva adhesió entusiasta al mestre sinó més aviat per la seva fe petita i dèbil.
És tal la seva incapacitat per entendre Jesús que un evangelista els presenta dirigint-se a ell amb aquesta petició: “Senyor, augmenteu-me la fe”.
Ben segur que és aquesta la pregària que hem de fer els cristians d’avui.
Augmenteu-nos la fe perquè contínuament ens desviem del vostre evangeli.
Ocupats en escoltar les nostres pors i les nostres incerteses, no encertem a escoltar la vostra veu ni en les nostres comunitats ni en els nostres cors.
Ja no sabem agenollar-nos ni físicament ni interiorment davant vostre.
Desvetlleu la nostra fe perquè si perdem contacte amb Vós, seguirà creixent el nostre desconcert i la nostra inseguretat.
Augmenteu la nostra fe per a poder percebre la vostra Presència en el centre mateix de la nostra debilitat.
Si cadascú no canvia, res no canviarà en la vostra Església.
Si la inèrcia i la rutina ens poden, el vostre Esperit restarà bloquejat per la nostra covardia.
Augmenteu la nostra fe per a poder predicar el que creiem.
Que no condemnem lleugerament els que necessiten escalf humà i comprensió sincera.
Senyor, augmenteu la nostra fe per a trobar-vos no només en les esglésies sinó també en el dolor dels que pateixen.
Per escoltar la vostra crida no només en la Bíblia sinó en el crit apagat dels que viuen i moren de fam.
Que mai no oblidem que són els pobres els que plantegen a la vostra Església les preguntes més greus.
Augmenteu-nos la fe per creure en un món nou com hi creieu Vós, per estimar la vida de tots com l’estimeu Vós.
Recordeu-nos que la nostra primera tasca és posar en nom vostre signes de misericòrdia i d’esperança enmig del món.
Arribats fins aquí, preguntem-nos:
Què hi posem nosaltres enmig d’aquest món?
Quins signes hi posem?
–confiança o bé desconfiança?
–veritat o bé mentides?
–generositat o bé egoisme?
–senzillesa o bé vanitat?
–voluntat de compromís personal o bé excuses de mal pagador?
Què hi posem nosaltres enmig d’aquest món?
Què hi posem?
************
******