ESGLÉSIA «SANT VICENÇ FERRER»

 Església de Sant Vicenç Ferrer – MANACOR.

( Esglésies   de   Mallorca   facebook)

L'Església es va començar a construir l'any 1597 i es va obrir al culte el 1617. Aquesta és la típica església conventual mallorquina de nau única i capelles entre els contraforts, amb persistència d'esquemes compositius gòtics i sentit de moderació i austeritat, si exceptuem la capella del Roser.


El frontis presentava originalment el portal de llinda sota un arc de mig punt, amb la figura del titular, Sant Vicent Ferrer.


A l'esquerra del frontis hi ha un petit campanar amb acabat piramidal. A l'interior predomina també l'austeritat, tot i que hi ha cert aire barroc per l'aplicació dels daurats als motius ornamentals. D'entre totes les capelles destaca la del Roser, que està situada a la dreta de la nau. En aquesta capella, que pot actuar com a petit temple amb els seus propis retaules, capelles i altar a l'interior del temple major, és on podem observar la més exuberant mostra de barroc religiós de Manacor, amb tot l'espai arquitectònic ricament esculpit. Un altre element molt destacat és l'òrgan tubular, construït probablement cap a finals del segle XVII o principis del XVIII.


La construcció del claustre es va iniciar a mitjans del segle XVII i va continuar fins a una data indeterminada del segle XVIII, probablement fins 1744.

 

L'estructura segueix una planta rectangular envoltada d'un pati central i consta de planta baixa i pis. El conjunt segueix l'esquema barroc, en què destaquen les columnes i pilastres decorades. El claustre forma part del recinte conventual i constitueix un edifici que originalment estava tancat al públic i utilitzat únicament pels frares del convent. Durant la desamortització de 1835 els béns de l'ordre van passar a mans de l'Estat i el claustre va anar assumint diferents utilitats: oficina de telègrafs, presó … Actualment s'usa com a dependències municipals.


L'any 1919 va ser declarat Monument Nacional. Durant els anys 2005-2006 es va fer una restauració integral del claustre.


Segueix la tipologia bàsica de l'església conventual barroca de Mallorca, amb la seva planta basilical d'una sola nau, 8 capelles entre els contraforts i la seva volta de canó amb arcs faixons. Menció especial mereixen l'òrgan tubular (s. XVIII), l'escultura del Sant Crist,   l'escultura del Sant Crist, situada a la capella lateral del nen Jesús, i l'Ecce Homo de la Capella del Sagrat Cor de Jesús. Entre les capelles destaca la del Roser (1692-1697) que, estructuralment, s'assembla a una petita església d'una sola nau acabada en un absis trapezoïdal, amb capelles laterals entre els contraforts. La construcció del claustre es va iniciar a principis del segle XVII. Es tracta d'un recinte de planta rectangular tancat per una doble galeria, articulada a partir d'arcs escarsers sobre pilars octogonals. La coberta és de volta d'aresta, el pis superior presenta una barana amb embigat de taulons i el sòl conserva l'empedrat.


Amb la desamortització de l'any 1835 els béns de l'ordre van passar a mans de l'Estat i les dependències del claustre es van destinar a serveis municipals i als de jutjat, lloc que encara ocupen en l'actualitat. El 1908 els frares van recuperar l'església.

Esta entrada fue publicada en Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.