AVISOS 10-11 OCTUBRE
– A les col·lectes realitzades el passat cap de setmana pel manteniment de les nostres Parròquies recaptàrem 1.975’16 €; i en el sopar fet amb la mateixa finalitat aconseguirem entre la rifa i l’aportació de persones que pagaren el tiquet però no vingueren 1.390 € nets. Sumades les dues quantitats tenim un total de 3.365’16 €. Moltissimes gràcies una vegada més per la vostra generositat.
– Dilluns, festa del Pilar les misses són com els dies feiners llevat de la missa que se celebra a la barriada de Son Fangos a les 10 del matí i la de Crist Rei a les 12 amb motiu de la festa que celebra la Guàrdia civil. Aquestes dues misses estan obertes a tots els feels.
– Dissabte que ve, dia 17, el bisbe confirmarà un grup de 24 joves; serà en el Convent de Sant Vicenç Ferrer a les 19 h.
– Diumenge dia 18 a la Seu hi haurà una missa en acció de gràcies per la canonització de Fra Juníper Serra. La presidirà el Sr. Bisbe i hi estan convidades totes les persones que hi vulguin participar.
– Diumenge que ve celebram la jornada del DOMUND. Avui podeu recollir els sobres per a la col·lecta que, com sempre, convé que vagi acompanyada de pregària.
DIUMENGE 28º del Temps Ordinari
¿Dónde está anclada nuestra existencia? Para llegar al encuentro con el amor hay que vender muchas cosas que nos distraen y nos atan a la superficie. Nos toca repartir, con Jesús y como Jesús. Debemos hacernos más gratuitos y dar el paso del tener al compartir, de la seguridad a la inseguridad, del privilegio social a la marginación. Lo que Dios hace no tiene que ver con las riquezas, sino precisamente con la capacidad de desprendernos de ellas. Fija tus ojos en Jesús y echa a andar.
11/10/2015 – Vint-i-vuitè diumenge –
Temps Ordinari Sv 7,7-11 He 4,12-13 Mc 10,17-30
L’Evangeli de Marc, tan auster, ens fa avui una narració emotiva d’un jove que vol seguir Jesús. Però no és Jesús qui el crida, com als apòstols, sinó ell mateix qui es presenta. Només sabem d’ell que era un jove ric i complidor de la Llei de Moisès. Ho tenia tot: diners i acompliment de la Llei. Però encara no troba prou sentit a la seva vida, a mida que es fa gran.I vol assegurar la vida eterna. L’acollida de Jesús “Se’l mirà amb afecte”. Una mirada de tendresa amorosa que el captiva. I tot seguit, la resposta de Jesús: “ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després, torna i vine amb mi”. Jesús no fa rebaixes amb ningú, ni joves ni grans.
És radical, va a l’arrel del sentit de la vida humana. La resposta del jove “Se n’anà trist perquè era molt ric”.
La cultura líquida que es viu avui ens té a tots capgirats. Tot té un preu: persones i coses. Tot es compra i es ven. “Las coses comprangente”, deia amb fina ironia Eduardo Galeano.
La cultura de l’explotació encara va més enllà i descarta o llença a les escombraries pobles sencers. És la lògica humana del tenir enlloc de ser, fins a les últimes conseqüències.
Com viure la fe en el món d’avui? El llibre de la saviesa ens dóna una bona recepta per aquesta felicitat que tothom cerquem en la vida: “Vaig pregar Déu que em donés enteniment i Esperit de saviesa (…) i comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res (…) Juntament amb la saviesa m’han vingut tots els bens”. Que ho confirma la carta als Hebreus quan ens diu “que la paraula de Déu –que és la saviesa- esclareix les intencions i els pensaments del cor” La lògica humana ens convida a tenir, mentre l' evangèlica ens convida a donar. Com més amor dónes, més en tens. I amb els diners és a l’inrevés: com més en tens, menys en dónes. Diuen que la comparança de Jesús de què és més fàcil que un camell entri pel forat d’una agulla, que no pas que un ric entri en el Regne de Déu, fins ara només ha preocupat als camells…
El papa Francesc a la ONU, en la cimera del setembre d’enguany on es van aprovar els 17 compromisos que guiaran la lluita contra la desigualtat en els pròxims 15 anys, oferia la lògica de l’Evangeli quan deia: “Els organismes internacionals han de vetllar pel desenvolupament sostenible de tots els països i no la submissió asfixiant a sistemes econòmics que lluny de promoure el progrés, sotmeten les poblacions a més pobresa, exclusió i dependència. No es pot passar per sobre de la dignitat i dels drets de les persones i dels pobles”. El Secretari general Ban Ki-moon ho confirmava: “Estem en un moment decisiu de la història de la humanitat”
Josep Ricart, sj.
NOMÉS ENS FALTA UNA COSA
L’episodi està narrat amb intensitat especial. Jesús es posa en camí cap a Jerusalem, però abans d’allunyar-se d’aquell indret, arriba «corrents» un desconegut que «s’agenolla» davant seu per retenir-lo. Necessita urgentment Jesús. No és un malalt que demana curació. No és un leprós que, de terra estant, implora compassió. La seva petició és d’un altre ordre. Allò que ell cerca en aquell mestre bo és llum per a orientar la seva vida: «Bon mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?». No és una qüestió teòrica, sinó existencial. No parla en general; vol saber què ha de fer ell personalment. Primer de tot, Jesús li recorda que «de bo, només ho és Déu». Abans de plantejar-nos què cal «fer», hem de saber que vivim davant d’un Déu Bo com ningú: en la seva bondat insondable hem de recolzar-hi la nostra vida. Després, li recorda «els manaments» d’aquest Déu Bo. Segons la tradició bíblica, aquest és el camí per a la vida eterna. La resposta de l’home és admirable. Tot això ho ha complert des de petit, però sent dins seu una aspiració més profunda. Està buscant alguna cosa més. «Jesús se’l mirà amb afecte». La seva mirada està ja expressant la relació personal i intensa que vol establir amb ell. Jesús entén molt bé la seva insatisfacció: «Encara et falta una cosa». Seguint aquesta lògica de «fer» allò que està manat per a «posseir» la vida eterna, encara que visqui de manera irreprotxable, no quedarà plenament satisfet. En l’ésser humà hi ha una aspiració més profunda. Per això, Jesús el convida a orientar la seva vida des d’una lògica nova. El primer és no viure agafat a les seves possessions: «vés a vendre tot el que tens». El segon, ajudar els pobres: «dóna-ho als pobres». Finalment, «vine amb mi». Tots dos podran recórrer plegats el camí cap al Regne de Déu. L’home s’aixeca i s’allunya de Jesús. Oblida la seva mirada afectuosa i se’n va trist. Sap que mai no podrà conèixer l’alegria i la llibertat dels qui segueixen Jesús. Marc ens explica que «era molt ric». •No és aquesta la nostra experiència de cristians, satisfets, dels països rics? •No vivim capficats pel benestar material? •No li falta, a la nostra religió, l’amor pràctic als pobres? •No ens falta l’alegria i llibertat dels seguidors de Jesús? José Antonio Pagola
Preferim el nostre benestar.
Diumenge XXVIII de durant l’any
Josep Llunell
Un home s’apropa a Jesús. És ric i no té problemes econòmics.
És bona persona i la seva consciència no l’acusa de res.
Però, l’home està nerviós, agitat. Ve corrent urgit per la inquietud.
S’agenolla davant de Jesús i li fa una sola pregunta: “Què haig de fer per evitar que la mort sigui el final de tot?”
Jesús li recorda els manaments. Segons la tradició jueva són el camí de salvació.
Però passa per alt, omet, els que es refereixen a Déu
–estimaràs a Déu
–santificaràs les festes.
Només li parla dels que demanen no perjudicar les persones:
–no mataràs
–no robaràs
–no defraudaràs
En veure Jesús que l’home ha complert això des de petit, se’l queda mirant. El que li va a dir és important. Jesús el convida a seguir-lo fins al final: “Encara et falta una cosa: ven el que tens i dóna els diners als pobres. Després, vine i segueix-me.”
El missatge de Jesús és clar. No és suficient pensar en la pròpia salvació
–cal pensar en la necessitat dels pobres
–no n’hi ha prou en preocupar-se per la vida futura
–cal preocupar-se dels que s’ho passen malament en la vida actual. No és això el que ens falta als creients satisfets del primer món?
No s’esperava, el ric, la resposta de Jesús. Buscava llum a la seva inquietud religiosa i Jesús li parla dels pobres. El ric va arrugar el front i va marxar tot trist. Perquè preferia els seus diners, va decidir viure sense seguir Jesús.
Aquesta és l’actitud més generalitzada entre els cristians del primer món. Preferim el nostre benestar. Intentem ser cristians sense seguir Crist, perquè els seus plantejaments ens sobrepassen.
Ens posa tristos perquè, en el fons, desemmascara la nostra mentida.
Preguntem, però no estem ben disposats a fer cas de la resposta. Som uns mal comediants.
PREGÀRIA:
Salvar la proposició dels altres Diu sant Ignasi en un moment dels Exercicis Espirituals i referint-se a la relació entre l’exercitant i la persona que acompanya l’experiència d’Exercicis: “s'ha de pressuposar que tot bon cristià ha de ser més prompte a salvar la proposició dels altres que no pas a condemnar-la”. Proveu-ho. Al principi costa perquè més aviat estem acostumats a fer-ho al revés. Quan algú diu alguna cosa ja li anem amb la rèplica, com si no estar d’acord i condemnar d’entrada el que diu l’altre ens ajudés a afirmar-nos més a nosaltres mateixos . Proveu-ho. Que vol dir: escolteu les seves raons, mireu-les d’entendre, mireu també d’esbrinar perquè les diu, espereu que acabi d’exposar-les i d’explicar-se… i al final de tot ratifiqueu, contradieu, desmentiu o corregiu si ho creieu necessari. Però no anem d’entrada amb l’espasa tallant de la paraula condemnatòria, no sigui que ens perdéssim bones raons, i la nostra vida intel·lectual s’acabés reduint a quatre idees o quatre dogmes inamovibles que ja fessin impossible qualsevol mena de diàleg. “Ser més prompte a salvar la proposició dels altres”, d’alguna manera ens salva del nostre propi error i fonamentalisme.
