TEMPS DURANT L’ANY

 

 

 

DIUMENGE   QUART   DURANT   L'ANY

 

COMUNICACIONS:

– Dijous dia 2, festa de la Presentació del Senyor, coneguda popularment com a festa de la Candelària, tindrem la celebració solemne a cada parròquia a les hores acostumades de missa. Estau convidats a participar-hi.

 

– Dijous a les 18 h. reunió del moviment de Vida Creixent.

 

–  També dijous dia 2 hi haurà Exposició del Santíssim i pregària a les 20’30 a Fartàritx a la capella de les religioses de la Puresa. Organitza el grup d’Adoració Nocturna. És un acte obert a tothom.

 

         -Divendres dia 3, festa de Sant Blai, després de la missa del matí  en els Dolors i després de les misses vespertines a cada una de les Parròquies, farem l’acostumada benedicció d’aliments, pastes i dolços.

(En cas de funeral a alguna de les Parròquies la benedicció se faria a Crist Rei a les 18’30 h.; a sant Pau a les 18’45 i en els Dolors a les 19’30h.)

 

 

 

 

 

 

 

 

Una  Església  més   evangèlica

Quan   formula   les   benaurances,   Mateu,   a   diferència   de   Lluc,  té   cura   de   traçar  els   trets  que   han   caracteritzat   els   seguidors  de   Jesús.   Per   això  té   importància  per   a   nosaltres,   en   aquests   temps,  quan   l’Església   ha   de   trobar   el   seu   propi   estil   de   vida   enmig   d’una   societat   secularitzada.

No  és  possible  proposar  la   Bona   Nova   de   Jesús  de   qualsevol  manera.   L’Evangeli   només   es   difon   des   d’actituds  evangèliques.  Les   benaurances   ens   indiquen   l’esperit   que   ha   d’inspirar  l’actuació  de   l’Església   mentre   peregrina   cap   al   Pare.   Les  hem   d’escoltar   en   actitud  de   conversió  personal   i   comunitària.  Només    així   caminarem  cal   al  futur.

Benaurada  l’Església  “pobre   d’esperit”  i   de   cor   senzill,   que  actua    sense   prepotència   ni   arrogàncies,  sense   riqueses   ni   esplendor,   sostinguda   per   l’autoritat  humil   de   Jesús.    El   regne  de   Déu   és   seu.

Benaurada  l’Església   que   “plora”  amb  els   que  ploren   i  sofreix   quan   perquè   despullada   de   privilegis   i   poder, … podrà   compartir   la   sort  dels  que   perden   i   també   el   destí   de   Jesús.   Serà   consolada   per   Déu.

Benaurada   l’Església   que   renuncia  a   imposar-se   per  la   força,  la  coacció  o  el   sotmetiment,  i   practica  sempre  la   mansuetud   del   Mestre  i   Senyor.   Heretarà  la   terra   promesa.

Benaurada    l’Església   que   té   “fam   i   set   de  justícia”  dins   ella   i   dins   el   món  sencer, … cercarà   la   pròpia   conversió   i   treballarà   per   a   una   vida   més   justa  i   digna   per   a   tots,  començant   pels    darrers.    Déu   saciarà  el   seu   anhel.

Benaurada    l’Església   compassiva   que   renuncia   al   rigorisme   i   vol   la   misericòrdia   abans    que   els   sacrificis,…  acollirà   els   pecadors   i   no   els   amagarà  la   Bona   Nova   de   Jesús.   Ella   assolirà  la   misericòrdia  de   Déu.

Benaurada   l’Església   de   “cor  net”   i   conducte   transparent,   que   no   tapa   els   seus   pecats   ni  promou   el   secretisme    o   l’ambigüitat , … caminarà  en  la   veritat   de   Jesús.    Veurà   a   Déu.

Benaurada   l’Església   que   “treballa   per   la   pau”   i   lluita  contra   les   guerres,  que   uneix   els   cors    i   sembra   concòrdia, … contagiarà   la   pau   de  Jesús   que   el   món   no   pot   donar.    Serà   filla   de   Déu.

Benaurada  l’Església   que   sofreix   hostilitat   i   persecució  a   causa   de   la   justícia   sense   defugir   el   martiri,   sabrà   plorar   amb   les   víctimes   i   coneixerà   la   creu  de  Jesús.    El   regne   de   Déu   és   per   ella.

La   societat   actual   necessita   conèixer  comunitats  cristianes   marcades   per   aquest   esperit   de   les   benaurances.   Sols   una   Església   evangèlica   té   autoritat   i   credibilitat   per   a   mostrar   el   rostre  de   Jesús   als   homes   i   dones   d’avui.

DIU 4

 

 

DEIXANT-NOS INTERROGAR PER LES BENAURANCES

FELIÇOS ELS POBRES. Feliços els qui donen al diner el valor que té i prou. Feliços els qui no venen cap persona per tot l'or del món. Feliços els qui es comprometen amb els pobres.

FELIÇOS ELS HUMILS. Feliços els qui en cada persona no hi veuen ni un enemic, ni una màquina, ni un objecte de plaer. Feliços els qui no tenen complex de superioritat ni d'inferioritat. Feliços els qui tenen consciència dels seus pecats i limitacions, i lluiten per superar-les. Feliços els qui no perden l'esperança.

FELIÇOS ELS QUI PLOREN. Feliços els qui no estan satisfets d'ells mateixos. Feliços els qui s'escarrassen per ser fidels a Déu i ais germans. Feliços els qui pateixen quan veuen la misèria i les injustícies. Feliços els qui saben que són persones i ploren per la llibertat.

FELIÇOS ELS QUI TENEN FAM I SED DE SER JUSTOS. Feliços els qui estan lluny de la mentida, vingui d'on vingui. Feliços els qui no permeten que els altres visquin en la misèria.
Feliços els qui busquen la justícia com el menjar, i la veritat com la beguda. Feliços els qui mai no es deixen subornar.

FELIÇOS ELS COMPASSIUS Feliços els qui comprenen i disculpen les falles dels altres. Feliços els qui donen la mà al que se sent arraconat, abandonat o pobre. Feliços els qui saben perdonar de bona gana. Feliços els qui respecten el deficient, l'invàlid, el vell i l'ignorant.

FELIÇOS ELS NETS DE COR. Feliços els qui no tenen dues cares. Feliços els qui diuen sí quan és sí, i no quan és no. Feliços els qui busquen el bé que hi ha en cada persona. Feliços els qui tenen la innocència dels infants i l'honradesa dels honrats. Feliços els qui no tenen el cor podrit, ni l'ànima resseca.

FELIÇOS ELS QUI POSEN PAU. Feliços els qui construeixen la pau a base d'igualtat, de llibertat, compartint-ho tot. Feliços els qui busquen el desvetllament i la unió del poble. Feliços els qui no construeixen la pau amb les armes ni la violència. Feliços els qui recolzen la pau en el respecte, la justícia i l'amor.

les-benaurances-2

 

Per assolir la felicitat, Jesús no proposa pràctiques religioses.

Diumenge IV de durant l’any

 Josep Llunell

Qui s’apropi una i altra vegada a les Benaurances de Jesús s’adonarà que el seu contingut és inesgotable. 
Sempre tenen ressonàncies noves.
Sempre trobem en elles una llum diferent pel moment que estem vivint o patint.
Com ressonen avui les paraules de Jesús?

–Benaurats els pobres d’esperit, els que saben viure amb poc, perquè tindran menys problemes, viuran amb més llibertat i estaran més atents als necessitats. El dia que ho entenguem i ho visquem serem més humans, més persones, millors creients.
–Benaurats els mansois, els que buiden el seu cor de violència i agressivitats. Són un regal de la societat. Quan tots ho fem, podrem conviure en verdadera pau.
–Benaurats els que ploren en veure sofrir els altres. Són bona gent. Amb ells es pot construir un món més fratern i més solidari, més humà i entranyable.
–Benaurats els que tenen fam i set de justícia, els que no han perdut el desig de ser més justos ni l’afany de fer una societat més justa. En ells hi alena el millor de l’esperit humà, que ens fa més bons i més feliços.
–Benaurats els misericordiosos, els que saben i volen perdonar. Només Déu coneix la seva lluita interior i la seva grandesa real. Són ells els que millor ens poden apropar cap a la reconciliació i cap a la festa de conviure en pau.
–Benaurats els que mantenen el seu cor net d’odis, enganys i falsos interessos. Es pot confiar en ells per construir el futur millor que tots desitgem.
–Benaurats els que treballen per la pau amb paciència i amb fe i sense mai desanimar-se, buscant sempre el bé de tots. Els necessitem per a reconstruir la bona convivència entre tots.
–Benaurats els que són perseguits per actuar amb justícia i responen amb mansuetud a les injúries i ofenses. Ells ens ajuden a vèncer el mal amb el bé. 
–Benaurats els que són insultats, perseguits i calumniats per seguir fidelment la trajectòria de Jesús. Les seves sofrences no es perdran inútilment perquè tenen una transcendència eterna.

Les Benaurances deixen ben clar que Déu és l’únic que ens garanteix la felicitat eterna ja en aquest món.
No ho heu experimentat mai això?
Us heu fixat que per assolir la felicitat, Jesús no proposa pràctiques religioses sinó més aviat formes de comportament humà que es podrien resumir en aquest senzill programa: “Les persones són més felices si són realment i pràcticament compassives.” En això es resumeix tot plegat. 
La verdadera felicitat no és la diversió.
És el sentiment determinant de què aquesta vida val la pena i de què aquesta vida està oberta a l’esperança eterna. 
Hi vivim oberts, nosaltres?

 

Esta entrada fue publicada en Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.