TEMPS DURANT L’ANY

 

 

DIUMENGE   TERCER   DEL   TEMPS   ORDINARI:

 

COMUNICACIONS:

– Amb el lema “l’Amor del Crist ens té agafats”, estam celebrant, un any més, la setmana de pregària per la Unitat dels Cristians Que acabarà el pròxim dimecres dia 25. Preguem per aquesta intenció.

 

         – Dimecres dia 25 és la festa de la Conversió de Sant Pau.

       La celebrarem el pròxim dissabte dia 28 a la Parròquia de sant Pau que el té per titular.

       La missa solemne serà a les19’30 h. Estau convidats a participar-hi.

 

         – Dijous dia 26 hi haurà reunió del Moviment de Vida Creixent. Com de costum serà a les 18 h.

 

 

 

 

Quelcom   nou   i  Bo

El   primer escriptor  que  recollí  l’actuació  i   el   missatge  de   Jesús  ho  resumí   tot   dient  que   Jesús   proclamava   la  “Bona   Nova   de   Déu”. Més   endavant,   els   altres   evangelistes   usen   el    mateix   terme   grec (euaggelion) i  expressen   la  mateixa   convicció:  en el   Déu   anunciat   per   Jesús,  la   gent  hi   trobava   quelcom   “nou”   i   “bo”.

¿ Hi   ha   en   aquest   Evangeli   quelcom  encara  que   pugui   esser   llegit,  enmig  de   la   nostra   societat   indiferent   i   descreguda,   com   a  nou   i   bo   per   a   l’home   i   la   dona  del   nostre   temps ?  ¿Qualque   cosa   que  es   pugui   trobar    en   el   Déu   anunciat   per   Jesús   i  que   no   el   proporcioni  fàcilment   la   ciència,   la   tècnica   o   el   progrés ?  ¿ Com  és   possible   viure   la   fe   en   Déu  al   nostre   temps ?

A  l’Evangeli   de   Jesús.  Els   creients   ens   trobem   amb   un   Déu  des   del   qual   podem   sentir   i   viure   la   vida   com   un   regal    que   té  l’origen   en   el   misteri   últim   de   la   realitat   que   és   Amor.  Per   a   mi   és   bo   no   sentir-me   tot   sol   i   perdut   en   l’existència   o   en   mans    del   destí   o   l’atzar.  Tinc  Algú  en   qui   puc   confiar   i   a   qui   puc   agrair   la   vida.

A l’Evangeli   de   Jesús   ens   trobem   amb   un   Déu   que,   malgrat  les   nostres   beneitures,   ens   dóna   força   per   a   defensar  la   nostra   llibertat   sense   haver   de   ser   esclaus   de   qualsevol   ídol;   per   a   seguir   aprenent  sempre   noves  formes  i   més   humanes   de   treballar   i   fruir,  de   sofrir   i   estimar.  Per   a   mi   és   bo   poder   comptar   amb   la   força   de   la   meva   petita   fe   en   aquest   Déu.

A l’Evangeli   de   Jesús   ens   trobem   amb   un  Déu   que   desvetlla  la   nostra   responsabilitat   per   a   no   desentendre’ns    dels   altres.   No   podem   fer   grans   coses,   però   sabem   que   podem   contribuir   a   una   vida   més   digna   i   més   feliç   per   a   tots  si   pensem   sobretot  en  els   més   necessitats   i   indefensos.   Per  a   mi   és   bo   creure   en   un   Déu   que    em    demana  freqüentment    què    faig   pels   meus   germans.  Em   fa   viure   amb  lucidesa   i   dignitat.

A  l’Evangeli   de   Jesús   ens   trobem   amb   un   Déu   que   ens   ajuda   a   llucar   que   el   mal,   la   injustícia   i   la   mort   no   tenen   la   darrera   paraula.  Un   dia,   tot   el   que    aquí   no   ha   pogut   ser,  el   que   ha   quedat   a   mitges,   els     anhels   més   grans  i   els   desitjos   més   pregons   assoliran   en   Déu   sa   plenitud.   A  mi   em   fa   viure  bé   i   esperar   la   mort   amb   aquesta   confiança.

Cada   un   de   nosaltres  ha   de   decidir   com   vol   viure   i   com   vol   morir.  Cada   un   ha   d’escoltar  la   seva   pròpia   veritat.  Per   a   mi   no   és   el   mateix   creure  en   Déu   qu   no   creure.   A mi   em   fa   bé  poder  fer   el   meu   recorregut   per   aquest   món    sentint-me   acollit,   enfortit,  perdonat   i   salvat  pel  Déu   revelat   en   Jesús.

DIU 3

 

 

Sense ajuda pràctica als desgraciats de la terra no hi ha veritable progrés humà.

Diumenge III de durant l’any

Josep Llunell

Resulta fàcil resumir el Missatge de Jesús.
Déu no és un ser indiferent i llunyà que es mou en el seu món desconegut interessat només pel seu honor i els seus drets. 
Déu és Algú que busca per a tots el millor. La seva força salvadora està actuant en el més fondo de la vida. 
Només vol la col·laboració de les seves criatures per conduir el món a la seva plenitud: “El Regne de Déu està a prop. Canvieu.”

Però, què és col·laborar en el projecte de Déu? I, en què s’ha de canviar?
La crida de Jesús es dirigeix a tots, perquè tots hem d’aprendre a mirar la vida i a actuar d’una manera diferent. 

Concretem punts clars:

Primer: la compassió ha de ser sempre el principi d’actuació.
Cal introduir en el món compassió cap els que pateixen: “Sigueu compassius com ho és el Pare del Cel.”
Sobren del tot les grans paraules que parlen de justícia, igualtat o democràcia. Sense compassió cap als últims no són res ni valen res les paraules més eloqüents. 
Sense ajuda pràctica als desgraciats de la terra no hi ha veritable progrés humà o que mereixi aquest nom.                                                                                      

Segon: la dignitat del últims ha de ser la primera fita, el gran objectiu. “Els últims seran els primers.” Cal donar a la història una nova direcció. Cal posar a la cultura, a l’economia, a les democràcies i a les esglésies mirant cap els que no poden viure d’una manera digna. 

Tercer: cal impulsar un procés de curació que alliberi la humanitat de tot el que la destrueix i degrada. “Aneu i cureu.”
Jesús no va trobar un llenguatge millor ni més clar, ni més entenedor:
–el decisiu és curar
–alleujar les sofrences
–compartir-les
–sanejar la vida
–construir una convivència orientada cap el màxim de felicitat per a tots. 
Aquest és el gran testimoni i l’herència de Jesús.
Mai ni enlloc no es construirà la vida, tal com Déu la vol, si no és alliberant als últims de la seva humiliació i del seu patiment.

Com hi pensem col·laborar nosaltres que ens tenim per bones persones?
Sobren totes les excuses que sempre tenim a punt. Falten compromisos personals que responguin amb fets, no amb paraules eloqüents.
Què respondrem nosaltres?

És més fàcil formular preguntes que no pas trobar bones respostes. És a dir, convincents.
Els infants, com més espavilats, més preguntes fan i no sempre resulta fàcil respondre-les. Si us preguntessin quina és la síntesi, el resum del missatge de Jesús, què respondríeu? 

 

* * * * *

Esta entrada fue publicada en Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.