A  MANACOR

La corporació municipal de Manacor, encapçalada per la seva batlessa, Catalina Riera, ha rebut aquest matí a l'Ajuntament al cardenal manacorí Lluís F. Ladària. Acompanyat pel Bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull i els sacerdots de Manacor, entre d'altres, Mons. Ladària ha agraït les mostres d'afecte de la seva ciutat, a la qual se sent molt vinculat: "Ara estic fora però m'agrada considerar-me manacorí i encara m'agrada més que m'hi considerin, la distància no treu l'afecte que tenc per Manacor, que és el meu poble". El cardenal també ha revelat que" va ser una sorpresa que el papa em nomenàs". Ladària ha destacat que" el càrrec de cardenal, més enllà dels honors, implica una gran responsabilitat: el papa ja va destacar que els cardenals no hem vingut a ser servits sinó a servir i això és el que intent fer des del lloc que ara ocup". 

Per la seva banda el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha recordat que "el dia que es va anunciar el seu nomenament com a cardenal el nom de Manacor va ser present a tots els titulars i aquest fet demostra l'estima que Ladaria té a aquesta ciutat". 

La batlessa ha destacat la "sòlida formació i la gran capacitat de treball que demostra el cardenal Ladaria" i ha desitjat que "des del lloc que ocupa en la jerarquia eclesiàstica pugui treballar amb l'objectiu de fer d'aquest món un món millor". Ella mateixa ha estat l'encarregada de lliurar, en nom de l'Ajuntament, un petit obsequi al cardenal. Es tracta d'una selecció de publicacions promogudes per l'Ajuntament entre les quals hi ha el llibre editat amb motiu del centenari del descobriment de la basílica paleocristiana de Son Peretó, l'exemplar de la revista del Museu d'Història de Manacor dedicada exclusivament a explicar les últimes campanyes arqueològiques en aquest jaciment d'època romana o les Jornades d'Estudis Locals dedicades a la religiositat i els moviments socials a Manacor.

 

      

 

 

 

  

 

DIUMENGE  XX  DEL  TEMPS  ORDINARI  

 

COMUNICACIONS: 

– Diumenge dia 19,  a les 20h,

Missa d'acció de gràcies als Dolors presidida pel nou Cardenal Lluis Francesc Ladaria Ferrer.

Quedaràn suprimides les misses vespertines a les altres parròquies. 

 

*  *   *  * 

EVANGELI

La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda.

+ Lectura del santo evangelio según san Juan 6,51-58

En aquell temps, Jesús va dir a la gent:

• 51 Jo só”Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món. 52 Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien: –Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar? 53 Jesús els respongué: –Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. 54 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. 55 La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. 56 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. 57 A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. 58 Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.

 

Paraula de Déu.

Pr 9,1-6 Ef 5,15-20 Jn 6,51-58

Homilia per al diumenge 19 d'agost de 2018

1- En aquesta època d’estiu, els incendis dels boscos solen ser de trista actualitat. És dolorós veure com, en poques hores, queda destruïda tanta riquesa que és patrimoni de tots, perquè la vegetació és absolutament necessària per a l’equilibri ecològic.

Val la pena que, com a persones responsables i com a creients, ens preguntem  si els nostres hàbits i els que inculquem als fills en relació a l’ús del foc i el  fumar, poden suposar algun risc. Cal ser previnguts perquè ens hi juguem molt.

Però avui no volia ser pessimista, sinó parlar d’un fet relacionat amb els incendis, però que porta esperança. Dic això perquè, passejant per les nostres muntanyes, tots podem comprovar com torna a renéixer la vida en els boscos que fa un temps s’havien cremat. El color verd, el signe de la vida, es va imposant sobre el negre, signe de mort.

Quina força té la vida! La mort mai no té la darrera paraula: la vida sempre acaba guanyant.

 

2- També passa això amb la vida humana. Nosaltres, per llei biològica, anem envellint. Però van naixent infants plens de vida jove. La vida humana segueix endavant: la vida no s’acaba.

I cal dir que nosaltres, els éssers humans, som privilegiats. És cadascun de nosaltres que seguirà vivint. No és solament la raça humana que roman: és cada persona que, un cop ha nascut, ja no deixarà mai més d’existir.

És molt gran això! Potser hi pensem poc…

Hauríem de ser més conscients que Déu no solament ens ha donat la vida corporal, sinó que ens estima tant, que ens fa participar també de la seva pròpia Vida. Nosaltres –no ho oblidem- som fills de Déu i participem de la seva Vida. De la Vida d’un Déu que és Amor i que viu per sempre.

Li sabem agrair? Per què m’ha donat la vida a mi i no a un altre dels infinits éssers possibles que no vindran mai a l’existència? Per què m’ha preferit a mi? Què hi ha vist en mi?

 

3- Però, com sabem, tota vida per mantenir-se i desenvolupar-se necessita ser alimentada. I l’aliment de la vida de l’esperit ens arriba, sobretot a través de l’eucaristia.

Jesús ens ha dit a l’evangeli: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida  eterna”.

Tot l’evangeli de St Joan està centrat en aquest missatge: Jesús va venir per donar-nos Vida. No només per ensenyar-nos veritats sobre Déu. No només per donar-nos normes sobre el nostre comportament.

Ell ha vingut per donar-nos molt més que tot això: ha vingut per donar-nos Vida. I no qualsevol vida, sinó la Vida eterna de Déu. “Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre”.

Això és el que venim a buscar cada diumenge a l’eucaristia: omplir-nos de la Vida de Déu, connectar amb Jesús, el Cep a través del qual ens arriba la saba vivificant que ens transforma i ens fa capaços de viure, ja ara, com a persones “ressuscitades”.

 

4- Una persona ressuscitada és aquella que sap valorar el que té: la vida, el sol, el mar, la muntanya, l’amor de parella, els fills, la fe… En dóna gràcies a Déu i en gaudeix a fons.

És aquella que, malgrat les dificultats, viu sempre amb l’alegria al cor i el somriure als llavis fent amable la convivència i el rostre de Déu.

Una persona ressuscitada, és aquella que és sensible a les necessitats dels altres i que sap estimar i compartir, perquè sap que és, de veritat, els braços, els ulls i el cor de Jesús enmig dels homes.

És aquella que, sentint-se “sarment”, torna a començar cada dia sense tenir mai moral de derrota, convençuda que dintre seu circula la saba vivificant de Jesús, capaç de fer germinar nova vida després de cada “hivern” de l’esperit.

5- Viure així,  com a ressuscitats, no és cap utopia: és la salvació que ens ha vingut a portar Jesús i que s’actualitza a cada eucaristia quan la rebem amb fe: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi i jo en ell”. Ens ho creiem això? Doncs, perquè no vivim com un nou Jesús, com persones “ressuscitades”?

Reflexionem-hi

 

QUALITAT DE VIDA

Qui em menjarà viurà per mi.

Quan l'evangeli de Joan insisteix en una cosa important i decisiva, posa en boca de Jesús paraules que repeteixen un cop i un altre la mateixa idea amb diversos matisos: “Jo som el pa viu”, un pa ple de vida; “qui me menja, viurà per a mi”, la seva vida se nodrirà de la meva; “el que mengi d'aquest pa, viurà per a sempre”, la seva vida no acabarà en la mort.

Sens dubte, aquí es parla de l'eucaristia, però no sols d'ella. L'afirmació bàsica i central és aquesta: Jesús és “font de vida” per al que s'alimenta d'ell. En Jesús no trobem una doctrina o filosofia; no trobem una teologia d'escribes o una religió fonamentada en la llei. Trobem algú, ple de Déu, capaç d'alimentar nostre desig de vida i vida eterna.

Dins les societats modernes es parla molt de “qualitat de vida”. Malauradament, només es tracta de la qualitat d'alguns productes. Diuen que la vida millora quan tenim millor cotxe, ordinador més potent, més espai a la urbanització… Tanmateix, es pot tenir tot la “qualitat de vida” que ofereix la societat moderna i no saber viure. Podem trobar persones que només cerquen omplir el buit de sa vida amb plaers, excitacions, diners, ambició i poder. Molts cerquen omplir la vida de coses, però les coses senpre són mortes, no poden colmar nostres desitjos. Creix el nombre de persones que no coneixen l'alegria de viure.

L'experiència cristiana és fonamentalment alimentar la nostra vida en Jesús, descobrir la força que conté per a transformar-nos a poc a poc i cada dia. Jesús infon sempre un desig immens de viure i fer viure. Un desig de viure amb més veritat i més amor.

Hi ha una qualitat de vida que molts desconeixen i que sols disfruten els qui saben viure amb la senzillesa i sobrietat de Jesús, amb la mirada atenta al sofriment humà, amb el desig de vida digna per a tots, amb la confiança gran en Déu.

José Antonio Pagola