AL CONVENT DE SANT VICENÇ FERRER
En aquell temps, Jesús digué: T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos.
Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho.
EVANGELI
El Totpoderós obra en mi meravelles. Exalça els humils.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 1,39-56
Maria visita Elisabet
39 Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41 Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. 42 Llavors cridà amb totes les forces:
–Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! 43 Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44 Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!
Càntic de Maria
46 Maria digué:
–La meva ànima magnifica el Senyor,
47 el meu esperit celebra
Déu que em salva,
48 perquè ha mirat la petitesa
de la seva serventa.
Des d'ara totes les generacions
em diran benaurada,
49 perquè el Totpoderós
obra en mi meravelles:
el seu nom és sant,
50 i l'amor que té
als qui creuen en ell
s'estén de generació en generació.
51 »Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
52 derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
53 omple de béns els pobres,
i els rics se'n tornen sense res.
54-55 »Ha protegit Israel, el seu servent,
com havia promès als nostres pares;
s'ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.
56 Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.
Paraula de Déu
El meu esperit s'alegra en Déu, Salvador meu.
Els evangelistes presenten a Maria amb trets que poden revifar la nostra devoció a la Mare de Jesús. Sa visió ens ajuda a estimar-la, meditar-la, imitar-la, pregar-la i confiar en ella amb esperit nou i més evangèlic.
Maria és la gran creient. La primera seguidora de Jesús. La dona que sap meditar dins son cor els fets i les paraules del Fill. La profetesa que canta a Déu, salvador dels pobres, anunciat per ell. La mare fidel que roman vora son Fill perseguit, condemnat i executat a la creu. Tgestimoni de Crist ressuscitat, que acull amb els deixebles l'Esperit que sempre acompanyarà l'Església de Jesús.
Lluc ens convida a fer el nostre càntic a Maria, per a deixar-nos guiar per son esperit cap a Jesús, ja que en el “Magnificat” brilla amb tot esplendor la fe de Maria i la seva identificació matgernal amb el Fill Jesús.
Maria proclama la grandesa de Déu” “El meu esperit s'alegra en Déu, salvador meu, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa”. Maria és feliç perquè Déu ha posat sa mirada en la seva petitesa. Així és Déu amb els senzills. Maria ho canta amb el mateix goig amb el qual beneeix Jesús el Pare, perquè s'amaga a “savis i entesos” i es revela “als senzills”. La fe de Maria en el Déu dels petits ens fa sintonitzar amb Jesús.
Maria proclama a Déu “Poderós” perquè “sa misericòrdia arriba als seus feels de generació en generació”. Déu posa son poder al servei de la compassió. Sa misericòrdia acompanya a totes les generacions. El mateix predica Jesús: Déu és misericordiós amb tothom. Per això diu als seus deixebles de tot temps: “sieu misericordiosos com vostre Pare és misericordiós”. Des del seu cor de mare, Maria capta com ningú la tendresa de Déu Pare i Mare, i ens introdueix en el nucli del missatge de Jesús: Déu és amor compassiu.
Maria proclama també al Déu dels pobres perquè “derroca als poderosos del soli i exalça als humils” per a que recobrin llur dignitat. Als rics els reclama allò robat als pobres i “se'n tornen sense res”; i al contrari, “omple de bens els pobres” per a que disfrutin d'una vida més humana. El mateix crida Jesús: “Els darrers seran primers”. Maria ens porta a acollir la Bona Nova de Jesús: Déu és dels pobres.
Maria ens ensenya com ningú a seguir a Jesús, anunciant el Déu compassiu, trballant per un món més fraternal i confiant en el Pare dels petits.
José Antonio Pagola
COMUNICACIONS:
Dimecres dia 15, solemnitat de la Mare de Déu Assumpta,
farà l'entrada el nou rector Mn. Antoni Amorós als Dolors a les 20h.
Aquesta missa serà presidida pel Vicari Episcopal Mn. Xisco Vicens que el presentarà.
Queden suprimides aquest dia les misses vespertines de les altres parròquies.
PARAULES DEL NOU RECTOR:
Sr. Vicari Episcopal, germans preveres, comunitat cristiana de Manacor, Sra. Batlesa, distingides autoritats, benvolguts manacorins tots:
Som en Toni. Sí, senzillament en Toni. Som de Cala Rajada. Tenc 53 anys i en duc 22 de capellà. He servit 6 anys a St. Josep Obrer de Palma, 11 a Artà i Sa Colònia i quasi 5 a Capdepera i Cala Rajada. També vaig fer classes de religió. Se’m demanà fer un temps d’ecònom diocesà, de formador del seminari i de rector del seminari menor.
Els punts de referència que m’han ajudat a construir l’espiritualitat del meu ministeri, la meva manera de viure i entendre el sacerdoci, no provenen de grans mestres espirituals ni de cap moviment en concret, sinó que troben el seu origen en les persones senzilles que, superant èpoques de capellans bons i dolents, superant canvis d’orientació desconcertants en la institució eclesial, superant fins i tot un ambient cultural d’una hostilitat, ara aclaparadora … a pesar de tot, han mantingut la fe i la fidelitat a l’Església.
Els, principalment les meves mestres, han estat aquestes persones senzilles. I estic ben segur que me seguireu ensenyant moltes coses els manacorins. En resum som, m’he anat fent, un capellà de poble i un capellà de gent petita, en el sentit de senzilla. Quan Sant Jaume i Sant Joan demanaren a Jesús qui seria el primer en el Regne de Déu, Jesús els va dir que ser primer sols es justifica si es per servir els altres i, posant un infant enmig de la rotlada, concretà que els primers eren els més petits. Esper que molts vulgueu ser primers per servir. Segurament no agradaré als que vulguin ser primers per sentir-se d’un cercle distingit. Aquest mateix tarannà va diferenciar i va fer triunfar l’Església sobre els altres cultes mistèrics, més lluents i renovadors, durant els primers segles del cristianisme.
Se sol dir que un rector, el primer any, no ha de canviar res. Procuraré no fer-ho. Però, que ningú esperi que me presenti el segon any amb un programa de reformes. No passeu gens de pena. No venc a canviar res. Al Seminari Menor vaig conèixer varis joves i jóvenes de Manacor. Som amic de capellans manacorins… Sé que aquí la comunitat cristiana està encaminada. Sé que els meus antecessors, amb tots voltros, han fet molta feina ben feta. Jo senzillament som un més que ve a caminar al vostre costat i a consolidar, també reparar, tot allò ben fet que ja s’ha fet.
Per tarannà som un administrador i no un fundador. El meu perfil ideològic es podria definir com a baix. No venc amb un preconcepte del que pens que ha de ser l’Església. Sobretot som obert a la vida que fa néixer l’Esperit. Com ens ensenya Jesús a les paràboles, venc a fer de conrador i no de constructor. Tots sembrarem, cavaré, abonaré, regaré. Alguna vegada haurem de podar. Però és la planta la que creix i el conrador sols acompanya i potencia el seu creixement. No venc a imposar la meva ideologia a l’Església de Manacor. Per tant, em trobarà davant qui pretengui limitar la vida cristiana que creix, amb la plantilla limitadora de la seva manera pròpia d’entendre com ha de ser l’Església.
Sempre he servit a comunitats petites, ara només parl de número i d’estructura. A Manacor hi ha una gran comunitat molt estructurada. Me fa un poc de por la nova etapa de la meva vida que ara comença. En certa manera, em sent com si passàs d’una barca de bou al Titànic.
Sr. Vicari Episcopal: Degut al meu pas per la Cúria, també som capaç de veure les coses des del punt de vista dels qui comanden. Sé que vos ho he posat difícil. Sé que hi havia persones “de mayor calidad”, com diria en Cervantes, per ocupar aquest càrreg. No és fàcil d’entendre que vós i el Bisbe em doneu aquesta missió justament a mi. No s’explica si no és que hi ha hagut persones … no sé qui són … això es du en secret … que han dipositat una especial confiança en mi.
Vos ho agraesc i esper no defraudar-vos. Però sobretot esper no defraudar la comunitat cristiana i la ciutat de Manacor. Vos vull dir a tots que necessit la vostra ajuda i la vostra pregària. Sé que sense elles no seré capaç.
A part del meu deure de ser fidel a les persones amb les que estic en deute, sobretot honrar ma mare, el meu únic honor és servir l’Església. Podeu estar segurs que intentaré estar a l’altura. Inicialment m’empeny aquest honor. Però, poc a poc, aprendré a estimar-vos, i ho faré per amor, que és l’únic que val davant Déu.
Sant Crist de Manacor, penyora que Déu ens ha enviat per significar que, per Ell, Manacor no és una ciutat petita qualsevol, sinó que li té un amor específic i singular. A vós, venerada figura, encoman aquest temps en que caminarem junts la meva pobra persona i la comunitat i la ciutat de Manacor.