ADORACIÓ NOCTURNA
Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx
Dijous, 6 de Setembre de 2018 Hora 20:30 h
* * * * *
(POWER-POINT)
22º Diumenge Temps ordinari
Vosaltres, abandoneu els manaments de Déu per mantenir la tradició dels homes.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 7,1-8.14-15.21-23
La tradició dels antics
1 Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, 2 i s'adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les.3 Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s'han rentat les mans ritualment; 4 i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on mengen.
5 Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús:
–Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que mengen amb les mans impures?
6 Ell els respongué:
–Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:
» Aquest poble m'honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi.
7 El culte que em donen és buit,
les doctrines que ensenyen
són preceptes humans.
8 »Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes.
…..
14 Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia:
–Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: 15 No hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el fa impur. …
21 Perquè de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, 22 adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. 23 Tot això dolent surt de dintre i fa impur l'home.
Paraula de Déu.
LA QUEIXA DE DÉU
Un grup de fariseus de la Galilea s'acosten a Jesús en actitud crítica. No van tots sols. Els acompanyen alguns escribes vinguts de Jerusalem, preocupats per defensar l'ortodòxia dels senzills camperols . L'actuació de Jesús és perillosa. És convenient corregir-la.
Han vist que, en alguns aspectes, els seus deixebles no segueixen la tradició dels majors. Malgrat parlin del comportament dels deixebles, la seva pregunta es dirigeix a Jesús, ja que és ell qui els ha ensenyat a viure amb aquella llibertat sorprenent. ¿ Per què ?
Jesús els respon amb les paraules del profeta Isaïes que il·luminen molt bé son missatge i la seva actuació- Aquestes paraules, amb les quals Jesús s'identifica totalment, cal escoltar-les amb atenció, ja que toquen quelcom fonamental de la nostra religió. Segons el profeta, aqueix és la queixa de Déu.
“Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi”. Aquest és sempre el risc de tota religió: donar culte a Déu amb els llavis, repetir fòrmules, recitar salms, pronunciar paraules belles, mentre el cor “està lluny d'ell”. Tanmateix, el culte que agrada a Déu neix del cor, de l'adhesió interior, d'aquest centre íntim de la persona d'on neixen les nostres decisions i projectes.
Quan el nostre cor està lluny de Déu, el nostre culte no té contingut. Manca vida, manca escolta sincera de la Paraula de Déu, manca amor al germà. La religió esdevé una cosa externa que es practica per costum, peà hi falten els fruits d'una vida fidel a Déu.
La doctrina que ensenyen són preceptes humans. En tota religió hi ha tradicions que són “humanes”. Normes, costums, devocions que han nascut per a viure la religiositat dins una determinada cultura. Poden fer molt de bé. Però fan mal quan distreuen i allunyen del que Déu espera de nosaltres. Mai han de tenir la primacia.
Per acabar la cita del profeta Isaïes, Jesús resumeix el seu pensament amb unes paraules greus: “Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes”.
Quan ens aferrem de manera cega a tradicions humanes, risquem d'oblidar el manament de l'amor i desviar-nos del seguiment a Jesús, Paraula encarnada de Déu. En la religió cristiana, el primer és sempre Jesús i sa crida a l'amor. Només després vénen la nostres tradicions humanes, per molt importants que ens puguin semblar. No oblidem mai l'essencial.
José Antonio Pagola
AL CONVENT DE SANT VICENÇ FERRER
(27 agost 2018)
* * * *
RELIGIÓN ES RELACIÓN
No dejes que la relación se convierta en rutina.
La primera lectura del próximo domingo (2 de Septiembre) nos remonta al principio de la formación del pueblo de Israel. Pone el libro del Éxodo en boca de Moisés la Palabra de Dios que promete la posesión de la tierra, la sabiduría e inteligencia y sobre todo la cercanía de ese mismo Dios. Los preceptos y mandatos que se derivan de esta relación son siempre en beneficio del prójimo. El pueblo judío conservaba esta tradición pasada de unas generaciones a otras como algo sagrado, intocable.
En la liturgia dominical la primera lectura y el evangelio están siempre profundamente relacionados. Los garantes de la ley, fariseos y letrados critican a los discípulos de Jesús por no llevar esta tradición a rajatabla y le cuestionan a Jesús por ello.
“Este pueblo me honra con los labios, pero su corazón está lejos de mí”. Is.29, 13a, cita Jesús para mencionar una relación que se ha anquilosado con el paso del tiempo. “El culto que me dan está vacío, porque la doctrina que enseñan son preceptos humanos”. Is.29, 13b; simple rutina, añade otra traducción.
Mientras el pueblo de Dios estaba en camino, a la intemperie, viviendo el día a día, sin saber muy bien a dónde se dirigían necesitaban de un Dios cercano, protector. Con el paso del tiempo y el asentamiento los intereses iban por otro lado y convenía más un Dios lejano que no se entrometiera mucho en su día a día. Los preceptos sirven ahora para distinguir a los que están dentro de los que están fuera, los que pertenecen a los elegidos y los que no. Incluso ayudan a no seguir la propia conciencia y auto engañarse.
Eso es lo que capta Jesús y denuncia claramente: “Dejáis de lado el mandamiento de Dios para aferraros a las tradiciones de los hombres”. Mc 7, 8.
Cuando la religión (relación), se convierte en culto vacío, palabras que se lleva el viento, simple rutina, se acaba la vida y languidece hasta morir. Ya no hay sabiduría, (saboreo), ni inteligencia, ni cercanía de Dios.
La religión no puede ni debe anular la conciencia de la persona. Sería un engaño intentar acallar con preceptos y normas lo que la voz de Dios nos sugiere en el interior.
Formar esa conciencia es la tarea de todo ser humano para llegar a la plenitud de su ser. Por eso tampoco nos podemos dejar llevar por opiniones sin profunda reflexión personal.
De ahí nace la sabiduría fruto del saboreo uniendo mente y corazón. En esa cercanía de Dios que habita en mí y me conecta al universo se fragua mi identidad de hij@ de Dios hermana de tod@s. Cuando conecto con esta realidad toda mi vida se equilibra y cobra sentido. He dado con la fuente.
¿Cómo alcanzo yo esa sabiduría que anhelo profundamente?
“Nosotros somos la Tierra que camina, que piensa, que ama, que venera. Debemos aprender del universo, que es un sistema abierto, a estar también siempre abiertos y atentos para lo nuevo que pueda irrumpir”. Leonardo Boff
Carmen Notario
