ADVENT
PER A PREGAR EN TEMPS D'ADVENT
COMUNICACIONS:
ADORACIÓ NOCTURNA 
Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx
Dijous, 6 de Desembre de 2018 Hora 20:30 h
1.- Acte de lliurament del premi popular d’honor al Emm. i Rvdm. Senyor Lluis Francesc Ladaria Ferrer, cardenal prefecte de la congregació per a la doctrina de la fe.
Divendres dia 7 de desembre a les 19h a la sala d’actes del col·legi de Montission de Palma.
La COPE ofereix posar un autocar que partiria de Manacor per aquelles persones que hi vulguin assistir.
Diumenge 8 de desembre, a les 10:30h a la Seu, hi haurà una missa presidida pel Cardenal Ladaria,
3.- Divendres dia 7 de desembre, vigília de la Immaculada, les misses seràn com un dissabte.
Diumenge dia 8, les misses com un diumenge, havent-hi també, missa a Sant Pau a les 19:30h.
4.- Diumenge dia 8, en motiu de la festa de la Immaculada, a les 19h als Dolors, pregària amb exposició del Santíssim.
* * * * *
Primer diumenge d'Advent
|
Lc. 21, 25-28…34-36 |
La vinguda del Fill de l'home
25 »Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. 26 La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. 27 Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. 28 Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta.
Exhortació a vetllar
34 »Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, 35 que caurà sobre tots els habitants de la terra. 36 Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home.
Paraula de Déu
QUE HI HAGI DÉU,… PER FAVOR
Estigueu sempre desperts.
Moltes vegades havia pensat en la importància del context socio-polític en la manera de llegir l'Evangeli, però en vaig prendre consciència quan vaig viure un temps a Rwanda.
Encara record la sensació que vaig tenir al llegir el text evangèlic d'aquest primer diumenge d'Advent. No és el mateix escoltar aquest discurs apocalíptic des del benestar d'Europa o des de la misèria i el sofriment d'Àfrica.
Malgrat totes les crisis i problemes, a Europa es pensa que el món va per a millor. Ningú espera ni vol el fi de la història. Ningú desitja que les coses canviïn gaire. En el fons, ens va bastant bé. Des d'aquesta perspectiva, sentir parlar de que un dia tot això pot desaparèixer “sona” a “visions apocalíptiques” sorgides dels deliris de ments pessimistes.
Tot canvia quan el mateix Evangeli es llegeix des del sofriment del tercer Món. Quan la misèria és ja insoportable i el present és viscut com a sofriment destructor, fàcil és percebre per dintre un sentiment diferent: “Gràcies a Déu, això no durarà per a sempre.”
Els que sofreixen així són els qui poden comprendre el missatge de Crist: “Feliços els que ploren, perquè d'ells és el regne de Déu”. Aquests homes i dones, l'existència dels quals és dolor, esperen quelcom nou i diferent que respongui a llurs desitjos més profunds de vida i pau.
Un dia “el sol, la lluna i les estrelles trontollaran”, és a dir, tot allò en que crèiem poder confiar per a sempre s'enfonsarà. Les nostres idees de poder, seguretat i progrés tremolaran. Tot allò que porta l'esser humà a la veritat, la justícia i la fraternitat s'ensorrarà i “a la terra viuran amb l'ai al cor…”
Pero el missatge de Crist no és desesperança per a ningú: Inclús llavors, en el moment de la veritat última, no desespereu, esteu desperts, “manteniu-vos dempeus”, poseu la vostra confiança en Déu.
Veient de prop el sofriment cruel d'aquelles gents d'Àfrica, vaig quedar corprès pensant que podria semblar estrany a un cristià. No és propiament una oració a Déu. És un desig ardent i una invocació davant el dolor humà. Això em sortia de dintre:
“Per favor, que hi hagi Déu”.
]
Jr 33,14-16 1Te 3,12-4,2 Lc 21,25-28.34-36
L´evangeli i les lectures del 1rI Diumenge d´Advent ens desconcerten una mica a tots. Sempre esperem el temps litúrgic d´Advent com un temps de preparació al Nadal. La propaganda comercial ja fa dies que ens atabala parlant de regals de Nadal, de torrons, neules i cava, de joguines pels nens, per tot arreu ja se senten músiques nadalenques i apareix el Pare Noel.
I en canvi l´evangeli d´avui, 1r diumenge d´Advent ens parla de la fi del mon, de prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles, de la vinguda del Fill de l´home sobre un núvol, amb poder i majestat, que cal estar alerta, vigilants i preparats. En què quedem, ens preparem al Nadal o la fi del món?
Potser per entendre aquesta duplicitat de sentits de l´Advent ens pot ajudar recordar que Advent és la traducció de la paraula grega "Parusía", que significava presència, vinguda o visita: la visita d´una divinitat als seus fidels, o la presència oficial d´un rei o personatge il·lustre als seus ciutadans. L´Esglèsia fa servir en l´any litúrgic aquesta paraula Advent-Parusía per expressar la doble vinguda del Senyor, la primera vinguda al mig de la nostra historia i la darrera vinguda a la fi del temps, a la fi de la història. La primera vinguda va ser en pobresa i humilitat al pessebre de Belén, la darrera vinguda, al final de la història, serà en gloria i majestat.
També el prefaci d´Advent ens parla d´aquestes dues vingudes del Senyor, de la primera quan vingué per primera vegada humil i fet semblant a nosaltres, i de la segona vinguda en glòria i majestat, quan ell mateix ens donarà els béns que ara esperem, tot vetllant, confiats en la seva promesa. Per això l´Advent és temps d´esperança i la litúrgia ens presenta textos dels profetes que anuncien que el desert florirà i que les armes es convertiran en arats, les ovelles pastaran amb el llop i el nen jugarà amb la serp
Però no podem viure només del record del passat i de l´esperança del futur. El Senyor ve avui, ve cada dia, ve en mig de nostra vida quotidiana de la família, del treball, de la ciutat, de la comunitat cristiana, se ens fa present en els pobres i desvalguts, en els nens i el ancians, en els malalts i marginats, en els emigrants i estrangers que no tenen papers ni feina, en les víctimes de guerres absurdes i cruels, en els joves en atur, en les dones abusades, en les indígenes expulsats de les seves terres per les multinacionals, també en l´amor i la bellesa, en la natura i el cel estelat.
Com diu el poeta indi Rabindranth Tagore: “Ell ve, ve sempre, en cada instant i en cada edat, tots el dies i totes les nits. Ell ve, ve sempre, en els esplèndids dies de sol primaveral i en la foscor pluviosa de les nits d´hiver. Ell ve, ve, ve sempre.”
El Senyor ve ara i avui, ve cada día, hem de començar a preparar els camins del Senyor, talment que la memòria de la primera vinguda no sigui purament un record folklòric i de consum i que així també ens prepararem amb esperança a la seva darrera vinguda, quan serem examinats sobre l´amor. Aleshores serem plenament alliberats i estarem per sempre amb el Senyor.
Vine, Senyor, no triguis, que t´esperem!
Víctor Codina, sj
PER EL TEMPS D'ADVENTl
Quines són les proves reals del nostre cristianisme diari?"
A què es va dedicar Jesús?
Jesús no es va dedicar a explicar cap doctrina religiosa. No era aquest el seu objectiu.
Jesús parlava d’un esdeveniment que ja estava succeint: Déu ha entrat al món
-Déu vol que les coses canviïn
-Déu busca que la vida sigui més digna i feliç per tothom.
Jesús anomena això el Regne de Déu.
Cal estar atents a la seva vinguda. Cal viure desperts
-obrir els ulls del cor
-desitjar, ardentment, que el món canviï i millori
-creure en aquesta bona notícia
-canviar de manera de pensar i d’actuar
-viure buscant i acollint el Regne de Déu.
No és gens estrany que al llarg de l’Evangeli escoltem o llegim tantes vegades la seva crida insistent i reiterativa
-“vigileu”
-“estigueu atents a la seva vinguda”
-“visqueu desperts”
Aquesta és la primera actitud de qui es decideix a viure com Jesús i segons els seus passos.
Viure desperts significa:
-No caure en l’escepticisme, la indiferència, el tant se me’n dóna de com va o no va el món.
-No permetre que el nostre cor s’endureixi.
-No limitar-nos a les queixes, a les crítiques i condemnes, al fanatisme cec i empobridor.
Cal desvetllar activament la nostra esperança.
Viure desperts significa:
-Viure de manera més lúcida i no deixar-nos arrossegar per la insensatesa i poc seny.
-Atrevir-nos a ser diferents i treballar desinteressadament pel bé de tots.
Viure desperts significa:
-Viure amb passió la petita aventura de cada dia.
-No desentendre’ns egoistament de qui ens necessita.
-Seguir fent aquests petits gestos que en aparença no serveixen per a res però que, de fet, recolzen l’esperança de les persones i fan la vida un xic més amable i atractiva, més suportable.
Viure desperts significa:
-Desvetllar la nostra fe.
-Buscar Déu en la vida i des de la vida.
-Intuir-lo ben a prop de cada persona, pensi el que pensi i sigui com sigui.
-Descobrir Déu atraient-nos cap a la felicitat eterna.
-Viure pendents no sols dels nostres projectes – tantes vegades discutibles – sinó atents al gran projecte de Déu.
Són realment aquestes les nostres actituds habituals?
I, si ho són, en què es nota?
Quines són les proves reals del nostre cristianisme diari?
Penseu que podríeu ser ajuda per algú?
