TEMPS DURANT L’ANY

RAMON  LLULL

Inaugurada a Roma el 5 d'octubre de 2016, l'exposició "Ramon Llull, 700 anys de missió" arriba ara a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, on romandrà oberta al públic de l'11 de febrer al 31 de març de 2019. 

La mostra, organitzada pel Bisbat de Mallorca amb el suport del Govern de les Illes i el Consell de Mallorca i diversos patrocinadors, recorre, a través de textos, imatges i peces, la vida i obra del beat insigne, el projecte de predicació als infidels, el procés de formació, reflexió i realització dels seus propòsits, els viatges i la cabdal obra escrita que ens ha llegat. 

El record i l'exemple de Ramon Llull han perdurat a través dels segles, encara que no sempre d'una manera explícita. Els múltiples aspectes de la seva personalitat donaren lloc a una tradició que s'anà desenvolupant a tenor dels interessos personals i dels corrents culturals del moment. Pocs anys després de la seva mort, Ramon Llull fou evocat per grups de vida eremítica principalment a Mallorca i València. Els seus ensenyaments sobre les missions foren presents en l'evangelització de les Illes Canàries i d'Amèrica. Els seus escrits místics inspiraren corrents devocionals a França durant el segle XV. De bell nou, en la renovació de l'acció missionera del segle XIX, fou invocat com a model per la seva entrega i el seu mètode. Els seus escrits serveixen d'estímul i punt de referència en el diàleg cristià amb les altres religions. 

La inauguració de la mostra ha comptat amb la presència del bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull; la directora general de Cultura del Govern de les illes, Joana Català; el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat; el conseller de Cultura, Patrimoni i Esports, Francesc Miralles i la directora insular de Patrimoni, Kika Coll, amb una conferència a càrrec del comissari de l'exposició, Dr. Jordi Gayà Estelrich, titulada "Ramon Llull, 700 anys de missió", al Claustre de la Mercè de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona. 

 

 

¿Vivim aïllats com carallots

o

col·laborem i participem?


 


 

Com va viure Jesús?

Jesús va viure entre la gent

i amb la gent.

L’Evangeli parla sempre

de la vida

de la societat

de l’ambient.

Quina és la qualitat de la nostra convivència?

¿Vivim aïllats com carallots

o col·laborem

i participem?

Tot un programa de vida!

8º domingo Tiempo ordinario (C)

DIUMENGE VUITÈ

(Power-Point)

 

 

 

EVANGELI

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 6,39-45

39 Els digué encara una paràbola:

–¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? 40 El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. 41 Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? 42 Com li pots dir: "Germà, deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà.

L'arbre i els seus fruits

(Mt 7,17-20; 12,33-35)

43 »No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents ni cap arbre dolent que doni fruits bons. 44 Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es veremen raïms de les bardisses. 45 L'home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.

Paraula de Déu.

ATURAR-SE

Els nostres pobles i ciutats ofereixen avui un clima poc propici al qui cerca silenci i pau per a trobar-se amb ell mateix i amb Déu. Costa alliberar-se del renou permanent i el setge constant de cridades i missatges. A banda, les preocupacions, problemes i presses de cada dia ens fan anar de banda a banda, i no ens deixen ser amos de nosaltres mateixos.

A la pròpia llar, invadida per la televisió i escenari de tensions, no és fàcil trobar assossec i recolliment per a trobar-nos amb nosaltres mateixos o per descansar davant Déu. I en aquests moments en els quals necessitem més que mai llocs de silenci, recolliment i pregària, mantenim tancats els temples i esglésies durant tot lo sant dia.

Hem oblidat el què és aturar-nos, interrompre per uns minuts les presses, alliberar-nos de nostres tensions i deixar-nos penetrar pel silenci i la calma d'un lloc sagrat. Molts homes i dones es sorprenderien i descobririen que, sovint, basta aturar-se i estar en silenci un temps per a tranquil·litzar l'esperit i recobrar la lucidesa i la pau.

Homes i dones d'avui necessitem molt trobar aquest silenci que ens ajudi a entrar amb contacte amb nosatres mateixos per a recobrar nostra llibertat i rescatar nostra vida interior.

Avesats al renou i a l'agitació, no pensem en el benestar del silenci i la soledat. Delerosos de notícies, imatges i impressions, hem oblidat que només enriqueix de debò allò que som capaços de descobrir dins el més pregon del nostre esser.

Sense aquest silenci interior, no podem escoltar a Déu, reconéixer sa presència dins la nostra vida i créixer des de dintre com a essers humans i com a creients. Segons Jesús, la persona “treu el bé de la bondat que atresora dins son cor”. El bé no brolla de nosaltres espontàniament. Cal conrar-lo i fer-lo créixer en el fons del cor. Moltes persones transformarien llur vida si encertèssin a aturar-se per a escoltar tot el bo que Déu promou en el silenci de son cor.

 

Sir 27,5-8 1Co 15,54-58 Lc 6,39-45

Diumenge passat se’ns parlava de les característiques de l’amor incondicional de Déu, que estem cridats a compartir. Només des de la conversió envers aquest amor podrem nosaltres anar esdevenint deixebles, que ens assemblem al Mestre, fent realitat el que diu l’evangeli d’avui: “Només un cop formats, els deixebles arriben a ser com el seu mestre”.

El cec que pretén conduir a un altre cec en el camí amaga una tendència de domini. El que sembla amor -ajudar un necessitat- s'identifica amb un tret d'egoisme: guiant el cec em comporto com a amo del seu destí. El vell refrany assenyala ja la ridiculesa de la pretensió del primer cec: tots dos acabaran caient dins el forat.

En canvi Jesús, el mestre veritable, no ha volgut arrogar-se el dret de guiar en el camí el cec i dominar-lo. No jutja els altres, sinó que els ajuda; no intenta treure profit d'ells, sinó que els ofereix allò que té.

L'evangeli d'avui ens convida a mirar el món i als altres amb la mateixa mirada de Jesús: una mirada de benevolència. Ser benèvol, vol dir trobar excuses, o ser indiferent, o ser ingenu? Això seria oblidar que aquesta paraula comprèn dos termes: bé i voler. Ser benèvol significa també: descobriu-vos com a responsables, sigueu bons, vigilants, denuncieu les il·lusions, els valors falsos, les dites enganyoses. La benevolència és una responsabilitat i l'assumpció d'un deure.

Només un ésser humà lliure i conscient és capaç de guiar als altres. Així, mentre la persona segueixi embolicada per ambicions, egoismes i violències, no serà capaç de veure-hi bé. Jesús, precisament, va formar als seus deixebles en una actitud crítica, serena i responsable que els permetés veure i estimar la realitat. Mentre les persones no adquireixin una mirada misericordiosa i sòbria envers elles mateixes, envers els seus semblants i envers tota la realitat, no estaran en condicions de canviar res. Molt menys d'orientar els altres cap a la llum i la veritat.

Jesús era conscient d'aquesta simple i terrible evidència. Per això posa en joc el símbol dels ulls, per indicar quina és l'actitud dels que encara no s'han obert a l'acció de Déu, i es posen davant de la comunitat com a caps, mestres i guies. Mentre l'ésser humà no guanyi en consciència, misericòrdia, amor i solidaritat … totes les altres guanys només seran un destorb davant els ulls que li impediran veure la realitat, la vida mateixa.

Una persona no pot ajudar a una altra a arribar a ser justa, si primer no és justa ella mateixa. A qui tracti de fer això, l’evangeli la qualifica d'hipòcrita.

Per a ser rectes davant Déu, l'únic lloc on podem anar és al peu de la creu. Allà, Déu realitza una gran transformació, ens renta els peus, i ens converteix en noves criatures en Jesucrist. Llavors podem dir amb Sant Pau: “Donem gràcies a Déu: Ell ens dóna la victòria per Jesucrist, el nostre Senyor”!.

Avui tenim una doble ensenyament. El primer estaria referit a descobrir els nostres propis errors. Som humans i com a tals tenim falles, debilitats. És doncs necessari descobrir-les. Però com podrem descobrir-les, si no ens ajuden? O com podrem superar-nos sense l'ajuda dels altres? No és fàcil ajudar el germà a sortir endavant de les seves debilitats. Requereix, com quan cal treure una palla de l'ull, molt de compte, molt d'afecte, molt d'amor i atenció. D'aquesta manera es completa l'ensenyament: som febles i estem plens d'imperfeccions, no hem tancar-nos a això; però al mateix temps hem de, d'una banda, permetre al germà que ens ajudi a superar-los, i, de l'altra, ajudar amb tendresa els altres a superar les seves imperfeccions. Som capaços de fer això en la nostra pròpia vida i pels nostres germans?

En segon lloc, l'important és saber què portem dins, quins criteris i quines actituds de fons ens mouen a actuar. Perquè si el que portem dins és "tresor de bondat", el que aflorarà seran fruits de bondat, mentre que si portem "tresor de maldat", els fruits seran de maldat. Novament, doncs, ens trobem amb aquest element clau de la manera com Jesús entén l'actuació dels seus seguidors i la seva pròpia, i que impregnava l'evangeli de diumenge passat: hi ha una "manera de ser", una manera d'entendre la vida i les relacions amb els altres, que és la del Regne, i una altra que n’és contrària.

Rebem i acollim, doncs, en primer lloc, la salvació que ens regala Jesucrist. I procurem seguir el consell de sant Pau: “Manteniu-vos ferms, incommovibles, sobre aquest fonament; prodigueu-vos cada dia en l'obra del Senyor, segurs que, en el Senyor, el vostre treball no serà en va.”

Si perseverem en aquest camí, amb l’ajut de l’Esperit, en els nostres cors hi haurà un tresor de bondat, els nostres ulls s’aniran purificant, anirem esdevenint més semblants al Mestre i podrem ajudar-nos més els uns als altres.

Silvestre Falguera, sj.

 

   

 

COMUNICACIONS:

2/3 MARÇ

 

1.- Dimecres 6 de març, comença la Quaresma. Per això, tindrem 2 celebracions de Cendra, a les 8h del matí als Dolors i a les 20h al Convent.

 

2.- Diumenge 10 de març, primer diumenge de Quaresma, hi haurà, si el temps ho permet, excursió de nins i pares de catequesi infantil a Bonany de Petra. Com sempre, ens veurem a les 10h davant Juguettos per partir plegats. Tothom ha de dur pa i taleca per dinar. Aquest dia, també, ens acompanyaran els joves d’Emaús que ens donaran a conèixer aquest projecte de pastoral que segueix després de la primera comunió, per tal que els nins que vulguin seguir apronfundint en l’experiència cristiana coneixent més a Jesús i el seu Evangeli, ho puguin fer.

 

3.- Ja ens ha arribat el nou Full lluerna. Està a la vostra disposició ,…

 

ADORACIÓ NOCTURNA      

Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx   

Dijous, 7 de MARÇ de 2019

Hora 20:30

 

 

 

 

 

 

 

 

*   *   *   *  *

 

Esta entrada fue publicada en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.