SISÈ DIUMENGE DE PASQUA:
6 Pascua (A) Juan 14, 15-21
EL ESPÍRITU DE LA VERDAD
JOSÉ ANTONIO PAGOLA,
ECLESALIA, 21/05/14.- Jesús se está despidiendo de sus discípulos. Los ve tristes y abatidos. Pronto no lo tendrán con él. ¿Quién podrá llenar su vacío? Hasta ahora ha sido él quien ha cuidado de ellos, los ha defendido de los escribas y fariseos, ha sostenido su fe débil y vacilante, les ha ido descubriendo la verdad de Dios y los ha iniciado en su proyecto humanizador.
Jesús les habla apasionadamente del Espíritu. No los quiere dejar huérfanos. Él mismo pedirá al Padre que no los abandone, que les dé “otro defensor” para que “esté siempre con ellos”. Jesús lo llama “el Espíritu de la verdad”. ¿Qué se esconde en estas palabras de Jesús?
Este “Espíritu de la verdad” no hay que confundirlo con una doctrina. Esta verdad no hay que buscarla en los libros de los teólogos ni en los documentos de la jerarquía. Es algo mucho más profundo. Jesús dice que “vive con nosotros y está en nosotros”. Es aliento, fuerza, luz, amor… que nos llega del misterio último de Dios. Lo hemos de acoger con corazón sencillo y confiado.
Este “Espíritu de la verdad” no nos convierte en “propietarios” de la verdad. No viene para que impongamos a otros nuestra fe ni para que controlemos su ortodoxia. Viene para no dejarnos huérfanos de Jesús, y nos invita a abrirnos a su verdad, escuchando, acogiendo y viviendo su Evangelio.
Este “Espíritu de la verdad” no nos hace tampoco “guardianes” de la verdad, sino testigos. Nuestro quehacer no es disputar, combatir ni derrotar adversarios, sino vivir la verdad del Evangelio y “amar a Jesús guardando sus mandatos”.
Este “Espíritu de la verdad” está en el interior de cada uno de nosotros defendiéndonos de todo lo que nos puede apartar de Jesús. Nos invita abrirnos con sencillez al misterio de un Dios, Amigo de la vida. Quien busca a este Dios con honradez y verdad no está lejos de él. Jesús dijo en cierta ocasión: “Todo el que es de la verdad, escucha mi voz”. Es cierto.
Este “Espíritu de la verdad” nos invita a vivir en la verdad de Jesús en medio de una sociedad donde con frecuencia a la mentira se le llama estrategia; a la explotación, negocio; a la irresponsabilidad, tolerancia; a la injusticia, orden establecido; a la arbitrariedad, libertad; a la falta de respeto, sinceridad…
Qué sentido puede tener la Iglesia de Jesús si dejamos que en nuestras comunidades se pierda “el Espiritu de verdad”…?
L’ESPERIT DE LA VERITAT
José Antonio Pagola.
Jesús s’està acomiadant dels seus deixebles. Els veu tristos i abatuts. Aviat no el tindran amb ells. Qui podrà omplir el seu buit? Fins ara ha estat ell qui ha tingut cura d’ells, els ha defensat dels escribes i fariseus, ha sostingut la seva fe feble i vacil•lant, els ha anat descobrint la veritat de Déu i els ha iniciat en el seu projecte humanitzador.
Jesús els parla apassionadament de l’Esperit. No els vol deixar orfes. Ell mateix demanarà al Pare que no els abandoni, que els doni “un altre defensor” perquè “es quedi amb ells per sempre”. Jesús l’anomena “l’Esperit de la veritat”. Què s’amaga en aquestes paraules de Jesús?
Aquest “Esperit de la veritat” no cal confondre’l amb una doctrina. Aquesta veritat no s’ha de cercar en els llibres dels teòlegs ni en els documents de la jerarquia. És una cosa molt més profunda. Jesús diu que “viu amb nosaltres i està dins de nosaltres”. És alè, força, llum, amor… que ens arriba del misteri últim de Déu. Hem d’acollir-lo amb cor senzill i confiat.
Aquest “Esperit de la veritat” no ens converteix en “propietaris” de la veritat. No ve perquè imposem a d’altres la nostra fe ni perquè controlem la seva ortodòxia. Ve per no deixar-nos orfes de Jesús, i ens convida a obrir-nos a la seva veritat, escoltant, acollint i vivint el seu Evangeli.
Aquest “Esperit de la veritat” no ens fa tampoc “guardians” de la veritat, sinó testimonis. La nostra tasca no és disputar, combatre ni derrotar adversaris, sinó viure la veritat de l’Evangeli i “estimar Jesús guardant els seus manaments”.
Aquest “Esperit de la veritat” és a l’interior de cadascú de nosaltres defensant-nos de tot allò que ens pot apartar de Jesús. Ens convida a obrir-nos amb senzillesa al misteri d’un Déu, Amic de la vida. Qui cerca aquest Déu amb honradesa i veritat no està lluny d’ell. Jesús digué una vegada: “Tot aquell qui és de la veritat, escolta la meva veu”. És cert.
Aquest “Esperit de la veritat” ens convida a viure en la veritat de Jesús enmig d’una societat on sovint la mentida és anomenada estratègia; l’explotació, negoci; la irresponsabilitat, tolerància; la injustícia, ordre establert; l’arbitrarietat, llibertat; la manca de respecte, sinceritat…
Quin sentit pot tenir l’Església de Jesús si deixem que es perdi a les nostres comunitats “l’Esperit de la veritat”? Qui podrà salvar-la de l’autoengany, les desviacions i la mediocritat generalitzada? Qui anunciarà la Bona Notícia de Jesús en una societat tan necessitada d’alè i d’esperança?
