AVISOS 6-7 DESEMBRE
Aquest dilluns, festa de la Immaculada, hi haurà exposició major del 
Santíssim i una hora de pregària a la Parròquia dels Dolors. Serà de les 18’30 a les 19’30. A les 20 h. hi haurà la missa de costum. Estau convidats a participar-hi. Es prega puntualitat.
SEGON DIUMENGE D'ADVENT:
Comienza la Buena Noticia de Jesucristo, Hijo de Dios». Este es el inicio solemne y gozoso del evangelio de Marcos. Pero, a continuación, de manera abrupta y sin advertencia alguna, comienza a hablar de la urgente conversión que necesita vivir todo el pueblo para acoger a su Mesías y Señor.
En el desierto aparece un profeta diferente. Viene a «preparar el camino del Señor». Este es su gran servicio a Jesús. Su llamada no se dirige solo a la conciencia individual de cada uno. Lo que busca Juan va más allá de la conversión moral de cada persona. Se trata de «preparar el camino del Señor», un camino concreto y bien definido, el camino que va a seguir Jesús defraudando las expectativas convencionales de muchos.
La reacción del pueblo es conmovedora. Según el evangelista, dejan Judea y Jerusalén y marchan al «desierto» para escuchar la voz que los llama. El desierto les recuerda su antigua fidelidad a Dios, su amigo y aliado, pero, sobre todo, es el mejor lugar para escuchar la llamada a la conversión.
Allí el pueblo toma conciencia de la situación en que viven; experimentan la necesidad de cambiar; reconocen sus pecados sin echarse las culpas unos a otros; sienten necesidad de salvación. Según Marcos, «confesaban sus pecados» y Juan «los bautizaba».
La conversión que necesita nuestro modo de vivir el cristianismo no se puede improvisar. Requiere un tiempo largo de recogimiento y trabajo interior. Pasarán años hasta que hagamos más verdad en la Iglesia y reconozcamos la conversión que necesitamos para acoger más fielmente a Jesucristo en el centro de nuestro cristianismo.
Esta puede ser hoy nuestra tentación. No ir al «desierto». Eludir la necesidad de conversión. No escuchar ninguna voz que nos invite a cambiar. Distraernos con cualquier cosa, para olvidar nuestros miedos y disimular nuestra falta de coraje para acoger la verdad de Jesucristo. La imagen del pueblo judío «confesando sus pecados» es admirable. ¿No necesitamos los cristianos de hoy hacer un examen de conciencia colectivo, a todos los niveles, para reconocer nuestros errores y pecados? Sin este reconocimiento, ¿es posible «preparar el camino del Señor»?
José Antonio Pagola
2 Domingo de Adviento – B
(Marcos 1,1-8)
La nostra vivència religiosa encongeix o eixampla? 2n diumenge d’Advent
2n diumenge d’Advent. Cicle B
7 de desembre de 2014
Quin és l’inici, el punt de partida, per a conèixer Jesús?
Evidentment, és l’Evangeli que, literalment, significa Bona Notícia.
És la Bona Notícia de Jesús.
Aquí Jesús és el subjecte i l’objecte de la Bona Notícia.
Ho diré d’una altra manera:
Jesús és sempre Bona Notícia
Tota notícia bona produeix alegria i felicitat.
Conseqüència pràctica:
A on no es transmet felicitat i alegria no hi ha l’evangeli.
Amb massa freqüència la religió és origen d’amenaces, de prohibicions, de repressions, de sentiments de culpa, etc. En definitiva: això no són bones notícies. Això són notícies dolentes.
Per tant, aquí no hi ha Jesús
– hi ha malestar
– hi ha infelicitat
– hi ha neurosi
Això no pot ser la verdadera religió.
La Bona Notícia de Jesús no ve
– del Temple de Jerusalem o del Vaticà
– ni dels seus funcionaris
– ni de les seves cerimònies més o menys fastuoses.
La Bona Notícia ve del desert
– ve d’un profeta del desert.
L’Evangeli no comença en l’específicament religiós.
Comença en allò que és bàsic.
El principi i fonament per respectar i viure l’específicament religiós és començar per respectar allò que és laic.
Quan la religió no respecta aquest criteri bàsic fa mal a les persones i les allunya de Déu, perquè en comptes de creients fabrica fanàtics, obsessos i neuròtics. Malalts.
El tema que va centrar l’interès de Joan Baptista va ser el pecat i la confessió dels pecats.
El tema que a partir d’aleshores va centrar l’interès de Jesús fou:
– la vida– la felicitat
– l’alegria de la gent
– la vida dels pobres i malalts
– la felicitat dels s’ho passen malament, dels que pateixen
– l’alegria dels que han perdut l’esperança
La verdadera religió regenera.
El fanatisme és terrorífic i per això espanta i allunya.
Preguntem-nos cap a on va la nostra vivència religiosa
– encongeix o eixampla?
– atrau o bé espanta?
És realment Bona Notícia pels que ens envolten?
