OCTAVARI PER LA UNITAT DELS CRISTIANS
(CR) 'Dóna'm aigua' és el que Jesús va dir a la samaritana segons l'evangeli de Joan. I aquesta és la invitació que enguany recull la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians que se celebra arreu del món. Des de diumenge, els cristians són cridats a participar dels diferents actes ecumènics per promoure la unitat que Jesús va demanar als seus deixebles.
La proposta té lloc, com marca la tradició, entre les festivitats de la confessió de Sant Pere i la conversió de Sant Pau, és a dir, del 18 al 25 de gener, i es tracta d'una iniciativa del Pontifici Consell per a la Promoció de la Unitat dels Cristians i del Consell Mundial d'Esglésies.
DIUMENGE TERCER
IR DETRÁS DE JESÚS
Cuando el Bautista fue detenido, Jesús vino a Galilea y comenzó a «proclamar la Buena Noticia de Dios». Según Marcos, no enseña propiamente una doctrina para que sus discípulos la aprendan y difundan correctamente. Jesús anuncia un acontecimiento que está ya ocurriendo. Él lo está ya viviendo y quiere compartir su experiencia con todos.
Marcos resume así su mensaje: «Se ha cumplido el plazo»: ya no hay que mirar hacia atrás. «Está cerca el reino de Dios»: pues quiere construir un mundo más humano. «Convertíos»: no podéis seguir como si nada estuviera ocurriendo; cambiad vuestra manera de pensar y de actuar. «Creed en esta Buena Noticia». Este proyecto de Dios es la mejor noticia que podéis escuchar. Después de este solemne resumen, la primera actuación de Jesús es buscar colaboradores para llevar adelante su proyecto. Jesús va «pasando junto al lago de Galilea». Ha comenzado su camino. Es un profeta itinerante que busca seguidores para hacer con ellos un recorrido apasionante: vivir abriendo caminos al reino de Dios. No es un rabino sentado en su cátedra, que busca alumnos para formar una escuela religiosa. Ser cristiano no es aprender doctrinas, sino seguirle a Jesús en su proyecto de vida.
El que toma la iniciativa es siempre Jesús. Se acerca, fija su mirada en aquellos cuatro pescadores y los llama a dar una orientación nueva a sus vidas. Sin su intervención, no nace nunca un verdadero cristiano. Los creyentes hemos de vivir con más fe la presencia viva de Cristo y su mirada sobre cada uno de nosotros. Si no es él, ¿quién puede dar una nueva orientación a nuestras vidas?
Pero lo más decisivo es escuchar desde dentro su llamada: «Venid detrás de mí». No es tarea de un día. Escuchar esta llamada significa despertar la confianza en Jesús, reavivar nuestra adhesión personal a él, tener fe en su proyecto, identificarnos con su programa, reproducir en nosotros sus actitudes… y, de esta manera, ganar más personas para su proyecto.
Este podría ser hoy un buen lema para una comunidad cristiana: Ir detrás de Jesús. Ponerlo al frente de todos. Recordarlo cada domingo como el líder que va por delante de nosotros. Generar una nueva dinámica. Centrarlo todo en seguir más de cerca a Jesucristo. Nuestras comunidades cristianas se transformarían. La Iglesia sería diferente.
José Antonio Pagola
3 Tiempo Ordinario – B
(Marcos 1,14-20)
25 de enero 2015
El que construeix són els determinis continuats i fidels. Diumenge III de durant l’any
Diumenge III de durant l’any. Cicle B
25 de gener de 2015
“Convertiu-vos perquè està a prop el Regne de Déu.”
Em pregunto què poden dir-li aquestes paraules a un home o a una dona dels nostres dies i el nostre temps.
A ningú ens atrau escoltar una crida a la conversió.
De seguida pensem en quelcom costós i poc agradable: una ruptura que ens portaria cap a una vida gens atractiva ni desitjable, plena només de sacrificis i renúncies.
És realment així?
El verb grec “convertir-se” significa
– rumiar
– revisar l’enfoc de la vida
– reajustar la perspectiva.
El primer que hem de revisar és
– què bloqueja la nostra vida?
Alliberar la vida de
– pors
– egoismes
– tensions
– esclavituds que ens impedeixen créixer d’una manera sana i harmoniosa.
La conversió que no produeix pau i alegria no és autèntica. No ens apropa a Déu.
Hem de viure confiant en la grandesa de l’amor que Déu ens té.
És això el que anirà transformant i millorant el nostre viure.
La vida mai no és plenitud ni èxit total.
Hem d’acceptar que estem inacabats.
No hem de cedir mai al desànim.
Aprendre a viure del perdó: sense vanitat, sense orgull, sense tristesa, sense autosuficiència.
Perquè, com diu Isaïes: “Per la conversió i la calma sereu alliberats.” (Is 30,15). Realment ho som?
Què vol dir seguir a Jesús?
Què exigeix de nosaltres?
Seguir Jesús és assumir com a projecte de vida el que Jesús deia per tota la Galilea: Ha arribat l’hora de prendre’s seriosament el projecte del Regne de Déu.
Per tant i en conseqüència, què és el decisiu i determinant?
El decisiu i determinant és creure que l’Evangeli és la Bona Notícia que ha d’orientar les nostres vides.
Realment les orienta les nostres vides l’Evangeli?
Sí o no?
Les excuses no valen res: són escapatòries inútils, són fugides d’estudi.
El que realment construeix són els determinis continuats i fidels.
AVISOS 24-25 GENER
— Amb el lema “Vos donaré un cor nou, infondré en vosaltres un Esperit nou”, començarem unes catequesis per a adults. Les sessions seran els dilluns i dijous a les 20’30 h. a partir del dia 26 de gener a la Parròquia de Sant Pau (edifici del catecumenium). Donaran les catequesis membres de les comunitats neocatecumenals.
— El pròxim dia 8 de febrer, diumenge, a les 20’30 hs. En el restaurant el “Cruce”, hi haurà un sopar a benefici de les obres de la Parròquia de Sant Pau. Els tiquets es poden aconseguir a les tres parròquies i als llocs de costum (ca ses Macianeres, tenda Sospiros, i perruqueria ca na Randa). El donatiu és de 15 euros. L’altra vegada va ser molt participat, esperam que també ho sigui en aquesta ocasió. Moltes gràcies!
