AVISOS 17-18 OCTUBRE
– La col·lecta d’avui és pel DOMUND.
2015:-
La Col.lecta de totes les Parròquies i entitats de Manacor ha estat =
5.186 euros
– Recordar que aquest diumenge dia 18 a les 5 del capvespre a la Seu hi ha la missa en acció de gràcies per la canonització del Beat Juníper Serra.
DIUMENGE 29º del Temps Ordinari
Muchas personas son conscientes de que si se quedan "fuera de servicio", en realidad, se están quedando encerradas en la soledad, sin fuerzas, centrados en uno mismo, débiles, desorientados…Por eso, servir en equipo es un camino ilusionante.
Nada de eso entre vosotros
Santiago y Juan, los hijos del Zebedeo, se separan del grupo y se acercan ellos solos a Jesús. No necesitan de los demás. Quieren hacerse con los puestos más privilegiados y ser los primeros en el proyecto de Jesús, tal como ellos lo imaginan. Su petición no es una súplica sino una ridícula ambición: «Queremos que hagas lo que te vamos a pedir». Quieren que Jesús los ponga por encima de los demás. Jesús parece sorprendido. «No sabéis lo que pedís». No le han entendido nada. Con paciencia grande los invita a que se pregunten si son capaces de compartir su destino doloroso. Cuando se enteran de lo que ocurre, los otros diez discípulos se llenan de indignación contra Santiago y Juan. También ellos tienen las mismas aspiraciones. La ambición los divide y enfrenta. La búsqueda de honores y protagonismos interesados rompen siempre la comunión de la comunidad cristiana. También hoy. ¿Qué puede haber más contrario a Jesús y a su proyecto de servir a la liberación de las gentes? El hecho es tan grave que Jesús «los reúne» para dejar claro cuál es la actitud que ha de caracterizar siempre a sus seguidores. Conocen sobradamente cómo actúan los romanos, «jefes de los pueblos» y «grandes» de la tierra: tiranizan a las gentes, las someten y hacen sentir a todos el peso de su poder. Pues bien, «vosotros nada de eso». Entre sus seguidores, todo ha de ser diferente: «El que quiera ser grande, sea vuestro servidor; y el que quiera ser primero, sea esclavo de todos». La grandeza no se mide por el poder que se tiene, el rango que se ocupa o los títulos que se ostentan. Quien ambiciona estas cosas, en la Iglesia de Jesús, no se hace más grande sino más insignificante y ridículo. En realidad, es un estorbo para promover el estilo de vida querido por el Crucificado. Le falta un rasgo básico para ser seguidor de Jesús. En la Iglesia todos hemos de ser servidores. Nos hemos de colocar en la comunidad cristiana, no desde arriba, desde la superioridad, el poder o el protagonismo interesado, sino desde abajo, desde la disponibilidad, el servicio y la ayuda a los demás. Nuestro ejemplo es Jesús. No vivió nunca «para ser servido, sino para servir». Este es el mejor y más admirable resumen de lo que fue él: servicio a todos.
José Antonio Pagola
(Marcos 10,35-45)
18 de octubre 2015
La parròquia no és del rector.
Diumenge XXIX de durant l’any
Josep Llunell
Santiago i Joan s’apropen a Jesús amb una petició estranya: ocupar els llocs d’honor al seu costat.
“No sabeu pas què demaneu” –els hi diu Jesús.
Amb la seva petició demostren que no han entès res del seu projecte al servei del Regne de Déu i la seva justícia.
Per què?
Perquè no pensen en seguir el Mestre sinó en asseure’s en els primers llocs. En veure aquesta actitud, els altres deu s’indignen.
També ells alimenten somnis ambiciosos. Tots cerquen assolir algun poder, honor o prestigi. L’escena és francament escandalosa. El pensament de Jesús és clar.
No ha de ser així. Cal anar, justament, en la direcció contrària.
Cal arrancar del seu moviment de seguidors aquesta malaltia del poder que tots coneixeu en l’Imperi de l’emperador Tiberi i els governs d’Antipas i d’Herodes. Un poder que no fa sinó tiranitzar i oprimir.
Entre els seguidors de Jesús no ha d’existir aquesta jerarquia de poder. Què vol dir això? Que ningú ha d’estar per damunt dels altres. Aquí no ha d’haver-hi amos de cap mena.
Concretament:
La parròquia no és del rector. L’Església no és del bisbes, ni dels cardenals, ni del papa. El poble dels creients no és propietat dels teòlegs.
Resumint: Qui vulgui ser gran que es posi a servir a tots. El model verdader és Jesús.
Jesús
–no governa
–no s’imposa
–no domina
–no controla.
Jesús
–no ambiciona cap poder
–no s’atribueix títols honorífics
–no busca el seu propi interès.
Què és lo seu?
Lo seu és servir i donar vida.
Per això és el primer i més gran. Necessitem a l’Església cristians disposats a gastar la seva vida pel projecte de Jesús, no per altres interessos. Creients sense ambicions personals que treballin d’una manera callada, discreta i anònima per un món més humà i per una Església més evangèlica.
Seguidors de Jesús que s’imposin per la qualitat de la seva vida de servei eficaç i desinteressat i generós.
Pares que es desviuen pels seus fills.
Educadors entregats dia rere dia a la seva difícil tasca. Homes i dones que han fet de la seva vida un servei als més necessitats i desvalguts. Aquests són el millor que tenim a l’Església.
Són els més grans als ulls de Jesús. És aquest el nostre estil i la nostra conducta?
