DIUMENGE TERCER DEL TEMPS ORDINARI:
COMUNICACIONS:
– Amb el lema “l’Amor del Crist ens té agafats”, estam celebrant, un any més, la setmana de pregària per la Unitat dels Cristians Que acabarà el pròxim dimecres dia 25. Preguem per aquesta intenció.
– Dimecres dia 25 és la festa de la Conversió de Sant Pau.
La celebrarem el pròxim dissabte dia 28 a la Parròquia de sant Pau que el té per titular.
La missa solemne serà a les19’30 h. Estau convidats a participar-hi.
– Dijous dia 26 hi haurà reunió del Moviment de Vida Creixent. Com de costum serà a les 18 h.
Quelcom nou i Bo
El primer escriptor que recollí l’actuació i el missatge de Jesús ho resumí tot dient que Jesús proclamava la “Bona Nova de Déu”. Més endavant, els altres evangelistes usen el mateix terme grec (euaggelion) i expressen la mateixa convicció: en el Déu anunciat per Jesús, la gent hi trobava quelcom “nou” i “bo”.
¿ Hi ha en aquest Evangeli quelcom encara que pugui esser llegit, enmig de la nostra societat indiferent i descreguda, com a nou i bo per a l’home i la dona del nostre temps ? ¿Qualque cosa que es pugui trobar en el Déu anunciat per Jesús i que no el proporcioni fàcilment la ciència, la tècnica o el progrés ? ¿ Com és possible viure la fe en Déu al nostre temps ?
A l’Evangeli de Jesús. Els creients ens trobem amb un Déu des del qual podem sentir i viure la vida com un regal que té l’origen en el misteri últim de la realitat que és Amor. Per a mi és bo no sentir-me tot sol i perdut en l’existència o en mans del destí o l’atzar. Tinc Algú en qui puc confiar i a qui puc agrair la vida.
A l’Evangeli de Jesús ens trobem amb un Déu que, malgrat les nostres beneitures, ens dóna força per a defensar la nostra llibertat sense haver de ser esclaus de qualsevol ídol; per a seguir aprenent sempre noves formes i més humanes de treballar i fruir, de sofrir i estimar. Per a mi és bo poder comptar amb la força de la meva petita fe en aquest Déu.
A l’Evangeli de Jesús ens trobem amb un Déu que desvetlla la nostra responsabilitat per a no desentendre’ns dels altres. No podem fer grans coses, però sabem que podem contribuir a una vida més digna i més feliç per a tots si pensem sobretot en els més necessitats i indefensos. Per a mi és bo creure en un Déu que em demana freqüentment què faig pels meus germans. Em fa viure amb lucidesa i dignitat.
A l’Evangeli de Jesús ens trobem amb un Déu que ens ajuda a llucar que el mal, la injustícia i la mort no tenen la darrera paraula. Un dia, tot el que aquí no ha pogut ser, el que ha quedat a mitges, els anhels més grans i els desitjos més pregons assoliran en Déu sa plenitud. A mi em fa viure bé i esperar la mort amb aquesta confiança.
Cada un de nosaltres ha de decidir com vol viure i com vol morir. Cada un ha d’escoltar la seva pròpia veritat. Per a mi no és el mateix creure en Déu qu no creure. A mi em fa bé poder fer el meu recorregut per aquest món sentint-me acollit, enfortit, perdonat i salvat pel Déu revelat en Jesús.
Sense ajuda pràctica als desgraciats de la terra no hi ha veritable progrés humà.
Diumenge III de durant l’any
Resulta fàcil resumir el Missatge de Jesús.
Déu no és un ser indiferent i llunyà que es mou en el seu món desconegut interessat només pel seu honor i els seus drets.
Déu és Algú que busca per a tots el millor. La seva força salvadora està actuant en el més fondo de la vida.
Només vol la col·laboració de les seves criatures per conduir el món a la seva plenitud: “El Regne de Déu està a prop. Canvieu.”
Però, què és col·laborar en el projecte de Déu? I, en què s’ha de canviar?
La crida de Jesús es dirigeix a tots, perquè tots hem d’aprendre a mirar la vida i a actuar d’una manera diferent.
Concretem punts clars:
Primer: la compassió ha de ser sempre el principi d’actuació.
Cal introduir en el món compassió cap els que pateixen: “Sigueu compassius com ho és el Pare del Cel.”
Sobren del tot les grans paraules que parlen de justícia, igualtat o democràcia. Sense compassió cap als últims no són res ni valen res les paraules més eloqüents.
Sense ajuda pràctica als desgraciats de la terra no hi ha veritable progrés humà o que mereixi aquest nom.
Segon: la dignitat del últims ha de ser la primera fita, el gran objectiu. “Els últims seran els primers.” Cal donar a la història una nova direcció. Cal posar a la cultura, a l’economia, a les democràcies i a les esglésies mirant cap els que no poden viure d’una manera digna.
Tercer: cal impulsar un procés de curació que alliberi la humanitat de tot el que la destrueix i degrada. “Aneu i cureu.”
Jesús no va trobar un llenguatge millor ni més clar, ni més entenedor:
–el decisiu és curar
–alleujar les sofrences
–compartir-les
–sanejar la vida
–construir una convivència orientada cap el màxim de felicitat per a tots.
Aquest és el gran testimoni i l’herència de Jesús.
Mai ni enlloc no es construirà la vida, tal com Déu la vol, si no és alliberant als últims de la seva humiliació i del seu patiment.
Com hi pensem col·laborar nosaltres que ens tenim per bones persones?
Sobren totes les excuses que sempre tenim a punt. Falten compromisos personals que responguin amb fets, no amb paraules eloqüents.
Què respondrem nosaltres?
És més fàcil formular preguntes que no pas trobar bones respostes. És a dir, convincents.
Els infants, com més espavilats, més preguntes fan i no sempre resulta fàcil respondre-les. Si us preguntessin quina és la síntesi, el resum del missatge de Jesús, què respondríeu?
* * * * *
