Temps Pasqual
Ac 10,34a.27-43 1 Co 5,6b-8 Mc 16,1-7
|
1 Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. 2 El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. 3 Es deien entre elles:
–¿Qui ens farà rodolar la pedra de l'entrada del sepulcre?
4 Llavors van alçar els ulls i s'adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa. 5 Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove vestit de blanc, i s'esglaiaren. 6 Ell els diu:
–No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat. 7 Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: "Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir."
|
Foscor i buidor
Divendres a la tarda es va produir una negra foscor, una gran buidor, un impressionant silenci, un fort bloqueig. La foscor del fet inexplicable de la condemna i execució a mort en creu d’un innocent, la buidor per l’absència d’una persona molt estimada, el silenci del «perquè» d’aquell trist esdeveniment, el bloqueig imposat per una grossa pedra i per la llei del repòs del dissabte.
Sensibilitat
Però la sensibilitat d’unes dones no van poder resistir aquella situació. I així que començava a desaparèixer la foscor de la nit i el bloqueig del repòs de dissabte i s’albirava el nou diumenge, amb gran sorpresa, es troben rodolada la grossa pedra que tancava el sepulcre, i el seu interior ben buit del cos de Jesús. Però la veu i l’ anunci del jove assegut va omplir la buidor dels seus cors “No tingueu por! Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat! No hi és aquí!
Plenitud i lluminositat
Mai una buidor, com aquella del sepulcre, paradoxalment, no havia omplert tant unes altres buidors! Les buidors del seus cors!
Aquelles dones havien de començar a entendre que una vida, tan única, com la de Jesús, no podia esfumar-se. Déu, el Pare, que tant l’estimava i, havent Jesús complert tan esplèndidament la missió que li havia encomanat, no podia retenir-lo en la mort purament humana. Ell el va ressuscitar a la vida divina, a la que des de sempre havia tingut en comunió amb l’Esperit Sant, però que havia estat com “amagada” en la seva encarnació per complir la seva missió de salvació de tota la humanitat. No podia ser d’altra manera!
Aquell diumenge estava destinat a ser més lluminós que el que va ser el del diumenge anterior en la seva entrada a Jerusalem aclamat per una gran multitud. Va ser més lluminós que el que ningú no pot imaginar.
Anunci
I aquelles dones sorpreses, i encara preses per la por, reben l’encàrrec de fer l’anunci als deixebles, especialment a Pere, de la gran notícia de la resurrecció, allà on tot va començar. A la Galilea, ells i elles havien de ser testimonis vius de la seva vida, mort i resurrecció. Continuant la missió de Jesús havien d’anunciar i transparentar la Vida Nova de Jesús ressuscita
Nosaltres, testimonis
Aquest gran anunci ens ha arribat també a nosaltres. I estem cridats a ser també transmissors d’aquest Vida de Jesús ressuscitat, no tan amb les paraules com seguint les actituds de Jesús, que son vida i transmeten vida a les nostres “Galilees”, als nostres entorns. Val la pena viure i transmetre vida al nostre món amb tantes foscors de ment i amb tantes buidors de cor.
Francesc Xicoy
EL DIA DE PASQUA:
ELS "SALERS" CAPTEN PANADES
AL MONESTIR
DE LA CASA BUIDA AL SEPULCRE BUIT I EL COR PLE
1.- Que buida que està la casa des que tu vas marxar. Miri on miri tot em recorda la teva presència, la teva veu, les mirades i aquella complicitat de la nostra vida. Armaris, llibres, el sofà… com si d'aquí a una estona hagués de sentir el soroll de les teves claus i aquell hola tan peculiar de la teva veu. Ja fa temps que vas marxar, però és com si fes només un moment.
2.- Avui he anat al cenacle. Tot és buit. Estàvem tan tristes i cansades de plorar que teníem secs els ulls i els cors de pedra. No podem entendre per què Déu et va abandonar i vas morir a la creu com si fossis el pitjor malfactor de tot el poble. Que buida i tenebrosa és aquesta sala, tan plena de les teves paraules, del teu pa i vi presencial i misteriós! La buidor de fora ens ha portat a una total buidor de dins mateix de la nostra ànima.
3.- No ho sabeu? El sepulcre és buit. A primera llum hi hem anat i no hi havia la guàrdia, la pedra estava apartada i Ell no hi era. Un esglai terrible ens ha deixat sense esma. Potser han robat el seu cos? Quina buidor!! Ni el seu cos mort podem ara tenir!
4.- Jesús és viu! La vida ha vençut la mort. L’amor ha vençut l’odi, la plenitud ha vençut la tristor. És entre nosaltres, viu en nosaltres, segueix el Regnat de Déu. No el veiem amb els ulls, però el sentim en el cor. No marxarà mai més del nostra entorn.
Hem tornat a casa, la interior del cor, i la de pedra i fusta del cos, i estava plena, més plena que abans. Ara no veiem Jesús amb els ulls del cos, però sí amb els de la fe, l’esperança i l’amor. Jesús és viu i ens estima i ens crida. Som-hi, doncs.
