GUIÓ Pregària 2 d'Agost 2018

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: pàgina 232 “Juntam les mans germans”

Reso de Vespres: Antífones i salmòdia: pàgines 61 – 66

Lectura: “Un diari de GRATITUD” (Amàlia).

Responsori breu: pàgina 68

Magníficat: pàgina 68 – 69

Pregàries + Oració: pàgina 69 (Joan Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitàries.

Exhortación Apostólica GAUDETE ET EXSULTATE: Capítol IV Algunas notas de la Santidad en el Mundo Actual: nº 122 – 128 (Hnas. Pureza).

Cant: Pange Lingua (pag. 218) estrofes 5 i 6 J. Perelló (oració i es posa el mandil) genollats.

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.

* * * * * * * * 

COMUNICACIONS:

Diumenge 19 d'agost, a les 20 h, presidirà l'Eucaristia a la Parròquia de Ntra. Sra. dels Dolors de Manacor.

Mons. Lluís F. Ladària Ferrer, prefecte de la Congregació per la Doctrina de la Fe, i creat cardenal recentment pel papa Francesc, presidirà dues celebracions d'acció de gràcies a la seva vila natal. Es tracta de les primeres celebracions a les quals assistirà el nou cardenal després de la seva creació el 28 de juny de 2018. 
Diumenge 19 d'agost, a les 20 h, presidirà l'Eucaristia a la Parròquia de Ntra. Sra. dels Dolors de Manacor. 

Dissabte 8 de desembre, festa de la Immaculada Concepció i titular de la Diòcesi de Mallorca, presidirà la missa de les 10:30 h a la Catedral de Mallorca.

Lluís F. Ladària Ferrer (Manacor, 1944), jesuïta, ha estat professor de teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i el juliol de 2017 va ser nomenat pel papa Francesc prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, on va arribar com a secretari el 2008. El passat 29 de juny va rebre la porpra cardenalícia juntament amb altres 13 prelats. 

* * * * * 

NOU CATECISME…
El nou redactat del número 2267 del Catecisme de l'Església Catòlica sobre la pena de mort ha estat anunciat aquest dijous pel cardenal mallorquí Lluís F. Ladaria, el nou Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe.

El text del Catecisme ja vigent des de l’1 d’agost és el següent:

 

*  *  *  *  *

VIURE EUCARÍSTICAMENT

Hi ha quatre verbs que descriuen la manera com Jesús procedeix per estimar i servir als seus. Es una seqüència que trobem a les multiplicacions dels pans i dels peixos però, sobre tot, al darrer sopar amb els seus amics. Aquests verbs són: prengué, beneí, partí i repartí.

Prendre és tenir la llibertat interior de poder disposar de les coses sense apoderar-se’n, ni que elles s’apoderin de tu. Prendre és fa demanant permís a allò altre, per a crear junts el que és més que la suma de tots dos. Així, va prendre el pa Jesús.

Beneir és donar gràcies per que ets a punt de perllongar-te en allò que tens entre mans. Beneir és reconèixer aquell qui t’ha donat els sentits per percebre, el cor per estimar i la raó per entendre que mai seràs sol. A Déu el reconeixes i l’estimes en tot allò que et posa a l’abast. Beneint alçava la copa Jesús.

Partir és descobrir que al voltant teu hi ha altres que no gaudeixen del que és a les teves mans. I quan ho veus no pots fer altra cosa que posar en acte el que sents. En partir-ho acceptes el risc de tenir-ne menys per tu, però estàs convençut que l’essencial no s’esmicola quan es parteix per amor. Més aviat es multiplica. Així s’oferia Jesús.

Repartir és acostar-se a l’altre per donar-li el que t’ha arribat i vols que sigui de tots. Repartir és fer personal l’obsequi, retornant a l’altre la dignitat, potser qüestionada. Així va estimar Jesús.

 

Si vols configurar-te al seu estil prova el bé que et farà procedir així: prendre, beneir, partir i repartir.

 

DIUMENGE  XVIII  DEL  TEMPS  ORDINARI:

DIUMENGE XVIII

(Power-point)

 

 

 

Éx 16,2-4.12-15 Ef 4,17.20-24 Jn 6,24-35

Homilia per al diumenge 5 d'agost de 2018

1- Diu l’evangeli que, aquella gent, en veure que Jesús se n’ha anat, puja a les barques i el van a buscar. Han experimentat que estar prop de Jesús els resulta positiu: la seva paraula il·luminadora, la seva força guaridora, la seva sensibilitat per les necessitats de tots ells…

Aquest fet ens pot desvetllar molts interrogants personals. Per exemple: també em busca a mi la gent? Troben al meu costat, serenor, estimació, esperança, impuls a tirar endavant? O tal vegada, ningú no em busca? Per què? No serà perquè sóc massa egoista, autosuficient, pessimista…? Ningú no es troba bé al costat d’una persona d’aquesta mena.

I una altra pregunta: al costat de qui em trobo bé jo, quines són les meves “companyies” preferides? Són persones vitalitzants que m’impulsen a donar un sentit profund a la meva vida? O més aviat són persones superficials, buides?
És un auto-test molt revelador per conèixer un aspecte important de la meva personalitat i la meva autèntica escala de valors. Perquè nosaltres tendim a ajuntar-nos amb aquells  que són semblants  a nosaltres i estimen i valoren les mateixes coses.

Fem-nos encara una darrera pregunta: Tinc jo afany de  trobar-me amb Jesús? Per què? Traguem-ne conseqüències de totes aquestes qüestions.

2- L’evangeli ens fa veure també que la fe d’aquella gent és minsa o inexistent. Busquen Jesús perquè en treuen un avantatges materials, significats pel “pa”. “Vosaltres no em busqueu pel que signifiquen els prodigis que heu vist, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat satisfets”- els diu.

I nosaltres, per què busquem Jesús? Perquè volem trobar sentit a la nostra vida i perquè volem col·laborar amb Ell en la construcció d’un món més just, més d’acord amb el projecte de Déu? O bé solament perquè ens solucioni els nostres problemes? Si fos això darrer, ens assemblaríem a aquella gent.
És clar que puc demanar per la salut, perquè trobi feina, perquè no em manqui el pa, o perquè es guareixi el meu fill. És clar que sí.

Però si em quedés aquí, sense buscar, per damunt de tot, que es faci la voluntat de Déu en la meva vida, si no m’oferís per col·laborar amb Ell per anar transformant el món, llavors en comptes de servir al Senyor, més aviat em serviria del Senyor: intentaria aprofitar-me’n.

La rectitud d’intenció és l’element fonamental per calibrar la sinceritat i profunditat de la nostra fe.

Per què m’interessa ser amic de Jesús? Busco identificar-me cada cop més amb la seva voluntat, o més aviat pretenc que Ell s’acomodi a la meva.

3- I fixem-nos en un altre aspecte de l’evangeli en el qual potser també en hi veurem reflectits.

Aquells homes no s’acaben de fiar de Jesús. Volen una demostració feta al seu gust. “Quin senyal prodigiós ens doneu perquè nosaltres us creguem? – li diuen.
Això també ens pot passar a nosaltres. Per tal de poder creure que Déu realment ens estima, sovint “exigim” que ens concedeixi allò que li demanem en la pregària. Altrament, no acabem d’estar segurs de la seva estimació.
Hi ha persones que afirmen que estan “perdent la fe” perquè demanen certes coses al Senyor, però aquest – segons diuen- es “fa el sord” i no els escolta.
Però això és empetitir Déu. Això equival a creure que nosaltres sabem millor que Ell, allò que més ens convé. Quina autosuficiència!

Després d’haver llegit l’evangeli, encara no tinc prou motius per creure que Déu m’estima? No s’ha fet home i ha mort per mi? Quina altra prova necessito?
No hem de dubtar mai de la seva estimació perquè el seu amor és fidel per sempre. Ell no deixa d’estimar-nos, ni  tan sols quan estic a les fosques  o tinc la sensació de no ser escoltat. Ell no falla mai. Per què no confiem més?

4- Hi ha encara una darrera consideració important en aquest evangeli. Quan Jesús els fa descobrir que el mannà no és pa de debò i que Ell és l’únic que dóna vida, n’hi demanen: “Senyor, doneu-nos sempre d’aquest pa”.

Perquè ells, encara que no en siguin conscients, tenen realment fam de Jesús, l’únic pa que il·lumina el camí i asserena els cors, l’únic que dóna força i vida.
De què tinc fam jo? Quines són les meves aspiracions, els meus anhels més profunds? Queden satisfets alguna vegada? Per què?

Sobretot, els pares i educadors, s’haurien de preguntar quins valors transmeten als infants i joves, de què els fan “venir gana”.

Evidentment, és positiu que se’ls inculqui interès pels estudis, per la salut, per l’esport, per capacitar-se professionalment… Però n’hi ha altres tipus de “pa” que també els haurien d’inculcar, si volen que ells creixin com a persones, que puguin trobar sentit a la seva vida i que siguin feliços.

Per exemple, ser solidaris, saber descobrir Déu present en la seva vida estimant-los, ser portadors de pau i d’unió, saber perdonar i respectar els altres… Sabem inculcar-ho?

Reflexionem-hi. 
 
 

 

EVANGELI

+ Lectura del sant Evangeli segons Sant Joan.

Joan 6, 24-35

Els qui vénen a mí no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set

 

24 Així, doncs, quan la gent s'adonà que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se n'anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús. 25 Així que el trobaren a l'altra banda del llac, li van preguntar: –Rabí, quan has arribat? 26 Jesús prengué la paraula i els digué: –Us ho ben asseguro: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals prodigiosos, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats. 27 Però no us heu d'afanyar tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna. I el Fill de l'home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l'ha acreditat amb el seu segell. 28 Ells li preguntaren: –Com hem d'actuar per a fer les obres de Déu? 29 Jesús els respongué: –L'obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat. 30 Li replicaren: –I tu, quin senyal prodigiós realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer? 31 Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l'Escriptura: Els donà pa del cel per aliment. 32 Llavors Jesús els respongué: –Us ho ben asseguro: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l'autèntic pa del cel. 33 El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món. 34 Ells li demanen: –Senyor, dóna'ns sempre pa d'aquest. 35 Jesús els diu: –Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.

 

Paraula de Déu.

 

PA DE VIDA ETERNA

¿Per què interessant-nos per Jesús després de vint segles ? ¿Què podem esperar d'ell ? ¿ Què ens pot aportar als homes i dones del nostre temps ?¿ Ens pot resoldre els problemes del món actual ? L'evangeli de Joan parla d'un diàleg interessant de Jesús amb una multitud a les vores del llac de Galilea.

El dia abans han compartit amb Jesús una menjada sorprenent i gratuita. Han menjat fins a assaciar-se. ¿ Com podran deixar-lo anar-se'n ? Cerquen que Jesús repeteixi son gest i els alimenti de franc un altre cop. No pensen en res més.

Jesús els desconcerta amb un plantejament no esperat: “No heu de treballar per un menjar que es fa malbé sinó pel menjar que es conserva sempre i dóna la vida eterna”. Però, ¿ no cal tenir cura del pa de cada dia? És indispensable per a viure. El necessitem i cal treballar perquè no manqui a ningú. Jesús ho sap. El pa és el primer. Sense menjar no es pot viure. Per això té cura dels famolencs i captaires que no reben dels rics ni les miques que cauen de taula. Per això maleeix els terratinents insensats que acumulen el gra sense pensar amb els pobres. Per això ensenya als seus seguidors a demanar cada dia al Pare el pa per a tots els seus fills.

Jesús vol desvetllar dins ells una fam diferent. Els parla d'un pa que no assacia només la fam d'un dia, sinó la fam i set de vida que hi ha dins l'esser humà. No l'oblidem. Dins nosaltres hi ha fam de justícia per a tots, fam de llibertat, de pau, de veritat. Jesús es presenta com aquest Pa que ens ve del Pare, no per a assaciar-nos  de menjar sinó “per a donar vida al món”.

Aquest Pa, vingut de Déu, “dóna la vida eterna”. Els aliments que mengem cada dia ens mantenen vius durant un temps, però arriba un moment en el qual no poden defensar-nos de la mort. Inútil és seguir corrent. No ens poden donar vida més enllà de la mort.

Jesús es presenta com a “Pa de vida eterna”. Cadascú ha de decidir com vol viure i com vol morir. Però, els que ens deim seguidors seus hem de saber que creure en Crist és alimentar en nosaltres una força imperible, començar a viure quelcom que no acabarà amb la nostra mort. Senzillament, seguir a Jesús és entrar en el misteri de la mort sostinguts per sa força ressuscitadora.

Quan aquelles gents de Cafarnaum escoltaven aquestes paraules, cridaven des del més pregon del cor: “Senyor, donau-nos sempre d'aquest pa”. Des de la nostra fe vacil·lant, a voltes no gosem a demanar una cosa semblant. Tal volta, ens preocupem només de la menjada de cada dia. I, a voltes, només de la nostra.

 

EL MILLOR TREBALL

Els treballs que Déu vol.

L'evangelista Joan ofereix la seva visió de la fe cristiana amb discursos i conversacions entre Jesús i la gent a les voreres del llac de Galilea. Jesús els diu que no treballin per qualsevol cosa, que no pensin només en un “aliment que passa”. L'important és treballar en l'horitzó a “la vida eterna”.

Sens dubte, és així. Jesús té raó. Però, ¿quin és el treball que vol Déu? Aquesta és la pregunta de la gent: ¿com ocupar-nos en els treballs que Déu vol? La resposta de Jesús és desconcertant. L'únic treball que Déu vol és aquest: “que cregueu en el que Déu us ha enviat”.

“Creure en Jesús” no és una experiència teòrica, un exercici mental. No és simplement una adhesió religiosa. És un “treball” en el qual els seus seguidors han d'esmerçar la seva vida.. Creure en Jesús és quelcom que cal cuidar i treballar cada dia.

“Creure en Jesús” és configurar la vida des d'ell, convençuts de que sa vida fou vertadera: una vida que condueix a la vida eterna. Llur manera de viure a Déu com a Pare, la seva forma de reaccionar sempre amb misericòrdia, son deler en desvetllar esperança és el millor que pot fer l'esser humà.

“Creure en Jesús” és viure i treballar per quelcom últim i decisiu, esforçar-se per un món més humà i just; fer més real i més creïble la paternitat de Déu; n'oblidar els qui passen el risc de ser oblidats per tots, inclús per les religions. I fer tot això sabent que el nostre petit compromís, sempre pobre i limitat, és el treball més humà que podem fer.

Per això, desentendre's de la vida dels altres, viure-ho tot amb indiferència, tancats dins els nostres interessos, ignorar el sofriment dels que trobem pel camí, són actituds que indiquen que no estem “treballant” la nostra fe en Jesús.

 

 

 

 

 

 

     ENTRAR A LA PARRÒQUIA