CARITAS MANACOR
(Programa "MOSAIC" Bisbat de Mallorca 30 juny 2019)
Mentre feien camí, un li digué: Et seguiré arreu on vagis.
Jesús li respongué: Les guineus tenen caus, i els ocells,
nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap.
(POWER-POINT clicar)
* * * * *
COMUNICACIONS:
– Dijous 4 de juliol, pregària amb exposició del Santíssim a l’església de Fartàritx a les 20:30h.
Organitza grup Adoració Nocturna. És un acte obert a tothom. 
– Diumenge passat, festivitat del Corpus, vàrem recaptar per Càritas a les nostres parròquies de Manacor un total de 2.213,32 euros.
– L’ofrena floral al Sant Crist va ser de 886,61 euros.
Moltes de gràcies per la vostra generositat.
* * * * *
13º setmana del temps ordinari (C)
EVANGELI
Jesús resolgué d'encaminar-se a Jerusalem… Us seguiré per tot arreu on anireu.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 9,51-62
Jesús comença a fer camí cap a Jerusalem
51 Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. 52 Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. 53 Però no el volgueren acollir, perquè ell s'encaminava a Jerusalem.
54 En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li:
–Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?
55 Però Jesús es va girar i els renyà.56 I se n'anaren en un altre poble.
Seguir Jesús
(Mt 8,19-22)
57 Mentre feien camí, un li digué:
–Et seguiré arreu on vagis.
58 Jesús li respongué:
–Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap.
59 A un altre li digué:
–Segueix-me.
Ell respongué:
–Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare.
60 Jesús li contestà:
–Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu.
61 Un altre li digué:
–Et seguiré, Senyor, però primer deixa'm anar a dir adéu als de casa meva.
62 Jesús li va respondre:
–Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és bo per al Regne de Déu.
Paraula de Déu.
(clicar sobre imatge)
DÉU NO ÉS VIOLENT
Es girà i els renyà.
Jesús no accepta cap mena de violència. Per contra, la vol erradicar de soca a rel. Sempre ho han proclamat així els cristians i ho afirma l'investigació actual. La no violència és un tret essencial de l'actuació i missatge de Jesús. En el relat de Lluc, Jesús reacciona amb energia i reprèn els deixebles perquè volen que “foc del cel” destroci els odiats samaritants que no l'han acollit.
Tanmateix, aquesta no violència de Jesús no ha estat considerada normativa ni revelant per al cristianisme. Durant segles, els cristians l'han considerada com quelcom desconectat de la fe o del comportament cristià. S'ha beneït croades i posicions militaristes i no s'ha tingut consciència d'anar contra la fe cristiana.
¿ On està l'arrel d'aquesta contradicció? Segons teòlegs, el cristianisme segueix agafat per la idea del Déu violent de la Bíblia, sense gosar seguir Jesús. Se coneix i admira la no violència del Mestre de Galilea, però en la consciència social dels pobles “cristians” segueix viu i operant l'arquetipus d'un Déu justicier i castigador que s'imposa a tots perquè és més fort que cap. És aquest Déu que ens porta un cop i un altre a la gurerra.
Jesús volgué arrabassar de les consciències la imatge d'un Déu violent. Els seus gestos i paraules, la seva vida sencera revelen un Déu Pare que no s'imposa per la violència. Per a Jesús, acollir el Regne de Déu significa eliminar tota forma de violència entre els individus i entre els pobles. El seu missatge és sempre el mateix: “Déu és un Pare que està a prop”. Només vol una vida més digna i feliç per a tots. Canvieu vostra manera de pensar i d'actuar, i creieu aquesta Bona Nova”
La fe de Jesús no ha assolit encara canviar la inclinació humana per la violència. Els que dominen el món només entenen el llenguatge de la guerra. Pensen “imposar la justícia” actuant a imatge del Déu violent de l'Antic Testament. Cal canviar i creure en el Déu de Jesús. No és absurd intentar camins no violents. Absurd és creure encara en la guerra malgrat tants segles de bàrbara inutilitat.
(clicar sobre imatge)
1Re 19,16b.19-21 Ga 5,1.13-18 Lc 9,51-62
El seguiment de Jesús és exigent, Ho comprovem llegint o escoltant aquest text de sant Lluc, que sembla dir-nos: Seguir Jesús val la pena, però et costarà.
No pensem que és una cosa difícil, perquè exigeix duresa i capacitat de lluita. La lluita cristiana és contra nosaltres mateixos, contra els nostres propis defectes, i no contra els dels altres. Jesús, en sentir que els seus deixebles estaven demanant a Déu que un foc baixés del cel per castigar els que no els rebien com es devia, es va enfadar d'aquesta duresa i d'aquesta manera de parlar dels seus deixebles.
Per què seguir Jesús no és fàcil? Perquè seguim més els nostres propis desitjos, de ser més, i Jesús ens demana de renunciar a força coses que ens semblen normals, evidents.
Gairebé tothom fa esforços i passa hores estudiant, si es tracta d'una matèria important que ens faciliti l'obtenció d'un títol. O bé fa hores d'un dur entrenament per ser un gran esportista, de fama. El que em valora davant els meus ulls i sobretot davant els altres, això val la pena un esforç, un sacrifici.
Jesús dóna una resposta desconcertant a una persona, un jove probablement, que li diu amb generositat: "Et seguiré allà on vagis". Una paraula de disponibilitat, que suposa una generositat reial. Jesús no vol desanimar, però li fa comprendre que seguir-lo suposa passar moltes nits a la intempèrie, ja que Ell, Jesús, no té sempre un llit còmode o un dinar a punt, dependrà de qui l’ allotgi. Cosa no sempre fàcil.
El problema més difícil és la relació amb la família. Hi ha coses, en relació amb usos nostres, que ens semblen prioritàries. Sobretot cuidar bé dels que una malaltia o un accident se'ls ha emportat abans d'hora. El normal, el correcte, és ocupar-se de ben enterrar els seus morts.
Com pot dir Jesús a algú: "Deixa que els morts enterrin els seus morts”? Com si Jesús no donés importància al culte dels morts, que és prioritari en totes les cultures. ¿No hi ha en aquesta paraula de Jesús com una exageració, per desanimar tots els que vulguin anar amb ell? Jesús és molt humà, el veiem a l'Evangeli ressuscitant el fill d'una vídua o un amic que es deia Llàtzer. No oblidem que la manera oriental d'expressar-se inclou paraules que semblen xocants, però és una manera oriental de dir alguna cosa que mereix l'atenció, com quan diu a l'evangeli de Mateu: "Si el teu ull et escandalitza, arranca-te’l i llença'l lluny de tu” comprenem que és una manera hiperbòlica, d'imatge forta, però que no es pot entendre-la a la lletra.
El que ens importa avui és posar-nos en oració davant d’Ell, i preguntar-li: "Què voleu Senyor de mi"? Potser Ell em mostrarà que he de ser generós en una decisió difícil, però que pot donar-li glòria i fer molt de bé als altres. Em demanarà esforç i generositat, però sé que Ell ha fet molt més per mi.
Caminar amb Jesús i seguir-lo, demana molta fe. És el que ens costa més: creure que fer alguna cosa per Ell, val la pena.
Demanem-li més fe i generositat. Això no ens traurà l'alegria, al contrari: Jesús ens donarà molt més del que li hem demanat o ofert. La seva amistat i un cor nou; això és millor que tot el que nosaltres podem oferir-li.
Agustín Goytisolo, sj
