TEMPS DURANT L’ANY – DIUMENGE XXVI

"LECTIO   DIVINA"    (Dimecres,  25  setembre   20'30-21'30 h)    CAN  VALLESPIR

Paràbola del ric i Llàtzer

19 »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. 20 Un pobre que es deia Llàtzer s'estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, 21 esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.

22 »El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d'Abraham. El ric també morí i el van sepultar.

23 »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. 24 Llavors va exclamar:

»–Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d'aquestes flames.

25 »Abraham li respongué:

»–Fill, recorda't que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. 26 A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d'aquí on som cap a vosaltres, ni d'on sou vosaltres cap aquí.

27 »El ric va insistir:

»–Llavors, pare, t'ho prego: envia'l a casa del meu pare, 28 on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.

29 »Abraham li respongué:

»–Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin.

30 »El ric insistí encara:

»–No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.

31 »Abraham li digué:

»–Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.

 

QÜESTIONS:

  • Temes que proposa aquest evangeli…???

 

 

  • Els rics, se poden salvar…???

  • *  *  *  *  *  

(clicar)

 

(POWER-POINT)

Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s'estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.

 

 

 

 

Am 6, 1a. 4-7 1Tim 6, 11-16 Lc 16, 19-31

  1. L'evangeli d'avui acaba amb unes paraules que conviden a una reflexió seriosa. Diu: "Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressucités, algú d'entre els morts no es deixarien convèncer".

    És ben clara l'ensenyança: allò que té més força per convertir-nos i ajudar-nos a encertar en el camí de la vida, és la Paraula que trobem a les Escriptures. 

    Aquell que no faci cas de les Escriptures, res ni ningú serà capaç de convèncer-lo: ni que ressucités algú d'entre els morts. És molt fort això. 

    2. Nosaltres, cada diumenge, escoltem les Escriptures. I el lector acaba dient "Paraula de Déu" ( o "Paraula del Senyor", que és el mateix). I nosaltres responem "Us lloem Senyor". 

    Amb aquesta resposta desitgem mostrar-li el nostre agraïment perquè ens ha volgut parlar d'una forma amigable, clara i comprensible per a nosaltres. 
    Però, evidentment, no n'hi ha prou de dir "Us lloem, Senyor", sinó que cal que ens preguntem si aquesta Paraula de Déu ens fa reaccionar o ens deixa indiferents. 

    Com escolto la paraula de Déu a l'eucaristia de cada diumenge?
    Aquesta és la pregunta que avui ens hem de fer amb tota sinceritat. 
    Seria molt positiu que ara, que comencem un nou curs, prenguéssim el compromís d'arribar sempre uns minuts abans de començar l'eucaristia, per tal d'asserenar el nostre esperit i fer silenci interior. 
    Sense aquest silenci interior, difícilment podrà entrar dins nostre la força renovadora de la Paraula de Déu. I si no entra aquesta Paraula, no hi haurà res que em pugui fer canviar. Ni que vingués algú de l'altra vida. Ens ho ha dit Jesús que és la veritat que no enganya. I això és molt seriós. 

    3. Hi ha encara una altra ensenyança que podem treure de la paràbola que hem escoltat. 

    Fixem-nos que aquell home ric no fa cap mal al pobre Llàtzer: senzillament l'ignora. Però el Senyor el condemna precisament per això: perquè se'n despreocupa, perquè no ha fet res per ajudar-lo. 
    Queda molt clar, pel desenllaç de la paràbola, que Déu no vol de cap manera que uns tinguin de tot i d'altres els manqui el que és estrictament necessari per a viure. 

    Aquesta situació és fruit de l'egoisme humà i no pas de la voluntat de Déu. Però això, no sols passava en temps de Jesús, sinó que també segueix passant ara. I d'aquesta situació, d'alguna manera, tots ens n'hauríem de sentir responsables. 


    4. Acabem, doncs, amb uns interrogants que cadascú es pot respondre sincerament davant de Déu, l'autor de la paràbola. 

    Des de la meva situació concreta, què faig per aconseguir que el món, la societat, vagin canviant cap a una major solidaritat? Què en faig del meu temps? No en podria dedicar una part al servei dels altres?
    I què en faig dels meus recursos econòmics? Dir senzillament, "Com que m'ho he guanyat, m'ho puc permetre", no és cap criteri evangèlic. Sobretot ara que hi ha tantes persones que passen greus necessitats. Només cal fixar-se en les imatges que sovint veiem a la televisió. 
    Evidentment, nosaltres no ho podem resoltre tot, però sí podem aportar la nostra goteta d'aigua. 

    El criteri del "tot o res" és un mal criteri, perquè sol acabar en el "res". És el que acostumem a fer quan els problemes ens sobrepassen: optem per no fer res. Però aquesta actitud no ajuda a resoldre les coses. 
    Val més fer allò que està al nostre abast, encara que sigui poc, i deixar la resta en mans del Senyor. 

    Una bona manera d'ajudar podria ser donar cada mes o cada any, segons les possibilitats de cada família, una quantitat fixa a una entitat de confiança: Caritas, Intermón, Mans Unides, Arrels… No oblidem que donar per amor al Senyor mai no és empobrir-se, sinó enriquir-se. L'amor generós té valor d'eternitat. És l'única moneda que val allà. L'evangeli d'avui ens hauria de fer reflexionar seriosament. Ens hi juguem la vida. 
    Parlem-ho amb el Senyor.

 

(CLICAR)

 

COMUNICACIONS:   

ADORACIÓ NOCTURNA

Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx

Dijous, 3 d’OCTUBRE de 2019

Hora 20:30 h

 

….   ….    ……  ….

 

–  CADA   DIJOUS  HORABAIXA  (  de  18  a  19  hores)  

      Reunió   "Grup  de  VIDA  CREIXENT"

      (Convent  Franciscanes)

*   *   *   *   *  

 

 

Premiats els pisos d'acollida de Pastoral Penitenciària   

Amb motiu de la festa patronal d'Institucions Penitenciàries.

 

La celebració de la patrona d'Institucions Penitenciàries, la Mare de Déu de la Mercè té lloc cada 24 de setembre. Al centre penitenciari de Palma s'acostaren diverses autoritats, entre elles el bisbe de Mallorca i el director del Secretariat de Pastoral Penitenciària.

Durant l'acte es lliuraren distincions a entitats col·laboradores. Esteve Serna, director del Pis d'Acollida de Pastoral Penitenciària, en recollí un dels guardons.

L'horabaixa, amb motiu de la festa patronal, el bisbe Sebastià va tenir oportunitat de trobar-se amb alguns reclusos i voluntaris de la pastoral penitenciària, amb qui va mantenir una agradable i emotiva trobada.

 


++++  —  ++++

 

 

 

Esta entrada fue publicada en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.