PROGRAMA SETMANA SANTA
http://www.confraries.es/programa2018.pdf
Dissabte 24 de març se celebrà a l'Església del Convent de Sant Vicens Ferrer l'Acte Inaugural de la Setmana Santa.
La celebració s'inicià amb la fantàstica actuació des del Cor de les obres Popule Meus i Ave Verum Corpus, a càrrec dels membres de la Coral del Conservatori Superior de Música de Manacor, als que se sumaren alguns integrants de la Coral de Fartàritx.
Acte seguit, la Banda de Música de Manacor interpretà un repertori que fou llargament aplaudit, i al que hagué d'afegir una repetició final a petició de l'entusiasmat públic.
* * * * * *
HORARIS SETMANA SANTA .- MALLORCA
DIUMENGE DE RAMS
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc
Is 50,4-7 Fl 2,6-11 Mc 14,1-15,47
1. L’Evangeli de la soledat.
Avui hem pogut contemplar Jesús acompanyat per les multituds, però també Jesús completament sol, a la Passió. Sí, la Passió que ens presenta sant Marc és la passió de la solitud. Jesús a poc a poc es va quedant cada cop més sol. Comença a casa de Simó el leprós, amb l’unció de la dona, on és acompanyat pels deixebles i altres… després el trobem al sant Sopar acompanyat ja només pels Dotze, tot seguit a Getsemaní amb Pere, Jaume i Joan… i finalment es queda Jesús a soles amb el que el traïa, i tot seguit queda ja completament sol.. Fins i tot fugint humiliantment com el jove que s’escapoleix deixant el llençol que el cobria…
L’evangeli de Marc, així, ens mostra un Jesús que es queda sol, completament sol.
Una de les pors de moltes persones és precisament la soledat. I és lògic, perquè les persones som éssers socials, fets per estar acompanyats, per relacionar-nos… i la soledat és un dels dolors grans que patim i del que tenim por les persones. Sentir-nos soles… especialment en els moments difícils….
Potser podem situar-nos avui al costat de les persones, que a la nostra societat, al nostre entorn, pateixen aquest sofriment tan gran que va compartir Jesús amb nosaltres: la soledat. La soledat especialment dura en els moments difícils de la vida.
En la Passió de Jesús el dolor principal potser no va ser només el físic, sinó el de l’abandó i la soledat… Puc veure poitser avui les persones que, com Ell, són també crucificades en la creu de la soledat? I acostar-me con no van saber fer els deixebles… en aquesta soledat està també Jesús mateix. Podríem afegir a Mateu 25, a la gran escena del judici, aquest punt: “estava sol, i em vàreu venir a visitar”..
2. L’evangeli del silenci
És cert també que, dins la seva brevetat comparada amb els altres evangelistes, sant Marc ens presenta un Jesús que queda completament en silenci. Silenciat. En els altres parla, amb uns o altres: amb el bon lladre, amb les dones, amb Joan i Maria… però a Marc Jesús queda en silenci. No diu una paraula. Tot és passivitat, tot és rebre dels altres: un judici injust, incomprensió, menyspreus, burles, violència gratuïta dels soldats, les mofes dels que passaven per allà quan estava ja a la creu… un evangeli duríssim, el de Marc, sense paraules que amoroseixin el patiment.
En mig d’aquest silenci de Jesús i de les paraules burlesques dels altres, només tenim el crit final de Jesús: “Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat”. Un clam esgarrifador del que se sent abandonat
Potser, ens podem preguntar, aquest silenci de Jesús prové del fet que tot està dit en el seu lliurament per amor de nosaltres? Potser ara Jesús parla des del silenci i de l’entrega per amor? Ens convida, potser, a que nosaltres també ens quedem en silenci contemplant Jesús en el seu lliurament que no mesura les conseqüències.
3. Però malgrat tot un evangeli d’esperança
El salm que Jesús inicia amb el esgarrifador clam: “Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?”, no s’acaba en la desesperança. Al contrari, després de descriure terriblement els sofriments, entona en la part final un inesperat cant de lloança. Ho hem sentit, discretament, en el fragment que hem llegit: “anunciaré als meus germans el vostre nom, us lloaré enmig del poble reunit”…
Sí, el clam esgarrifador és només l’inici d’un sorprenent cant de lloança. Potser hi ha aquí una invitació a deixar-nos portar per allò inesperat, per una esperança inesperada… Potser aquí hi ha una llum que entrepassa per la porta tancada de l’abandonament, el silenci i el dolor… Potser amb aquest inici de salm, Jesús ens convida a saber que continua, i ens convida a continuar-lo tot sencer fins el seu cant de lloança final… Potser ens podem quedar també, en aquest relat de la Passió, amb el crit d’esperança de Jesús “is lloaré enmig del poble reunit”.
Que sapiguem que acompanyant Jesús en la seva passió, l’acompanyem també en la seva esperança. Déu farà la resta.
Que així sigui.
AMB ELS CRUCIFICATS
El món està ple d'esglésies cristianes presidides per la imatge del Crucificat i està ple també de persones que sofreixen, crucificades per la desgràcia, les injustícies, l'oblid: malalts mancats de cura, dones maltractades, vells ignorats, nins i nines violats, emigrants sense papers i sense esdevenidor. I gent, molta gent, enfonsada en la fam i la misèria.
Símbol carregat d'esperança és aquesta creu plantada arreu pels cristians: “memòria” punyent d'un Déu crucificat i record constant de la seva identificació amb tots els innocents que sofreixen de manera injusta dins el nostre món.
Aquesta creu, aixecada entre les nostres creus, ens recorda que Déu sofreix amb nosaltres. A Déu li fan mal la fam dels nens de Calcuta, sofreix amb els assassinats i torturats a Irak, plora amb les dones maltractades dia rera dia a ca seva. No sabem explicar l'arrel última de tant de mal. I, encara que ho sabéssim, no valdria gaire. Només sabem que Déu sofreix amb nosaltres i això ho canvia tot.
Però els símbols més sublims poden quedar pervertits si no sabem descobrir, un pic i un altre, llur vertader contingut. ¿ Què significa la imatge del Crucificat, tan present entre nosaltres, si no sabem veure marcats en el seu rostre el sofriment, la soledat, el dolor, la tortura, desolació, de tants fills i filles de Déu ?
¿ Quin sentit portar una creu damunt el nostre pit, si no sabem carregar amb la creu més petita de les persones que sofreixen al costat nostre ? ¿ Què signifiquen les besades al Crucificat, si no desvetllen en nosaltres afecte, acollida, apropament als qui viuen crucificats ?
El Crucificat desemmascara com mingú les nostres mentides i covardies. Des del silenci de la creu, ell és el jutge més ferm i mans de l'aburgesament de la nostra fe, de la nostra acomodació al benestar i la nostra indiferència davant els crucificats. Per a adorar el misteri d'un “Déu crucificat”, no basta celebrar la setmana santa; és necessari endemés apropar-nos un poc més als crucificats, setmana rera setmana.
DIJOUS SANT…
Lectura segona 1Corintis 11,23-26
Cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze, anunciem la mort del Senyor
EL GEST SUPREM
Als creients – començant pel capellans – ens amenaça un greu perill. El de pensar que tot això que ens llegiran i ens predicaran.- ja ho sabem.
Però una cosa és saber-ho, tenir-ne notícia i una altra de ben diferent
-viure-ho
-comprometre’ns
-posar-hi el coll
I aquí fallem.
De seguida veurem perquè.
Hi ha, en aquest fragment evangèlic una realitat tan senzilla i exemplar com incomprensible i escandalosa.
Què és el senzill?
L’exemple d’humilitat, de servei i d’amor que Jesús dóna al deixebles en rentar-los els peus.
Què és l’incomprensible? Què és l’escandalós?
El que, de fet, s’amaga darrera d’aquest servei d’amor.
I és de gran importància entendre això últim.
Per què?
Perquè si no s’entén això, tot el relat es queda en gest pietós, en bon exemple com tants d’altres de la bona gent.
De què es tracta aquí?
Jesús li diu a Pere: “El que jo faig, tu no ho entens ara.”
I després diu a tots: “Compreneu el que he fet amb vosaltres?”
Queda ben clar que, segons el criteri de Jesús, el que allà va passar resultava difícil d’entendre.
A Pere, per exemple, no li entrava al cap. I era una realitat tan i tan important que Jesús li diu: “Si no et rento els peus, no tens res a veure amb mi.”
Què vol dir això?
Que la cosa era tan seria que allà es jugava el ser o no ser del que Jesús volia.
Jesús afirma que Ell és “el Mestre i el Senyor”, és a dir, el que segons aquella cultura
-té el control
-té el domini sobre els altres
-té l’autoritat per decidir.
El Senyor, designava l’amo i senyor dels criats i els esclaus.
Designava, l’Emperador.
Designava, Déu.
Doncs bé, l’incomprensible i l’escandalós és que Jesús en fer el que va fer aquella nit, en realitat, el que va dir va ser això: “Si el Senyor es posa als vostres peus, amb això vull dir-vos que per damunt de l’home, ni Déu!”
Per què?
Perquè Déu en Jesús s’ha fos amb l’ésser humà.
Conseqüència pràctica: el Déu de Jesús i la religió de Jesús és al servei de l’ésser humà, a tot el que és humà.
Només hi ha un camí per arribar a Déu.
Quin?
-arribar a l’home
-servir l’home
-estimar l’home, començant pels que necessiten més ajuda, perquè són els més desgraciats i els més oblidats.
En ells ens hi espera Déu.
Sabrem acollir-los?
No ens fem il·lusions, no visquem enganyats: si no els acollim amb el cor obert mai no trobarem el Déu real, el Déu autèntic, el Déu de la Redempció, el Déu cristià.
I si no trobem el Déu autèntic, què som?
-som unes nul·litats
-som uns ningú
-som uns renegats.
SETMANA SANTA A MALLORCA
DIVENDRES SANT
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan
Simó Pere es tragué una espasa que portava, atacà el criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta. Aquell criat es deia Malcus. Jesús digué a Pere: + «Guarda't l'espasa a la beina. No he de beure el calze que el Pare m'ha donat?»…..
Setmana Santa i Pasqua: Creu Viva
Jesucrist entregà la vida per una causa que no dura un any, ni la mort podrà devorar mai: per encomanar un tresor, el Regnat de Déu. L’amor no caduca ni s’oblida, resta sempre. Però el seu assassinat a la creu també donava a entendre que això era la fi: una creu seca i estèril.
Dos mil anys després, la creu segueix viva. No recordem aquell jueu només com si veneréssim un avantpassat insigne, sinó que per la fe hi hem vist a Déu mateix. La resurrecció, perspectiva de tots els evangelis, acredita que Jesús de Natzaret, l’Anyell de Déu que el va reproduir completament, després de morir segueix viu d’una nova manera, que tants creients han arribat a experimentar.
Aquestes setmanes per reviure la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús, deixem-nos penetrar per les fibres més íntimes de la nostre fe en Jesucrist. “Em trasbalsa la creu de tants oprimits i colpits en el món? Jesús, em fas creu viva per als altres? Com morir i ressuscitar pels meus germans?
Sàpiguem fer fecunda la nostra petita creu diària.”
(Un xàvec inoportú obligà a fer la veneració del Sepulcre dins el Temple Parroquial)
