DIA 25 DE JULIOL, SOLEMNITAT DE SANT JAUME:

Patró de la ciutat de Manacor

L'OFICI ES CELEBRARÀ A L'HORA I LLOC DE COSTUM:

PARRÒQUIA DE NOSTRA SENYORA DELS DOLORS, A LES 20 H

* * * * *

17º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Ven tot el que té i compra el camp.

Lectura del sant evangeli segons sat Mateu 13, 44-52

Paràbola del tresor amagat

44 »Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.

Paràbola de la perla

45»També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: 46 quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.

Paràbola de la xarxa

47 »També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l'aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. 48 Un cop plena, la treuen a la platja, s'asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. 49 Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, 50 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

Coses noves i coses velles

51»¿Ho heu entès, tot això?

Li responen:

–Sí.

52 Ell els diu:

–Doncs bé, tot mestre de la Llei que s'ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles.

Paraula de Déu.

(clicar sobre imatge)

Tot és relatiu?

Com passem la vida? Ens passem la vida buscant. Què busquem? Un llibre que ens regali saviesa, un amic que ens comprengui, un amor únic, definitiu i fidel, un treball rentable, un pis de qualitat, un bon pla de pensions…

Tot això, en el millor dels casos. Perquè,

a vegades, busquem coses que no serveixen per a res de bo.

Quincalla sense cap valor real. Pensem buscar la felicitat quan només anhelem quatre males satisfaccions.

De fet, cada persona és allò que busca.

És veritat que les nostres recerques no sempre coincideixen amb les nostres troballes. Jesús sabia molt de recerques humanes, ho va demostrar en moltes ocasions. Un home trobà un tresor en un camp. Què va fer? El tornar a amagar. Va vendre tot el que tenia i comprà el camp. Un altre, mercader expert, trobar una perla de gran valor. També va vendre tot el que tenia i comprà la perla.

A totes hores se sent a dir que “tot és relatiu”.

I és cert. Només l’Absolut ens pot portar o relativitzar totes les coses. La paràbola es va fer realitat davant Jesús. Molts descobriren en Ell el tresor que podia donar sentit plenari a les seves vides.

I ho van deixar tot per a seguir-lo.

La paràbola és una invitació constant.

També val per a nosaltres. Sabem com és una persona quan captem de què és capaç de prescindir. Es tracta de jerarquitzar els valors. Som el que és el nostre tresor. Haurem de preguntar-nos amb quin tresor ens identifiquem. Perquè les persones manifesten el seu veritable interior quan ens diuen el tresor que valoren.

Què és el que realment valorem, nosaltres, per damunt de tot?

Només allò que només ens omple als humans,

és a dir: un àmbit i un ambient de respecte mutu, de tolerància i estima, de seguretat en el que donem felicitat i rebem felicitat amb la convicció de què això serà per sempre.

Vet aquí el que Jesús afirma i ens ofereix.