COMUNICACIONS¨:
–
– Dissabte que ve, dia 25 de juliol,
– Solemnitat de Sant Jaume,
Patró de la ciutat de Manacor.
( No hi haurà festes de carrer. )
– L' Ofici es celebrarà a l’hora i lloc de costum:
a les 20 hores a l’Església dels Dolors.
–Tota la comunitat està convidada a aquesta Eucaristia…
-(Se suprimeix la missa de St. Pau a les 19.30. )
* * * * * * * * *
Els mossos anaren a trobar l';amo i li digueren:
Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp?
D';on ha sortit, doncs, el jull?
Ell els respongué: Això ho ha fet un enemic.
Els mossos li diuen:¿Vols que anem a arrencar el jull?
Ell els respon: No ho feu pas,no fos cas que,
arrencant el jull,arrenquéssiu també el blat.
Deixeu que creixin juntsfins al temps de la sega.
16º diumenge Temps ordinari (A)
EVANGELI
Deixeu que creixin junts fins a l'hora de la sega.
-
Lectura del santo evangelio según san Mateo 13, 24-33
Paràboles del blat i el jull, el gra de mostassa, el llevat…
24 Després els proposà aquesta altra paràbola:
–Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; 25 però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. 26 Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. 27 Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren:
»–Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?
28 »Ell els respongué:
»–Això ho ha fet un enemic.
»Els mossos li diuen:
»–¿Vols que anem a arrencar el jull?
29 »Ell els respon:
»–No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. 30 Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: "Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner."
31 Els proposà encara una altra paràbola:
–Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: 32 la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques .
33 Els digué una altra paràbola:
–Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.
Paraula de Déu.
SER TOLERANTS
* * * * * *
BLAT I JULL
Deixeu que creixin junts fins a la sega.
Un fenomen característic de nostra època és, sens dubte, la contestació la protesta, conseqüència del malestar que s'experimenta en una societat conflictiva. La contestació és quelcom necessari per a purificar nostra societat. I la fe cristiana pot i ha de ser font dinàmica de comportament contestatari. Però no és positivu contestar qualsevol cosa i de qualsevol manera. No tota protesta ni tota condemna és igualment constructiva en la recerca titubejant d'una nova societat. També la contestació necessita ser criticada i purificada.
Hi ha una protesta amargada que neix de la frustració i l'agressivitat, i que difícilment pot aportar res vàlid al naixement d'un home nou. Hi ha una protesta que surt de la intolerància, el fanatisme i la intransigència, i que fàcilment pot accentuar les divisions, les discòrdies i els partidismes, fent més difícil l'esforç comú necessari per a una transformació social.
Però hi ha quelcom que el fenomen de la contestació i la protesta ha fet cèixer entre nosaltres de manera particular aquests anys. De manera fàcil i irresponsable tendim a «classificar» a les persones segons categories preconcebudes. I pengem etiquetes de progressistes o conservadores, vanguardistes o integristes, esquerres o dretes, i dividim de el món en «bons i dolents» i condemnem a qui no coincideix nostra visió.
Així, empobrim nostra capacitat de diàleg i col·laboració, adoptem postures prèvies que ens tanquen en nostra pròpia posició i col·loquen part damunt dels altres. Sovint una condemna fácil i indiscriminada dels altres, no és sinó una manera infantil de voler amagar la pròpia mediocritat i la incapacitat d'actuar de manera més constructiva i compromesa.
No és acallar nostra consciència crítica, sinó saber assumir nostra pròpia responsabilitat amb lucidesa, i no veure sempre en els altres «jull» que cal arrancar i en nosaltres «blat net» que cal respectar.
No és suficient recriminar als altres, llamentar-se de les estructures existents o descarregar nostra responsabilitat, considerant sempre les injustícies conseqüència del pecat dels altres. També en cadascun de nosaltres hi ha «jull» que ha de desaparèixer.
SER LLEVAT
LA VIDA ÉS MÉS QUE EL QUE ES VEU…