DIUMENGE QUART DURANT L'ANY
COMUNICACIONS:
– Dijous dia 2, festa de la Presentació del Senyor, coneguda popularment com a festa de la Candelària, tindrem la celebració solemne a cada parròquia a les hores acostumades de missa. Estau convidats a participar-hi.
– Dijous a les 18 h. reunió del moviment de Vida Creixent.
– També dijous dia 2 hi haurà Exposició del Santíssim i pregària a les 20’30 a Fartàritx a la capella de les religioses de la Puresa. Organitza el grup d’Adoració Nocturna. És un acte obert a tothom.
-Divendres dia 3, festa de Sant Blai, després de la missa del matí en els Dolors i després de les misses vespertines a cada una de les Parròquies, farem l’acostumada benedicció d’aliments, pastes i dolços.
(En cas de funeral a alguna de les Parròquies la benedicció se faria a Crist Rei a les 18’30 h.; a sant Pau a les 18’45 i en els Dolors a les 19’30h.)
Una Església més evangèlica
Quan formula les benaurances, Mateu, a diferència de Lluc, té cura de traçar els trets que han caracteritzat els seguidors de Jesús. Per això té importància per a nosaltres, en aquests temps, quan l’Església ha de trobar el seu propi estil de vida enmig d’una societat secularitzada.
No és possible proposar la Bona Nova de Jesús de qualsevol manera. L’Evangeli només es difon des d’actituds evangèliques. Les benaurances ens indiquen l’esperit que ha d’inspirar l’actuació de l’Església mentre peregrina cap al Pare. Les hem d’escoltar en actitud de conversió personal i comunitària. Només així caminarem cal al futur.
Benaurada l’Església “pobre d’esperit” i de cor senzill, que actua sense prepotència ni arrogàncies, sense riqueses ni esplendor, sostinguda per l’autoritat humil de Jesús. El regne de Déu és seu.
Benaurada l’Església que “plora” amb els que ploren i sofreix quan perquè despullada de privilegis i poder, … podrà compartir la sort dels que perden i també el destí de Jesús. Serà consolada per Déu.
Benaurada l’Església que renuncia a imposar-se per la força, la coacció o el sotmetiment, i practica sempre la mansuetud del Mestre i Senyor. Heretarà la terra promesa.
Benaurada l’Església que té “fam i set de justícia” dins ella i dins el món sencer, … cercarà la pròpia conversió i treballarà per a una vida més justa i digna per a tots, començant pels darrers. Déu saciarà el seu anhel.
Benaurada l’Església compassiva que renuncia al rigorisme i vol la misericòrdia abans que els sacrificis,… acollirà els pecadors i no els amagarà la Bona Nova de Jesús. Ella assolirà la misericòrdia de Déu.
Benaurada l’Església de “cor net” i conducte transparent, que no tapa els seus pecats ni promou el secretisme o l’ambigüitat , … caminarà en la veritat de Jesús. Veurà a Déu.
Benaurada l’Església que “treballa per la pau” i lluita contra les guerres, que uneix els cors i sembra concòrdia, … contagiarà la pau de Jesús que el món no pot donar. Serà filla de Déu.
Benaurada l’Església que sofreix hostilitat i persecució a causa de la justícia sense defugir el martiri, sabrà plorar amb les víctimes i coneixerà la creu de Jesús. El regne de Déu és per ella.
La societat actual necessita conèixer comunitats cristianes marcades per aquest esperit de les benaurances. Sols una Església evangèlica té autoritat i credibilitat per a mostrar el rostre de Jesús als homes i dones d’avui.
DEIXANT-NOS INTERROGAR PER LES BENAURANCES
FELIÇOS ELS POBRES. Feliços els qui donen al diner el valor que té i prou. Feliços els qui no venen cap persona per tot l'or del món. Feliços els qui es comprometen amb els pobres.
FELIÇOS ELS HUMILS. Feliços els qui en cada persona no hi veuen ni un enemic, ni una màquina, ni un objecte de plaer. Feliços els qui no tenen complex de superioritat ni d'inferioritat. Feliços els qui tenen consciència dels seus pecats i limitacions, i lluiten per superar-les. Feliços els qui no perden l'esperança.
FELIÇOS ELS QUI PLOREN. Feliços els qui no estan satisfets d'ells mateixos. Feliços els qui s'escarrassen per ser fidels a Déu i ais germans. Feliços els qui pateixen quan veuen la misèria i les injustícies. Feliços els qui saben que són persones i ploren per la llibertat.
FELIÇOS ELS QUI TENEN FAM I SED DE SER JUSTOS. Feliços els qui estan lluny de la mentida, vingui d'on vingui. Feliços els qui no permeten que els altres visquin en la misèria.
Feliços els qui busquen la justícia com el menjar, i la veritat com la beguda. Feliços els qui mai no es deixen subornar.
FELIÇOS ELS COMPASSIUS Feliços els qui comprenen i disculpen les falles dels altres. Feliços els qui donen la mà al que se sent arraconat, abandonat o pobre. Feliços els qui saben perdonar de bona gana. Feliços els qui respecten el deficient, l'invàlid, el vell i l'ignorant.
FELIÇOS ELS NETS DE COR. Feliços els qui no tenen dues cares. Feliços els qui diuen sí quan és sí, i no quan és no. Feliços els qui busquen el bé que hi ha en cada persona. Feliços els qui tenen la innocència dels infants i l'honradesa dels honrats. Feliços els qui no tenen el cor podrit, ni l'ànima resseca.
FELIÇOS ELS QUI POSEN PAU. Feliços els qui construeixen la pau a base d'igualtat, de llibertat, compartint-ho tot. Feliços els qui busquen el desvetllament i la unió del poble. Feliços els qui no construeixen la pau amb les armes ni la violència. Feliços els qui recolzen la pau en el respecte, la justícia i l'amor.
Per assolir la felicitat, Jesús no proposa pràctiques religioses.
Diumenge IV de durant l’any
Qui s’apropi una i altra vegada a les Benaurances de Jesús s’adonarà que el seu contingut és inesgotable.
Sempre tenen ressonàncies noves.
Sempre trobem en elles una llum diferent pel moment que estem vivint o patint.
Com ressonen avui les paraules de Jesús?
–Benaurats els pobres d’esperit, els que saben viure amb poc, perquè tindran menys problemes, viuran amb més llibertat i estaran més atents als necessitats. El dia que ho entenguem i ho visquem serem més humans, més persones, millors creients.
–Benaurats els mansois, els que buiden el seu cor de violència i agressivitats. Són un regal de la societat. Quan tots ho fem, podrem conviure en verdadera pau.
–Benaurats els que ploren en veure sofrir els altres. Són bona gent. Amb ells es pot construir un món més fratern i més solidari, més humà i entranyable.
–Benaurats els que tenen fam i set de justícia, els que no han perdut el desig de ser més justos ni l’afany de fer una societat més justa. En ells hi alena el millor de l’esperit humà, que ens fa més bons i més feliços.
–Benaurats els misericordiosos, els que saben i volen perdonar. Només Déu coneix la seva lluita interior i la seva grandesa real. Són ells els que millor ens poden apropar cap a la reconciliació i cap a la festa de conviure en pau.
–Benaurats els que mantenen el seu cor net d’odis, enganys i falsos interessos. Es pot confiar en ells per construir el futur millor que tots desitgem.
–Benaurats els que treballen per la pau amb paciència i amb fe i sense mai desanimar-se, buscant sempre el bé de tots. Els necessitem per a reconstruir la bona convivència entre tots.
–Benaurats els que són perseguits per actuar amb justícia i responen amb mansuetud a les injúries i ofenses. Ells ens ajuden a vèncer el mal amb el bé.
–Benaurats els que són insultats, perseguits i calumniats per seguir fidelment la trajectòria de Jesús. Les seves sofrences no es perdran inútilment perquè tenen una transcendència eterna.
Les Benaurances deixen ben clar que Déu és l’únic que ens garanteix la felicitat eterna ja en aquest món.
No ho heu experimentat mai això?
Us heu fixat que per assolir la felicitat, Jesús no proposa pràctiques religioses sinó més aviat formes de comportament humà que es podrien resumir en aquest senzill programa: “Les persones són més felices si són realment i pràcticament compassives.” En això es resumeix tot plegat.
La verdadera felicitat no és la diversió.
És el sentiment determinant de què aquesta vida val la pena i de què aquesta vida està oberta a l’esperança eterna.
Hi vivim oberts, nosaltres?
