COMUNICACIONS:

– Amb motiu de la col·lecta destinada al DOMUND es varen recollir a les nostres parròquies 4.973’26 euros. Gràcies una vegada més per la vostra generositat i sensibilitat.

 

– Dimarts, vigília de Tots Sants, hi haurà missa vespertina a sant Josep a les 17h. A Crist Rei i Fartàrtx a les 19 h. i a sant Pau a les 19’30 h.

 

– Dimecres, solemnitat de Tots Sants, les misses seran igual que els diumenges. A més hi haurà la que se celebra en el cementeri. Com cada any serà a les 4 del capvespre si fa bon temps.

 

– Dijous, commemoració dels feels difunts, hi haurà missa a les 8 del matí a la parròquia dels Dolors. Hi haurà missa vespertina a cada una de les parròquies: A Crist Rei a les 19 h. a sant Pau a les 19’30 h. i en els Dolors a les 20 h.

 

– Degut al canvi oficial d’horari, a partir d’ara les misses del dissabte horabaixa a sant Josep i del diumenge capvespre a les Benedictines seran totes dues a les 17 h.

CELEBRACIONS    DE   L'EUCARISTIA   PER    A    "TOTS  SANTS":

                                         ELS   DOLORS                                         CRIST   REI                        SANT   PAU

31	19h Fartàritx (G.Parera)	31	19h (T.Tauler)	31	17h Sant Josep (J.Perelló) 19:30h (F.Xavier)
1 Novembre	8h Dolors (Andreu) 9h Serralt (T.Riera) 12h Dolors (T.Tauler) 16h Cementiri (Andreu) 17h Benedictines (G.Parera) 20h Dolors (F.Xavier)	1	19h (J.Perello)	1
2	8h Dolors (Andreu) 20h (T.Tauler-concelebració)	2	19h (Andreu)	2	19:30h (F.Xavier)

 

 

DIUMENGE    XXX    DEL   TEMPS   ORDINARI:    

 

ESTIMAR
Malament rai quan algú va a Jesús per posar-lo a prova. En sortirà escaldat. I si és humil, en sortirà alliçonat, il·luminat i vivint la vida amb més profunditat. Suposo que això és el que va viure aquell fariseu quan li va preguntar, per posar-lo a prova, quin era el manament més gran. No és una pregunta retòrica; és una qüestió de saber o no la Llei, si es dominen els 248 preceptes positius i les 365 prohibicions de què constava La Torà. Tot un repte que toca de ple la línia de flotació del vaixell de la honorabilitat, de la bona fama i la bona imatge del jueu, com a persona religiosa.

 

1. No un precepte sinó dos

   
   No deixa de ser curiós la manera com Jesús despatxa aquella situació. I ho fa perquè per a ell era prioritari que allò humà i allò diví anessin alhora, com el cos i l’esperit. O si voleu amb una comparació més personal. La persona humana respira pels pulmons, millor dit, pels dos pulmons; fins i tot resulta anguniós suposar que només respiréssim per un dels dos. Tot és més ple, més suau, més concordant quan els dos pulmons, al mateix ritme, inspiren l’aire necessari per caminar pels camins de l’Evangeli.

    

   I és que per a Jesús, no es pot separar de cap manera l’amor a Déu de l’amor al proïsme. El seu deixeble Joan ens ho dirà amb una rotunditat i un “sentit comú” que fa pensar. Quan diu que “el qui diu que estima Déu que no ha vist mai, i en canvi no és capaç d’estimar el seu germà que té al costat, és un mentider. Més encara: fa “mentider, fals, poc fiable al mateix Déu”,amb una actitud allunyada de la veritat. I això no és tan estrany com pugui semblar. Hi ha molta gent que ha posat la força de la seva religió en els rituals, els signes religiosos, les pregàries i els sacrificis al marge de l’amor. I això acaba fent mal, creant un descrèdit i allunyant les persones del fet religiós, que hauria de ser, abans que res, un fet humà, amb sensibilitat envers els altres. I orientat també a Déu, quan la persona té fe…

   2. Encara una nova comparació

   
   I aquesta és musical. Totes les obres musicals, quan la inspiració del compositor les pensa, amb la seva melodia, la seva harmonia i el seu ritme, estan concebudes per ser interpretades en un to especial: en fa, en sol o en mi bemoll. No hi ha peça que no vagi acompanyada del seu to, que li dona la seva personalitat. Doncs bé, el to musical, el to vital de l’Evangeli és l’amor. El seu missatge s’inspira, neix, creix i es desenvolupa sota la perspectiva de l’amor. Jesús ho vivia així, quan predicava les paràboles, quan feia signes d’alliberament, quan perdonava, quan acollia els petits, els més necessitats. No hi havia altre to vital que no fos estimar, vessar la seva capacitat d’humanitzar les persones que pels motius que fossin se sentien deshumanitzades per les circumstàncies que havien de viure. Per això era un “Mestre diferent.”

    

3. Més enllà de la Llei

   
   No m’imagino un Jesús recitant preceptes petits de la Llei en el moment de parlar al seu poble. Per això és capaç de fer una síntesi tan radical com dir que “tota la llei i els profetes vénen d’aquest únic precepte: estimar.” I ho diu davant d’un fariseu que se sabia, fil per randa, la Llei…

    

   El cristià hauria de conjugar aquest verb en tots els seus temps, modes i veus: en activa, en passiva, i en reflexiva, en present i en futur. I això no és un repàs de gramàtica. És un repàs a la pura realitat de la vida. El món anirà millor, si repassem aquesta lliçó de vida, o si repassem la nostra pròpia vida…Francesc Roma, sj.         

 

 

 

EL PRIMER

En certa ocasió els fariseus es reuneixen en grup i fan una pregunta a Jesús que era motiu de discussió i debat entre els sectors més preocupats per complir escrupulosament els sis-cents preceptes importants sobre el dissabte, la puresa ritual, els deumes i altres qüestions: “Mestre, ¿quin és el manament principal de la Llei?

La resposta de Jesús és prou coneguda entre els cristians: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament”. Aquest és el més important. Després afegeix: “El segon és semblant a aquest: estimaràs els altres com a tu mateix”. I conclou amb aquesta afirmació: “Tots els manaments escrits en els Llibres de la Llei i els profetes vénen d'aquests dos”

Ens interessa i molt escoltar bé les paraules de Jesús ja que també dins l'Església, com a l'antic Israel, han crescut, al llarg dels segles, nombrosos preceptes, normes i prohibicions per a regular els diferents aspectes de la vida cristiana. ¿Què és el primer i més important? ¿Què és essencial per a viure com a seguidors de Jesús?

Jesús ho deixa clar, no tot és igualment important. És un error donar importància a qüestions secundàries de caràcter litúrgic o disciplinar deixant l'essencial. Mai oblidar que l'amor sincer a Déu i als altres és el primer i principal criteri pel seguiment a Jesús.

Segons ell, aquest amor és l'actitud de fons, la força clau i insubstituïble que dóna veritat i sentit a la nostra relació religiosa amb Déu i al nostre comportament amb les persones. ¿Què és la religió cristiana sense amor? ¿A què queda reduïda la nostra vida dins l'interior de l'Església i enmig de la societat sense amor?

L'amor allibera el nostre cor del risc de viure empobrits, empetitits o paralitzats per l'atenció malsana a normes i ritus. ¿Què és la vida d'un practicant sense amor a Déu? ¿Quina veritat hi ha en la nostra vida cristiana sense amor als altres necessitats ?

L'amor s'oposa a dues actituds prou difoses. Primer, la indiferència entesa com a insensibilitat, rigidesa de pensament, manca de cor. Segon, l'egocentrisme i desinterés pels altres.

En aquests temps tan crítics no hi ha res més important que tenir esment humilment de l'essencial: el sincer amor a Déu alimentat en celebracions sentides i viscudes des de dintre; l'amor als altres enfortint el tracte amistós entre els creiens i impulsant el compromís cap als necessitats. Contem amb l'esperit de Jesús.

 

 

José Antonio Pagola

 

 

 

"Hi ha una realitat ben clara: l’amor és el tot"

Quants manaments s’havien d’observar per a complir íntegrament la Llei?

Segons els jueus: 613.

Per això no és gens estrany que en els cercles rabínics es fessin preguntes com la que plantegen a Jesús en un intent de buscar l’essencial.

Quin manament és el primer de tots?

Jesús respon de manera clara i precisa: “El primer és: estimaràs el Senyor, el teu Déu amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tot el teu ésser.”

El segon és aquest: “Estimaràs el proïsme com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.”

Com escoltar avui aquestes paraules fonamentals de Jesús?

Hi ha una realitat ben clara: l’amor és el tot.

A la vida, el que se’ns demana és estimar. Aquesta és la clau de volta.

I, per què l’amor és la força que dóna sentit, veritat i plenitud a la vida?

Aquesta centralitat de l’amor arrela en una realitat màxima: en Déu origen de tota vida: l’amor en persona.

Aquesta és la definició més atrevida i més insuperable de la fe cristiana. “Déu és Amor” escriu S. Joan en la seva primera carta c.4 v.8

Podem dubtar de tot i de tothom, menys d’això.

Vet aquí perquè “estimar Déu” és trobar el nostre màxim bé.

Quantes pors i quantes angoixes es diluirien si visquéssim aquesta certesa!

Quina força i quin dinamisme brollarien dins nostre!

És aleshores quan comprenem la verdadera profunditat del 2on manament: estima el proïsme com a tu mateix.

Qui de debò estima Déu sap i és ben conscient que no pot viure en una actitud d’indiferència i despreocupació o oblit dels altres.

L’única actitud humana veritable, davant de qualsevol persona, és estimar-la procurant per tots els mitjans possibles el seu màxim bé real.

És aquesta la nostra convicció i activitat?

Conseqüència pràctica: és una il·lusió i un engany garrafal pensar que jo estic en bona relació amb Déu si em relaciono malament amb algú, sigui qui sigui.

Més encara: en unir el diví amb l’humà, Jesús secularitza la religió i situa el fet religiós en l’àmbit del que és laic.

D’aquesta manera, Jesús simplifica extraordinàriament la religió.

Què vol dir això?

Que el més gran en la vida és

-ser respectuós

-ser tolerant

-ser bona persona

-ser bon ciutadà

i persona de bé.

I això, sempre!

És realment això el que som nosaltres?