TEMPS PASQUAL

LA  COL.LECTA  a   favor  de  MALLORCA-MISSIONERA   ha  estat a  Manacor:   2.698'65   euros

 

 

QUART    DIUMENGE   DE  PASQUA:

 

 

En las comunidades cristianas necesitamos vivir una experiencia nueva de Jesús reavivando nuestra relación con él. Ponerlo decididamente en el centro de nuestra vida. Pasar de un Jesús confesado de manera rutinaria a un Jesús acogido vitalmente. El evangelio de Juan hace algunas sugerencias importantes al hablar de la relación de las ovejas con su Pastor.

Lo primero es “escuchar su voz” en toda su frescura y originalidad. No con fundirla con el respeto a las tradiciones ni con la novedad de las modas. No dejarnos distraer ni aturdir por otras voces extrañas que, aunque se escuchen en el interior de la Iglesia, no comunican su Buena Noticia.

Es importante sentirnos llamados por Jesús “por nuestro nombre”. Dejarnos atraer por él personalmente. Descubrir poco a poco, y cada vez con más alegría, que nadie responde como él a nuestras preguntas más decisivas, nuestros anhelos más profundos y nuestras necesidades últimas.

Es decisivo “seguir“ a Jesús. La fe cristiana no consiste en creer cosas sobre Jesús, sino en creerle a él: vivir confiando en su persona. Inspirarnos en su estilo de vida para orientar nuestra propia existencia con lucidez y responsabilidad.

Es vital caminar teniendo a Jesús “delante de nosotros”. No hacer el recorrido de nuestra vida en solitario. Experimentar en algún momento, aunque sea de manera torpe, que es posible vivir la vida desde su raíz: desde ese Dios que se nos ofrece en Jesús, más humano, más amigo, más cercano y salvador que todas nuestras teorías.

Esta relación viva con Jesús no nace en nosotros de manera automática. Se va despertando en nuestro interior de forma frágil y humilde. Al comienzo, es casi solo un deseo. Por lo general, crece rodeada de dudas, interrogantes y resistencias. Pero, no sé cómo, llega un momento en el que el contacto con Jesús empieza a marcar decisivamente nuestra vida.

Estoy convencido de que el futuro de la fe entre nosotros se está decidiendo, en buena parte, en la conciencia de quienes en estos momentos nos sentimos cristianos. Ahora mismo, la fe se está reavivando o se va extinguiendo en nuestras parroquias y comunidades, en el corazón de los sacerdotes y fieles que las formamos.

La increencia empieza a penetrar en nosotros desde el mismo momento en que nuestra relación con Jesús pierde fuerza, o queda adormecida por la rutina, la indiferencia y la despreocupación. Por eso, el Papa Francisco ha reconocido que “necesitamos crear espacios motivadores y sanadores… lugares donde regenerar la fe en Jesús”. Hemos de escuchar su llamada. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

 

 

NOVA RELACIÓ AMB JESÚS

José Antonio Pagola.

A les comunitats cristianes necessitem viure una experiència nova de Jesús revifant la nostra relació amb ell. Posar-lo decididament en el centre de la nostra vida. Passar d’un Jesús confessat de manera rutinària a un Jesús acollit vitalment. L’evangeli de Joan fa alguns suggeriments importants en parlar de la relació de les ovelles amb el seu Pastor.

El primer és “escoltar la seva veu” en tota la seva frescor i originalitat. No confondre-la amb el respecte a les tradicions ni amb la novetat de les modes. No deixar-nos distreure ni atordir per altres veus estranyes que, encara que se sentin a l’interior de l’Església, no comuniquen la seva Bona Notícia.

És important sentir-nos cridats per Jesús “pel nostre nom”. Deixar-nos atreure per ell personalment. Descobrir a poc a poc, i cada vegada amb més alegria, que ningú respon com ell a les nostres preguntes més decisives, els nostres anhels més profunds i les nostres necessitats últimes.

És decisiu “seguir” Jesús. La fe cristiana no consisteix a creure coses sobre Jesús, sinó creure’l a ell: viure confiant en la seva persona. Inspirar-nos en el seu estil de vida per orientar la nostra pròpia existència amb lucidesa i responsabilitat .

És vital caminar tenint Jesús “davant nostre”. No fer el recorregut de la nostra vida en solitari. Experimentar en algun moment, encara que sigui de manera maldestre, que és possible viure la vida des de la seva arrel: des d’aquest Déu que se’ns ofereix en Jesús, més humà, més amic, més proper i salvador que totes les nostres teories.

Aquesta relació viva amb Jesús no neix en nosaltres de manera automàtica. Es va despertant en el nostre interior de manera fràgil i humil. Al començament, és gairebé només un desig. En general, creix envoltada de dubtes, interrogants i resistències. Però, no sé com, arriba un moment en què el contacte amb Jesús comença a marcar decisivament la nostra vida.

Estic convençut que el futur de la fe entre nosaltres s’està decidint, en bona part, en la consciència dels que ara ens sentim cristians. Ara mateix, la fe s’està revifant o es va extingint en les nostres parròquies i comunitats, al cor dels sacerdots i dels fidels que les formem.

La increença comença a penetrar en nosaltres des del mateix moment en què la nostra relació amb Jesús perd força, o queda adormida per la rutina, la indiferència i la despreocupació. Per això, el Papa Francesc ha reconegut que “necessitem crear espais motivadors i sanadors… llocs on regenerar la fe en Jesús”. Hem d’escoltar la seva crida.

 

 

Esta entrada fue publicada en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.