COMUNICACIONS
Dijous, 7 juliol 2016
PREGÀRIA EUCARÍSTICA
De 20'30 a 21'30 hores
– ESGLÉSIA DE FARTÀRITX ( Convent de LA PURESA)
–Durant els mesos de juliol i agost les celebracions a la parròquia de Sant Pau seran de la manera següent: Els dies que hi hagi funeral se celebrarà missa. Els dimarts i dijous se resarà el rosari; el divendres hi haurà celebració de la Paraula i el dimecres dissabte i diumenge hi haurà missa. Tots els actes sempre seran a les 19’30 h.
-A partir d’aquest dilluns dia 4 i durant els mesos de juliol i agost, cada dilluns a migdia de les 12 a les 12’30, hi haurà un Concert d’Orgue en el Convent de sant Vicenç Ferrer.
L’entrada serà lliure i a la sortida se farà una aportació voluntària per començar a posar en marxa la restauració i conservació del instrument.
******—–*****
DIUMENGE XIV DEL TEMPS ORDINARI
Portadors de l’Evangeli…
Lluc recull en el seu evangeli un important discurs de Jesús, dirigit no als Dotze sinó a un grup nombrós de deixebles als quals envia per a que col·laborin amb ell en el seu projecte del regne de Déu. Les paraules de Jesús són una “espècie” de carta fundacional on els seus seguidors han de nodrir la seva tasca evangelitzadora. Línies mestres…
”Posau-vos en camí”
Malgrat l’oblidem un pic i un altre, l’Església està marcada per la missió de Jesús. Per això concebre-la com una institució establerta per a cuidar i desenvolupar la pròpia religió pot revestir un perill. La imatge d’un moviment profètic que camina per la història segons la lògica de la missió… respon més al desig original de Jesús: sortint d’ella mateixa, pensant amb els altres, servint la Bona Nova de Déu… respon millor al desig original de Jesús. “L’Església no està aquí per a ella mateixa, sinó per a la humanitat” (Benet XVI).
Per això és perillosa la temptació d’arreplegar-nos en els nostres interessos, el nostre passat, les nostres adquisicions doctrinals, les nostres pràctiques i costums. Més encara, si ho fem endurint la nostra relació amb el món. ¿Què és una Església rígida, anquilosada, tancada en si mateixa, sense profetes de Jesús ni portadors de l’Evangeli?
”Quan entreu en un poble… cureu els malalts i dieu: el regne de Déu és a prop”
Aquesta és la gran nova: Déu està prop de nosaltres animant-nos a fer més humana la vida. Però no basta afirmar una veritat per a que sigui atractiva i desitjable. Cal revisar la nostra actuació: ¿què és el que pot portar avui a les persones cap a l’Evangeli?, ¿com podem copsar Déu com quelcom nou i bo ?
Segurament, ens manca estimar el món nostre actual i no sabem arribar al cor de l’home i la dona d’avui. No basta predicar sermons des de l’altar. Aprendre a escoltar més, acollir, sanar la vida dels que sofreixen… només així trobarem paraules humils i bones que apropin a aquest Jesús l’insondable tendresa del qual ens posa en contacte amb Déu, el Pare Bo de tots.
”Quan entreu a una casa, digau per començar: Pau a aquesta casa”
La Bona Nova de Jesús se comunica amb respecte total. Des d’una actitud amigable i fraternal, contagiant pau. És un error pretendre imposar-la des de la supremacia, l’amenaça o els ressentiment. No és evangèlic tractar sense amor les persones sols perquè no accepten el nostre missatge. Però… ¿com l’acceptaran si no es senten compresos pels qui ens presentem en nom de Jesús?
José Antonio Pagola
No estem cridats a lluir ni a fer el fatxenda.
Diumenge XIV de durant l’any
Després de XX segles de cristianisme és difícil escoltar amb honradesa les instruccions de Jesús als seus sense envermellir de vergonya.
No es tracta de viure-les al peu de la lletra. Es tracta, simplement, de no actuar contra l’esperit que engloben.
Ens detindrem en dues consignes.
Jesús envia els seus deixebles pels pobles de Galilea com anyells enmig de llops.
¿Qui creu que aquesta ha de ser avui la nostra identitat en una societat travessada del tot per tota mena de conflictes i enfrontaments?
Entre nosaltres no necessitem més llops, sinó anyells.
Cada vegada que des de l’Església s’alimenta l’agressivitat i el ressentiment es fa més difícil el diàleg i estem actuant contra l’esperit de Jesús.
El primer que han de comunicar els seus deixebles a l’entrar en una casa és la Pau: Pau en aquesta casa.
La Pau és el primer senyal del Regne de Déu.
L’altra consigna és més desconcertant: No porteu res pel camí: ni sac, ni sarró, ni alforja, ni sandàlies.
Els seguidors de Jesús viuran com els vagabunds:
–no portaran diners ni provisions
–caminaran descalços
–no portaran ni un sarró com ho fan els filòsofs itinerants.
Tothom podrà veure plasmada en la seva manera de vestir i d’equipar-se la seva passió pels últims, pels que no tenen res.
¿Com es pot traduir avui aquest esperit de Jesús en una societat del benestar?
Tots hem de revisar amb humilitat
–quin nivell de vida mantenim i pretenem
–quins comportaments ens governen
–quina paraula i quin compromís assumim
–quines actituds ens identifiquen amb els últims de la societat.
Quin és el lloc que Déu ha triat i ha fet seu?
Déu ha triat el lloc últim, el més desqualificat i humiliant, el més vergonyós.
El lloc que ningú de nosaltres voldria ni l’hauria triat mai per ell mateix.
A veure:
Com arriba al món Deu?
Com entra en la història dels homes?
Com els pobres que no tenen teulada ni aixopluc.
I de quina mor?
Com un condemnat injustament sense dret a res i menystingut per tothom.
Si aquest no és l’últim lloc, ja em direu qui serà!
Davant d’això, cap de les nostres estúpides pretensions i reclamacions no s’aguanta dreta. I cap d’elles es justifica.
Tenim ben apresa aquesta lliçó?
L’apliquem en el nostre viure diari?
El bon creient, el cristià convençut i operatiu no busca mai que l’admirin ni que l’aplaudeixin.
El bon creient busca servir al més necessitat de servei i ajuda. Però ho fa des de l’anonimat i l’oblit de si mateix.
El bon creient mai no es fa el protagonista, ni el necessari, ni l’imprescindible.
Per què no?
Perquè sap de sobres i ho té prou ben après que no ho és
–ni és el protagonista exclusiu
–ni és el necessari sense el qual res no s’aguanta
–ni és l’imprescindible.
Ho tenim ben après, nosaltres, això?
Estem cridats a col·laborar humilment. No estem cridats a lluir ni a fer el fatxenda.
Ho tenim ben après això, nosaltres?
