COMUNICACIONS:
A la Campanya de Nadal per Caritas
COL·LECTA de les tres Parròquies 3.939’21 euros.
En nom de Càritas, moltes gràcies!
– OBSEQUI DE NADAL :
ORIGEN DEL PESSEBRE…
Ens hem de remuntar vuit segles enrere i fixar-nos en que feia aleshores sant Francesc d'Assís. Era la vigília de Nadal de l'any 1223 quan el sant va voler donar una visió plàstica del misteri que s'estava celebrant. S'explica que va agafar un bou i una mula de veritat i ell, revestit de diaca, va cantar l'Evangeli. D'aquesta experiència comencen a col·locar-se en convents, monestirs i catedrals, pessebres monumentals, grandíssims, "perquè la gent visualitzés de manera catequètica que el Fill de Déu entra en la nostra història i es fa carn d'una manera visible", explica fra Valentí.
El Misteri entra a les llars
Però aleshores, entra en joc el franciscanisme d'inspiració caputxina. Durant els segles XVII i XVIII el franciscanisme té una gran intuïció, calia reduir aquelles figures monumentals i possibilitar que el pessebre, el Misteri, entrés dins les cases de les famílies. Comença així la tradició de muntar el pessebre a les cases, i es fa tenint en compte la realitat i idiosincràsia de cada indret.
Això explica que el pessebre provençal, el pessebre napolità, balear, el pessebre català, estigui inserit en el nostre paisatge i que les figures siguin gent de la nostra tradició i del nostre poble, que surtin pagesos, oficis. "La vida de cada dia que és salvada per Jesucrist i que entra de manera senzilla, humil, amb pobresa i humilitat".
CONCERT A "SANT VICENÇ FERRER"…:
(16/12/2017)
LES "MATINES" A MANACOR:
DINS UNA MENJADORA
Segons Lluc, és el missatge de l'Àngel als pastors el que ens dóna la clau per a llegir des de la fe el misteri que s'amaga en un nin nascut en circunstàncies estranyes a les afores de Betlem.
És de nit. Una claretat desconeguda il·lumina les tenebres que envolten Betlem. La llum no baixa on es troba el nin, sinó que embolica els pastors que escolten el missatge. El nin roman ocult en la fosca, a lloc desconegut. Cal esforç per trobar-lo
Les primeres paraules que escoltem són: “No tingueu por. Us anuncio una gran alegria, que ho serà per a tot el poble”. És gros el que ha passat. Hi ha motius per estar contents. Aquest nin no és de Maria i Josep. Ha nascut per a tots. No per uns privilegiats. És per tothom.
Els cristians no hem d'acaparar aquestes festes. Jesús és dels qui el segueixen amb fe i dels que ho han oblidat, dels qui confien en Déu i dels qui dubten. Ningú està tot sol davant les seves pors. Ningú en soledat. Algú pensa en nosaltres.
Així ho proclama el missatger: “Us ha nascut un Salvador: el Messies, el Senyor”. No és fill de l'Emperador August, dominador del món gràcies al poder de les legions. El naixement d'un poderós no és bona nova en un món on els dèbils són víctimes.
Aquest nin neix dins un poble sotmès a l'Imperi. No té ciutadania romana. A Roma ningú espera el seu naixement. Però és el Salvador que necessitem. No estarà al servei de cap César. No treballarà per cap imperi. És el Fill de Déu que es fa home. Només cercarà el regne de son Pare i llur justícia. Viurà per a fer la vida més humana. En ell aquest món injust trobarà la salvació de Déu.
¿ On és aquest nin ? ¿ Com el podem trobar ? Així parla el missatger: “Aqueixa és la senyal: trobareu el nin en bolquers colgat dins una menjadora”. El nin ha nascut com exclòs. Els pares no han trobat posada. La mare ha donat a llum com ha pogut sense cap ajuda.
Dins una menjadora comença Déu l'aventura entre els homes. No el trobarem entre els poderosos sinó entre els dèbils. No està en allò gros i espectacular sinó en allò pobre i senzill. Anem a Betlem. Anem a les arrels de la nostra fe.
NADAL : BONA NOTÍCIA
La Bona Notícia, el gran goig, la clau de la felicitat no es troba en els valors que aprecia el sistema establert, els poderosos d’aquest món.
No es troba ni en els diners ni en l’honor.
La felicitat està on es troba el més entranyablement humà: un nen entre bolquers, estigui a on estigui, encara que se’l trobi allà on menys podíem imaginar: un estable i entre els animals.
Qui de nosaltres s’hauria triat aquest destí?
Nosaltres, certament que no. Però Déu, sí.
Aquest és el missatge.
Aquesta és la lliçó.
Quants anys fa que ho sabem això?
Però… quan ho hem viscut amb autenticitat i veritable compromís personal?
Què hauria de canviar en el nostre viure concret i diari si ens donéssim per enterats de l’estil de Déu i de la manera de fer de Déu?
A tall de suggeriment, us dic:
Potser ser més senzills, més planers, més accessibles i més tractables?
Potser ser més solidaris amb els que s’ho passen malament, alleujant necessitats, carències i malalties?
Potser essent més amics de la veritat que de les exageracions i de les mentideres i enganyoses diplomàcies?
Potser essent més amics de l’austeritat personal que del luxe i del malgastar?
Potser essent més amics de donar del nostre que no pas només les sobres? Si donem les sobres, no donem res.
Evidentment, la llista podria ser més llarga. Però ho deixo
-a la vostra consideració
-a la vostra responsabilitat
-al vostre cor generós i cristià. O simplement i senzillament humà, perquè, com deia Antonio Machado: “Un corazón solitario ya no es un corazón.”
Un home sol sempre està mal acompanyat.
Doncs, ben de cor, acompanyem-nos!
* * * * * * * * * * *
UN BETLEM….
