DIMECRES, 20 desembre 2017.- 20'30 hores
CAN VALLESPIR
LECTIO DIVINA
QUART DIUMENGE D’ADVENT – B
Aquell qui ha de néixer s’anomenarà Fill de Déu
2Samuel 7,1-5.8-12.14.16
Salm 88
Romans 16, 25-27
Lluc 1, 26-38
Introducció
Déu no s’oblida dels compromisos adquirits amb el seu poble, i l’Advent ens ha ofert l’oportunitat de celebrar-ho. La primera Lectura i el Salm responsorial recorden l’aliança que el Senyor va fer amb el rei David, quan li assegurà que la seva dinastia es mantindria per sempre en el trono de Judà.
El compliment d’aqueixa promesa no es realitza segons les expectatives polítiques i nacionalistes d’Israel, sinó que es verifica, de manera paradoxal (com una contradicció), en Jesucrist. Ell és el Messies esperat, el Regnat del qual no tindrá fi; és el Fill de l’Altíssim concebut en el ventre d’una humil al·lota de Natzaret. La disponibilitat de Maria és el mitjà pel qual es fa present la salvació de Déu. Aquest és el misteri que, segons la carta de Pau als Romans, Déu havia mantingut en secret des de l’eternitat, i ara és anunciat com a Bona Notícia a totes les nacions.
Llegim i contemplam
Maria es, juntament amb Joan Baptista, un dels personatges centrals de l’Advent. Per això, la litúrgia n’havia de fer esment en aquest temps. Ella és la dona disponible que va saber escoltar i posar en pràctica la Paraula; ella és la que va saber conduir la seva vida segons la voluntat de Déu. Deixant que Ell actuàs, es va comprometre amb la seva obra alliberadora i va consentir que el Fill s’encarnàs al seu si perquè la salvació arribàs a la humanitat sencera. Gràcies a ella, l’esperança es féu realitat.
Proclamació de l’evangeli de Lluc 1, 26-38
El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una al·lota verge, unida per acord matrimonial amb un home que nomia Josep i era descendent de David. L’al·lota es deia Maria. L'àngel entrà a trobar-la i li digué:
–Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué:
–No tenguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el trono de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
Maria preguntà a l'àngel:
–Com podrà ser això, si jo som verge?
L'àngel li respongué:
–L'Esperit Sant vindrà damunt tu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.
Maria va dir:
–Som l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.
I l'àngel es va retirar.
Aquest relat se situa en el context narratiu de l’anomenat “evangeli de la infància” (Lluc 1-2). Per a compondre aquests capítols, Lluc va utilizar certes tècniques i procediments literaris característics de la seva época. A través d’ells no pretenia escriure un resum de la vida de Jesús quan era petit, sinó reflexar la seva fe en el Ressuscitat que, com una llum, es projecta també sobre la seva infantesa.
Des del començament, el passatge fa referencia al relat anterior: “Al cap de sis mesos…”. Allà s’havia narrat l’anunci d’un altre naixement: el de Joan Baptista (Lluc 1, 5-25). En els dos casos s’empra la mateixa estructura, en la qual es repeteixen una sèrie d’elements característics d’aquest gènere literari, que s’anomena ‘esquema d’anunci’: aparició i salutació del missatger diví, perplexitat (astorament) de qui rep l’anunci, transmissió del missatge celestial, pregunta de l’interessat seguida d’una explicació, acceptació final i signe ofert per Déu com a garantia.
Facem l’exercici de reconèixer aquests sis elements en el relat de Lluc. L’evangelista aclareix la identitat del nin i quina será la seva missió. Facem una llista dels títols que s’apliquen aquí a Jesús.
Als títols típicament messiànics, Lluc afegeix el de “Fill de Déu” per a fer-nos entendre las seva relació única amb el Pare. El mateix nom “Jesús” resulta eloqüent, perquè vol dir “Déu salva”· Pot resultar xocant referir-se d’aquesta manera al fill d’una dona humil com Maria, natural d’un racó perdut de la Galilea, regió allunyada de Jerusalem, seu de les grans institucions polítiques i religioses d’Israel. La salvació de Déu no arriba pels camins esperats… Però tot això respon a la intenció que té Lluc per a contar l’obra de Déu. Per a ell és primordial reconèixer qui és en veritat Jesús, des dels primers moments de la seva vida, encara que la seva plena identitat no es reveli del tot fins després de la Pasqua.
Per altra banda, crida l’atenció la importància que l’evangelista concedeix a l’Esperit Sant. Observem-ho i vegem quin paper exerceix en la concepció i el naixement de Jesús.
Tota l’obra de Lluc (l’Evangeli i el llibre dels Fets dels Apòstols) atorga un paper preponderant a l’Esperit. L’expressió que llegim per a descriure la seva acció en Maria recorda la que s’aplica parlant de la Creació al llibre del Gènesi (G. 1,2). Això significa que el naixement de Jesús és obra de Déu i que amb ell comença un temps nou, en el qual la humanitat será recreada. Model d’aquesta humanitat nova és l’Església, nascuda en el Pentecostès com a fruit també de l’Esperit Sant. És el mateix Esperit que mogué tota la vida de Jesús (Lluc 4,18) i per això pot enfortir els seus deixebles per tal que continuïn la seva missió (Fets 1,8).
Finalment, ens hem de fixar en la resposta de Maria, ja que és la destinatària de l’anunci. El text ens aclareix que està desposada amb Josep, un home de “la nissaga de David”, al·ludint d’aquesta manera a la promesa messiànica. En el seu diàleg amb l’àngel, Maria va comprenent que el Senyor l’ha escollida, per gràcia, per a ser mare del Messies, i entén l’actitud que ha de prendre davant allò que Déu li demana.
Assenyalem les actituds que aquest passatge fa notar en la mare de Jesús. Primer, la seva reacció de sorpresa i torbació davant la salutació de l’àngel; llavors l’estranyesa davant tal anunci, i els interrogants que suscita en el seu cor i, finalment, la seva absoluta disponibilitat al pla de Déu. És així com Lluc ens mostra el procés que ha de recorrer qualsevol creient – també nosaltres – quan descobreix el que Déu vol dur a terme en ell.
Meditem i apliquem a la vida
Aquest darrer diumenge d’Advent ja fa olor de Nadal, i Maria ens ensenya quin és el millor mode de preparar-nos per a celebrar aquesta festa. Abans que la Paraula s’encarnàs a les seves entranyes, ja s’havia encarnat en el seu cor. Per això va saber dir ‘sí’. La seva resposta ens pot ajudar a revisar les nostres actituds, en aquests temps que el Senyor ve. Així tindrem preparat el ‘bres’ del Déu Infant, aquest Nadal.
QÜESTIONARI
-
¿Com m’ajuda aquest evangeli a entendre la ‘professió de fe’ en l’encarnació del Fill de Déu?
-
¿A què em compromet el ‘sí’ de Maria, quan diu: “Que es faci en mi segons la teva paraula”? ¿Fins a quin punt deix que Paraula de Déu transformi la meva vida?
-
¿Quines altres actituds de Maria m’ajuden a fer un compromís cristià, aquest Advent i sobretot en el Nadal que s’acosta?
-
Maria és model d’esperança, perquè es va fiar de Déu, per al qual no hi ha res imposible. ¿Com pot ajudar-me el seu exemple a viure ancorat en aquesta virtut de l’esperança?
Pregària
Avui et preg, Senyor, per mi, per la meva família i per tothom, i especialment pels qui – emigrats fora de la seva terra – es troben desemparats, sense casa ni fogar, com Josep i Maria…
Et preg sobretot pels joves. La societat de consum els incita a omplir-se les vides de falsedats i ximpleries que només serveixen per tenir-los distrets i convertir-los en ‘carn de canó’.
Tant de bo que sentin la teva veu amiga que els obre la vida a noves dimensions i els convida a allò que pot semblar una ‘beneitura’ inigualable, i que els anima a fer-se disponibles a la teva voluntat i al servei dels altres.
T’ho demanam ben units a la fe i a la fidelitat de Maria. Amén.
* * * * * * * *
AMB ALEGRIA I CONFIANÇA
El Concili Vaticà II presenta a Maria, Mare de Jesucrist, com a “prototipus i model per a l'Església”, i la descriu com a dona humil que escolta a Déu amb confiança i alegria. Des d'questa actitud hem d'escoltar Déu en l'Església actual.
“Alegra't”
El primer que escolta Maria de Déu és el primer que hem d'escoltar també nosaltres avui. Entre nosaltres manca alegria. Amb freqüència ens deixem contavgiar per la tristor d'una Església envellida i gastada. ¿ Ja no és Jesús Bona Nova ? ¿ No sentim l'alegria de ser seguidors seus ? Quan manca l'alegria, la fe perd frescor, la cordialitat desapareix, l'amistat entre creients refreda. Tot és fa difícil.
“El Senyor és amb vós”.
No és bo de fer tenir alegria dins l'Església del nostre temps. Només pot néixer de la confiança en Déu. No estem orfes. Invoquem cada dia a Déu Pare que ens acompanya, ens defensa i cerca sempre el bé de tot esser humà. Déu sempre és amb nosaltres.
Aquesta Església, a voltes desconcertada i perduda, que no encerta a tornar a l'Evangeli, no està tota sola. Jesús, el Bon Pastor, ens cerca. El seu Esperit ens atreu. Tenim el seu alè i comprensió. Jesús no ens ha abandonat. Amb ell tot és possible.
“No tinguis por”.
Molts temors i pors paralitzen als seguidors de Jesús. Por al món modern i una societat descreguda. Por a un futur incert. Por a la conversió a l'Evangeli. La por ens fa molt mal. Ens impedeix caminar cap el futur amb esperança. Ens tanca dins la conservació estèril del passat. Creixen els fantasmes. Desapareix el realisme sà i la sensatesa evangèlica.
Cal construir una Església de la confiança. La fortalesa de Déu no es revela en una Església poderosa, sinó humil. També dins les nostres comunitats hem d'escoltar les paraules que escolta Maria: “No tinguis por”
”Tindràs un fill, i li pñosaràs per nom Jesús”.
A nosaltres, com a Maria, se'ns confia una missió: contribuir a posar llum enmig de la fosca. No hem de jutjar el món, sinó sembrar esperança. La nostra tasca no és apagar el ble que s'extingeix, sinó encendre la fe que, en no pocs, vol brotar: hem d'ajudar als homes i dones d'avui a descobrir Jesús.
Des de les nostres comunitats, cada cop més petites i humils, podem ser llevat d'un món més sà i fraternal. Estem en bones mans. Déu no està en crisi. Som nosaltres que no gosem seguir Jesús amb alegria i confiança. Maria és el nostre model.
* * * * * * * * * *
COMUNICACIONS:
(23-24 I NADAL)
– Volem agrair de tot cor la vostra generositat demostrada el passat cap de setmana amb la recol·lecta d’aliments, productes de neteja i d’higiene personal, així com també l’abundosa aportació econòmica. Hem recaptat entre les tres Parròquies 3.939’21 euros. En nom de Càritas, moltes gràcies!
– La segona festa de Nadal hi ha missa a les 12 del migdia a la Parròquia dels Dolors i a les 19’30 a la de sant Pau.
– El dia de Cap d’Any se suprimeix la missa de les 8 del matí a la Parròquia dels Dolors.
En nom de tots els preveres que servim les nostres parròquies, vos desitjam a tots un Bon Nadal ple de la Llum de Jesús.
– Pel dia de Nadal, obsequi dels llibres dels evangelis del 2018 . Un per família.
* * * * * *
