QUARESMA 2019

Dimecres de cendra – Quaresma

I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan dejunis, perfuma';t el cap i renta';t la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t';ho recompensarà.

 

 

 

 

 

 

Dimecres,  6 de març, comença la Quaresma.

 Tindrem 2 celebracions de Cendra:

–   a les 8h del matí als Dolors

–   a les 20h al Convent.

 

*   *   *   *   *

DE  L'HOMILIA  DEL  PAPA  "A  SANTA  MARTA"……   

 

No oblidar el que el Senyor ha fet en la nostra vida

Conservar la memòria de la història de la salvació. Quan el cor retrocedeix, corre el risc de perdre la seva orientació, la brúixola. Així s’ha expressat aquest matí, el Papa a la Missa a Casa Santa Marta

Quan el teu cor torna enrere, quan pren un camí que no és el correcte – ja sigui enrere ja sigui un altre camí, però no va pel camí correcte -, perd l’orientació, perd la brúixola amb la qual li calia anar endavant. I un cor sense brúixola és un perill públic: és un perill per a la persona i per els altres. I un cor pren aquest camí equivocat quan no escolta, quan es deixa portar, portar pels déus, quan esdevé idòlatra.

No siguis sord en l'ànima

– Però nosaltres som capaços de no escoltar, "hi ha tants sords en l'ànima". "Fins i tot en algun moment nosaltres esdevenim sords en l'ànima, no escoltem el Senyor", reitera el Papa, que posa en alerta també els "focs artificials" que ens reclamen, "els falsos déus" que ens porten a la idolatria. Aquest és el perill al llarg del camí "cap a la terra que ens ha estat promesa: la terra de trobada amb el Crist ressuscitat".

El Papa demana la gràcia de la memòria

La gràcia de la memòria, no caure en l'amnèsia

I "la Quaresma ens ajuda a caminar per aquest camí", continua el Papa recordant que "no escoltar el Senyor" i les promeses que ens ha fet, és perdre la memòria: és quan es perd "la memòria de les grans coses que el Senyor ha fet en la nostra vida, que ha fet en la seva Església, en el seu poble, i ens acostumem a anar amb la nostra força", amb la nostra autosuficiència. Per tant Francesc ens exhorta a començar la Quaresma demanant "la gràcia de la memòria". Després, reprèn les paraules que Moisés va dirigir al poble poc abans, quan, de fet, el va instar, una vegada arribats a "aquella terra" que no ha conquistat, a recordar-se de "tot el camí" que el Senyor els hi ha fet fer . Però – adverteix al Papa – quan estiguem bé, quan ho tinguem tot al nostre abast, "espiritualment anem bé", hi ha el perill de perdre "la memòria del camí":

El benestar, fins i tot el benestar espiritual, té aquest perill: el perill de caure en una certa amnèsia, una falta de memòria: estic bé així i m’oblido del que el Senyor ha fet en la meva vida, de totes les gràcies que ens ha donat i crec que és mèrit meu i segueixo així. I allà el cor comença a retrocedir, perquè no escolta la veu del propi cor: la memòria. La gràcia de la memòria.

No tornar enrere

Recorda, després, també un passatge de la Carta als Hebreus que sembla seguir el mateix patró, en el qual exhorta a recordar "els primers dies". "Perdre la memòria és molt comú", subratlla el Papa, "el poble d'Israel ha perdut la memòria", perquè també en aquest oblidar hi ha alguna que és selectiva: "recordo el que em convé ara i no recordo res del que m'amenaça". Per exemple, el poble recordava en el desert que Déu l'havia salvat, "no podia oblidar-ho". Però va començar a queixar-se de la manca d'aigua i carn "i a pensar en les coses que tenia a Egipte" com les cebes. El Papa fa notar que és tracta d’una cosa "selectiva" perquè s'obliden que totes aquestes coses les menjaven a "la taula de l'esclavitud". Ara, aquí, per tant es recorda la invitació a la memòria que ens posa en el camí correcte. Cal "recordar per tirar endavant; no perdre la història: la història de la salvació, la història de la meva vida, la història de Jesús amb mi". I no parar-se, no tornar enrere no deixar-se portar pels ídols. La idolatria, de fet, "no és tan sols anar a un temple pagà i adorar una estàtua".

La idolatria és una actitud del cor, quan tu prefereixes això perquè és més còmode per a mi i no per al Senyor, perquè has oblidat el Senyor. A l’inici de la Quaresma ens anirà bé a tots demanar la gràcia per conservar la memòria, per conservar la memòria de tot el Senyor, de tot el que el Senyor ha fet en la meva vida: com m’ha volgut el bé, com m’ha estimat. I per aquell record continuar tirant endavant. I també ens farà bé repetir contínuament el consell de Pau per a Timoteu, el seu estimat deixeble: "Recorda’t de Jesucrist ressuscitat d’entre els morts". Repeteixo: "Recorda’t de Jesucrist ressuscitat", recorda’t de Jesús, Jesús que m'ha acompanyat fins ara i que m'acompanyarà fins el moment en què hauré de presentar-me davant d'Ell gloriós. Que el Senyor ens doni aquesta gràcia de conservar la memòria.



 

 

Esta entrada fue publicada en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.