I els digué aquesta paràbola:Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà.
Llavors digué al qui li menava la vinya: Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?

Ell li respongué: Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, 9 a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar.

 

 

 

 

 

 

                                            COMUNICACIONS:    

 

 

3º diumenge de Quaresma (C)

EVANGELI

Si no us convertiu, tots acabareu malament.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 13,1-9

• Necessitat de convertir-se

1 Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. 2 Jesús els respongué:

–¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? 3 Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. 4 I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? 5 Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

Paràbola de la figuera estèril

6 I els digué aquesta paràbola:

–Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. 7 Llavors digué al qui li menava la vinya:

»–Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?

8 »Ell li respongué:

»–Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, 9 a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar.

Paraula de Déu.

 

 

ABANS QUE ES FACI TARD

Ja fa temps que Jesús s'ha presentat al seu poble de Natzaret com a profeta, enviat per l'Esperit de Déu per a anunciar la Bona Nova. Repeteix sense cansar-se el missatge: Déu és a prop, obrint-se camí per a fer un món més humà per a tots.

Però és realista. Jesús sap que Déu no pot canviar el món sense que nosaltres canviem. Per això s'esforça en despertar dins la gent la conversió: “Convertiu-vos i creis en aquesta Bona Nova”. Aquest deler de Déu en fer un món més humà serà possible si responem i acollim el seu projecte.

El temps passa i Jesús veu que la gent no reacciona a la crida, com desitjaria. Molts són els que vénen a escoltar-lo, però no s'obrin al “Regne de Déu”. Jesús insisteix. És urgent canviar abans que sigui tard.

Un dia conta una paràbola curta. L'amo d'un camp té plantada una figuera enmig de la vinya. Cada any vé a cercar fruit d'ella, i no en troba. La decisió sembla sensata: la figuera no dóna fruit i ocupa inútilment un terreny, raonable és tallar-la

Però l'encarregat de la vinya reacciona de manera inesperada. ¿Per qué no deixar-la encara? Ell coneix la figuera, l'ha vist créixer, l'ha cuidada, esperant que doni fruit.

El relat queda interromput. La paràbola queda oberta. L'amo i l'encarregat desapareixen de l'escena. És la figuera la que decidirà sa sort. Mentre, rebrà més cures que mmai d'aquest vinyater que fa pensar en Jesús: “ell ha vingut a cercar i salvar el que estava perdut”

Avui a l'Església necessitem promoure el “aggiornamento” i no petites reformes, tenir cura de l'adaptació als nostres temps. Necessitem una conversió a nivell més profund, un “cor nou”, una resposta responsable i decidida a la crida de Jesús per entrar en la dinàmica del regne de Déu.

Cal reaccionar abans que es faci tard. Jesús està viu enmig de nosaltres. Com l'encarregat de la vinya, ell té cura de les nostres comunitats cristianes, cada cop més fràgils i vulnerables. Ell ens nodreix amb l'Evangeli, ens sosté amb son Esperit.

Cal mirar el futur amb esperança, mentre creem aquest nou clima de conversió i renovació que necessitem i que els decrets del Concili Vaticà II no han pogut consolidar fins ara en l'Església.

 

 

"El món s’arregla fent homes realment lliures"

El temps de Jesús estava molt estesa la idea, la convicció de què les desgràcies que els hi passen a la gent són càstigs de Déu.

El mateix si les desgràcies provenien de la maldat d’un polític cruel – cas de Pilat – que si es produïen per un fet casual – la caiguda de la torre de Siloè.

És la idea segons la qual les persones religioses haurien de tenir bona sort mentre que les altres – gent de mala fama – se les castiga.

Però Déu ni castiga als uns ni premia als altres. Els béns i els mals succeeixen en la vida perquè la vida, les persones, la societat són com són. Ni als èxits ni als fracassos els hi hem de buscar explicacions sobrenaturals.

Si ho féssim, Déu resultaria ser un capriciós, un injust i, fins i tot, esperpèntic.

El que Déu, de fet, vol és la conversió, és a dir: que canviem de mentalitat, que millorem en pensaments i en accions.

I, sobretot, que donem bons fruits.

És el que l’amo de la figuera esperava i no es va produir.

No penséssim pas que els oients d’aquesta paràbola tenien en el seu cap idees teològiques sobre la gràcia o la pastoral que ara tenen algunes persones enteses, o que es pensen que ho són.

Què és el més obvi?

El més obvi, clar i entenedor és que donar bon fruit vol dir “ser útil” o, amb altres paraules,

que no passem per la vida ocupant inútilment un terreny com la figuera que no donava cap fruit.

Preguntem-nos:

Quins fruits donem, nosaltres, en el dia a dia del nostre viure?

Jesús va ser lliure – com hauríem de ser-ho nosaltres – i per tant, molest:

-molest als sacerdots del temple de Jerusalem

i

-molest també pels militars de Roma.

I això, per què?

Perquè el que va dir i va contagiar a la gent és el que més molesta al despotisme del poder, ja sigui el poder religiós, ja sigui al poder polític.

Es tracta del missatge de la pròpia responsabilitat davant del poder i això es tradueix en llibertat i en resistència davant la submissió.

El món no s’arregla traient un poder i posant-ne un altre.

El món s’arregla fent homes realment lliures.

Jesús parla de conversió

de canvi

de millora.

Però no hi ha conversió sense llibertat.

Aquell que segueix submís als poders d’aquest món no s’ha assabentat encara del més bàsic de l’Evangeli.

Ens n’hem assabentat, nosaltres?

Som realment lliures?

 

 

CERCAR CULPABLES

¿Penseu que eren més culpables

Els anàlisis que expliquen l'origen de la injustícia i l'opressió en nostra societat no ens donen resposta al problema del mal en l'home. Els diversos estudis de caràcter sociològic i sicològic que cerquen descobrir les causes històriques dels mals concrets que esclavitzen l'home modern són absolutament necessaris per a donar solucions eficaces a la nostra societat actual. Però, no arriben a explicar l'enigme d'un home que no assoleix la convivència gojosa i alliberadora que ceca.

Moltes preguntes no troben resposta fàcil. ¿ Per què els homes, en la mesura que tenen força, tendeixen a oprimir els altres ? ¿ Per què els que posseixen no cerquen compartir amb els necessitats ? ¿Per què l'home en privilegi i poder no cerca la igualtat fonamental de tots ?

Escoltar de Jesùs la invitació a descobrir amb lucidesa, darrera els esdeveniments i actuacions humanes, la força del pecat com una realitat que ens deshumanitza individualment i col·lectiva, sembla una ingenuïtat.

El pecat, no tret genèric de nostra condició humana, sinó egoisme concret creix en el cor de cada home i entra en les institucions injustes i en el mecanismes i estructures d'opressió que, sovint, encarrilen l'activitat econòmica i política.

Sens dubte, la humanització de nostra convivència exigeix unes conquestes d'ordre polític i socio-econòmic: una distribució més equitativa del producte, una participació més grossa dels ciutadans en la gestió pública, un control més eficaç del servei públic…

Però, seria equivocat pensar que el futur més humà de nostra societat es construirà només posant en marxa uns determinats projectes polítics.

Naixerà un “home nou” entre nosaltres, si tots i cada un som conscients del nostre propi pecat i ens comprometem en un esforç de renovació personal.

Ha crescut de manera notable la nostra capacitat crítica davant les estructures, la institució i la culpabilitat dels altres. Però, podem romandre cecs davant la nostra culpabilitat.

Quan cerquem el culpable el trobem sempre en els altres. Però, sabem tots que la nostra societat no canviarà pel fet d'acusar cadascú el seu veïnat.

L'enemic d'una societat més justa no és només l'altre, sinó també jo mateix, per egoisme, irresponsabiluitat, absentisme còmode, despreocupació pels problemes dels altres.