-
Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 13, 1-9)
Paràbola del sembrador
1 Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. 2 Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca i s'hi assegué. La gent es quedà vora l'aigua. 3 Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:
–Un sembrador va sortir a sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. 5 Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6 però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. 7 Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. 8 Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u.
9 »Qui tingui orelles, que escolti.
Paraula de Déu.
(clicar)
SEMBRAR
Acabat el relat de la paràbola del sembrador, Jesús fa aquesta crida: “Qui tingui orelles, que ho senti”. Se'ns demana parà atenció a la paràbola. Però, ¿en què cal reflexionar? ¿En el sembrador? ¿En la llavor? ¿En els diferent terrenys ?
Els cristians ens hem fixat quasi exclusivament en els terrenys on cau la llavor, per a revisar quina és nostra actitud en escoltar l'Evangeli. Tanmateix és important posar atenció al sembrador i al mode de sembrar.
El relat diu: “El sembrador va sortir a sembrar”. Ho fa amb confiança sorprenent. Sembra a balquena. La llavor cau arreu, inclús on sembla difícil que pugui germinar. Així ho feien els camperols de Galilea, que sembraven inclús a la vora dels camins i en terrenys pedrosos.
No és difícil identificar el sembrador. Així sembra Jesús son missatge. Surt tots els matins a anunciar la Bona Nova de Déu. Sembra sa Paraula entre la gente senzilla que l'acull, i també entre els escribes i fariseus que el rebtutgen. Mai se desanima. La sembra no serà estéril.
Desbordats por una crisis religiosa, pensem que l'Evangeli ha perdut força i el missatge de Jesús no atreu la atenció de l'home o la dona d' avui. No és el moment de “collir” éxits cridaners, sinó d'aprendre a sembrar sense desanimar-nos, amb més humiltat i veritat.
No és l'Evangeli que ha perdut força humanitzadora, som nosatres els que l'anunciem amb una fe dèbil i vacil·lant. No és Jesús que ha perdut poder d'atracció. Som nosaltres que el desvirtuem amb nostres incoherències i contradiccions.
El Papa Francesc diu que, quan un cristià no viu una adhesió forta a Jesús, “pronto pierde el entusiasmo y deja de estar seguro de lo que transmite, le falta fuerza y pasión. Y una persona que no está convencida, entusiasmada, segura, enamorada, no convence a nadie”.
Evangelitzar no es propagar una doctrina, sinó fer present enmig de la societat i en el cor de les persones la força humaniztadora i salvadora de Jesús. Això no es pot fer de qualsevol manera. Decisiu no és el nombre de predicadors, catequistes i ensenyants de religió, sino la qualitat evangèlica que irradiem els cristians. ¿Qué contagiem? ¿Indiferència o fe convençuda? ¿Mediocritat o passió per una vida més humana?
(clicar)
CONFIANÇA
SABER ESCOLTAR (clicar)
